Mots per la llibertat
Una cadira buida presidia ahir vespre l’escenari del Teatre Principal de Palma. Era la reivindicació pels més de mil escriptors presoners de llibertat d’expressió i que ahir protagonitzaren l’acte central del Festival de Poesia de la Mediterrània. El crit unitari contra les dictadures i pel dret a la paraula ha esdevingut la temàtica central d’aquest certamen que enguany celebra el seu desè aniversari.
Els etruscs conquereixen Palma
Una aura de misteri ha envoltat durant dècades el rerefons de la civilització etrusca, un poble que s’assentà a l’antiga Itàlia i va saber conviure enmig d’un gresol de cultures fins que caigué davant l’Imperi romà. Avui, el món d’Etrúria obre la seva particular caixa de Pandora per mostrar-se tal com fou i ho fa a través de l’exposició Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident.
Festival de veus
Salvatore Adamo i Diana Krall seran les principals protagonistes del cicle Nits Mediterrànies per aquest estiu. La Conselleria de Turisme encara té per tancar un darrer concert amb Enrique i Estrella Morente
Reivindicació poètica
Diversitat geogràfica, política i literària. Aquests són tres dels eixos que centraran el Festival de poesia de la Mediterrània del 2008. La cita literària, que enguany arriba a la seva desena edició, s’inaugurarà demà, dimecres dia 4 de juny, i es durà a terme durant tres dies al teatre Principal.
“És bo obrir nous interrogants”
Historiador i arabista de professió i vocació, Guillem Rosselló Bordoy fa més de cinquanta anys que s’endinsà en la història musulmana a l’Illa i encara avui treballa per desfer els entrellats d’aquella societat. Ara ha tret al carrer un complet estudi sobre el Llibre del repartiment, una anàlisi en fascímil que, com diuen els companys de professió, planteja nous interrogants històrics.
El Born s'omple de best-sellers
La cultura no sol ser atractiu de grans masses, però si la fita cultural coincideix en el primer diumenge de juny, ha plovisquejat durant mig dia i no hi ha gran activitat a Ciutat, pareix que tothom té "llegiguera". Almenys això és el que semblava ahir capvespre pel passeig del Born, on està ubicada la XXVI edició de la Fira del Llibre. Quedar aturat davant un aparador de llibres durant una estona per tafanejar entre novetats semblava una missió impossible. El Born era ple de curiosos, turistes i qualque despistat.
El retorn del marquès de la Romana
Des de traïdors fins a homes alegres i educats. Dos-cents anys després, la història oficial i el costumari danès encara no s’han posat d’acord en com anomenar els 14.000 soldats espanyols enviats a Dinamarca amb les tropes de Napoleó. El 1808 un multitudinari exèrcit comandat per un mallorquí, Pere Caro Sureda, deixà la seva petjada al país nòrdic. Avui, dos segles després, Dinamarca recorda aquell militar que dirigí les tropes i que pels mallorquins ha passat a la història com el tercer marquès de la Romana.
Activistes poètics
Com una guspira que neix del frec de la pedra i crema tot el que es troba per davant surt al carrer Pedra foguera, una antologia de poesia jove dels Països Catalans que mostra com les lletres versades del segle XXI són més vives que mai. Vint-i-vuit escriptors d’arreu del territori han fet part d’aquest llibre prologat per Enric Casasses i que pretén ser un punt de partida per a l’expressió lliure de les lletres catalanes de menys de trenta anys.
Massa llum a la Seu?
Gaudí s’imaginà la capella de la Trinitat com el punt de llum de la Seu, una idea que el mestre Constantino Ruggeri incorporà en els projecte dels vitralls per a la capella del Santíssim i que dimarts la Comissió Tècnica de Patrimoni tirà enrere. Ruggeri (1925-2007) és considerat un mestre de la llum en l’artquitectura sacra, encara que precisament aquesta lluminostitat ha estat el principal raonament del Consell per a la denegació del projecte del Capítol.
Torna a caure Pompeia
Mig oblidada en ple centre antic de Ciutat es malconserva l’anomenda capella de Can Dameto. La sala feia part del casal del comte de Montenegro i és decorada amb pintures pompeianes, un estil artístic romàntic que l’ha convertit en l’única casa d’aquestes característiques que encara roman dempeus a Palma.
Perills culturals a Palma
La manca de finançament per a activitats culturals, l’excessiu intervencionisme per part de l’Administració pública o, en determinats casos, la nul·la participació d’aquests són alguns dels trets que fan perillar la mala salut de ferro de la indústria cultural de Ciutat.
''Qui és més ultra, el radicalisme islàmic o el cristià?"
La seva passió és la cultura i d’això fa l’art que alguns anomenen "escriviure". Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha conreat gèneres diversos i ara torna al carrer amb Jo no t’espere. L’obra neix a partir de la crítica social i en concret amb les polítiques que es realitzen a un indret estimat: València. El juliol de 2006 Ratzinger visità la ciutat flaquejat per "les ordes del PP i dels sectors més ultracatòlics". La benvinguda era clara: "Papa, Valencia te espera". Com a reacció la societat civil respongué: "Jo no t’espere". Aquest és el punt de partida d’una història en què no falten assassinats.
Teatre a preu d'or
En concret, cada grup teatral cobra un 30% més que si realitzàs una representació en qualsevol altre indret de l’Estat. Aquest increment, a pics sufragat per les administracions públiques, se sol veure reflectit en el preu de l’entrada que paga l’espectador, com també en la quota que n’han de pagar els programadors teatrals illencs.
Viatge musical a la cort del rei en Jaume
La imatgeria popular sempre ha vestit les corts reials de l’edat mitjana de jocs trobadorescs, grans menjues i bona música. Precisament aquest darrer element és el que des de fa anys recupera Polissonia, un quintet de flautes que ha tret la pols a les partitures de fa set-cents anys per mostrar-les en el seu estat pur.
Un museu a recuperar
Una habitació plena d’infants asseguts a cadires minúscules, davant unes taules de fusta un poc arcaiques i envoltats de guixos i coloraines. La nostàlgia de temps passats es relaciona moltes vegades amb l’etapa escolar, envoltats de companys i d’uns professors que han deixat una marca perpètua en la nostra vida.
«El rei de la soledat» mostra tot allò que no diuen les paraules
La música en directe, el joc amb l’espectador, l’escenografia, la il·luminació, els objectes de la vida diaria i la combinació de diferents disciplines artístiques donen llum a El rei de la soledat, «una metàfora del món contemporani» assenyalà l’intèrpret Xavier Bobés.
Els museus celebren la seva diada amb el canvi social com a fita
La celebració del Dia internacional dels museus omplirà aquest cap de setmana les Balears d’activitats culturals. Si bé la majoria d’actes se centraran a Palma, cal destacar que bona part dels centres museístics de la Part Forana també organitzaran una jornada de portes obertes.
Un diari de Cultura
Ara fa dotze anys, Diari de Balears va emprendre el seu particular viatge cap a Ítaca, un trajecte ple d’aventures i de coneixença que avui, 18 de maig de 2008, atraca en un nou port. Aquest és un ancoratge modern i carregat d’esperances amb l’objectiu de fer un producte propi del segle XXI.
Les textures i la poesia de Miró viatgen a Sóller
L'estació del Ferrocarril de Sóller acollí ahir vespre la inauguració de l'exposició Miró a Sóller, un repàs de les diferents etapes de l'artista, que va tenir un gran vincle amb la vall dels tarongers. La Fundació Tren de l'Art i la direcció del Tren són els impulsors d'aquesta mostra, fins ara mai vista a Mallorca. Les obres exposades fan part de tres etapes diferents de Miró. A la imatge, d'esquerra a dreta, Vicenç Sastre, vicepresident del Tren; el batle, Guillem Bernat; Joan Punyet, nét de l'artista; Amador Pastor, de l'empresa del Ferrocarril; Pere A. Serra, president de la Fundació Tren de l'Art i editor de DdB, i Òscar Mayol, president del Tren. La pluja no deslluí la inauguració d'aquesta exposició, ubicada a la sala Joan Miró. Molts de sollerics acudiren a l'esdeveniment.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés