Des de traïdors fins a homes alegres i educats. Dos-cents anys després, la història oficial i el costumari danès encara no s’han posat d’acord en com anomenar els 14.000 soldats espanyols enviats a Dinamarca amb les tropes de Napoleó. El 1808 un multitudinari exèrcit comandat per un mallorquí, Pere Caro Sureda, deixà la seva petjada al país nòrdic. Avui, dos segles després, Dinamarca recorda aquell militar que dirigí les tropes i que pels mallorquins ha passat a la història com el tercer marquès de la Romana.
El mes de febrer passat els responsables de l’Spaniolerprojektet inauguraren al museu de Holbæk l’exposició Quan arribaren els espanyols. Encontre entre cultures el 1808, una mostra que voltarà per quatre museus d’arreu de Dinamàrca i en la qual es recorden els anomenats spanjler i el seu líder militar: Pere Caro.
S’hi recullen objectes originals deixats a Dinamarca pels mateixos soldats espanyols, entre els quals estris i regals a famílies daneses, a més de pintures, dibuixos, armes i vestimentes de l’època. A l’igual que a Palma amb el programa d’actes sobre el bicentari de la guerra del Francès, el país nòrdic també ha programat un seguit d’activitats per recordar l’entrada (o la invasió, segons els ulls que ho mirin) de 26.924 soldats estrangers a Dinamarca, la meitat dels quals estava sota les ordres d’un mallorquí.
Però la quotidianitat d’aquell estol de militars, que no arribà a entrar en combat, ha quedat encara viva dins l’anecdotari popular dels danesos i també dins la seva literatura. Segons Henning Petersen, coordinador del projecte expositiu, des de petits les famílies daneses han parlat d’aquells espanyols "una mica estranys". La manera de trempar les amanides, com sembraven alls o, fins i tot, com caçaven moixos i es menjaven els caragols, esgarrifà a més d’un dels habitants d’aquelles contrades.
Però aquesta visió d’homes estranys però afables no concorda amb la histografia oficial que explica que el març del 1808 la Divisió del Nord arribà al país per afegir-se al destacament francobelga amb la intenció d’envair Suècia. Les tropes espanyoles, assabentades de les revoltes contra Josep Bonaparte, giraren coa i fugiren només sis mesos després d’haver-hi arribat i gràcies a l’ajuda de la marina francesa. A partir d’aquí foren considerats uns "traïdors" pels danesos.
Així mateix, la figura del marquès de la Romana és recordada encara avui i entre els objectes exposats en aquesta mostra. Entre aquests hi ha un quadre del militar mallorquí pintat per Vicente López, deixeble de Goya, o el seu bastó de comandament. Precisament sobre aquesta vara també s’han creat diverses llegendes ja que el marquès de la Romana no s’ha mantingut aliè a la mitologia. Segons Petersons, s’explica que el bastó reflecteix la cultivada personalitat del marquès i la seva relació amb les autoritats daneses. Pere Caro, en abandonar el país, sabé retre honor al seu adversari i entregà la vara al comte Ahkefeldt com a gest simbòlic.
Una vegada més, les llegendes han superat la vertadera història d’un conflicte armat.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Després dels fets del 2 de maig, La Romana i les seves tropes van ser evacuades i tornades a Espanya per la Royal Navy de la Gran Bretanya, ja aliada de Espanya i en guerra contra Napoleó.