Francesca MaríPalma04/06/08 0:00
TW
0

Una aura de misteri ha envoltat durant dècades el rerefons de la civilització etrusca, un poble que s’assentà a l’antiga Itàlia i va saber conviure enmig d’un gresol de cultures fins que caigué davant l’Imperi romà. Avui, el món d’Etrúria obre la seva particular caixa de Pandora per mostrar-se tal com fou i ho fa a través de l’exposició Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident. La mostra, que s’inaugurà ahir vespre a la Fundació La Caixa de Palma, dóna una imatge actualitzada d’aquesta civilització a partir d’una col·lecció de 168 obres provinents de museus d’Itàlia, el Vaticà i el Louvre.

L’exposició recorre tres moments claus per a la història del poble etrusc centrant-se en el seu moment d’esplendor entre els segles IX al III aC. La formació de les aristocràcies, representades amb els aixovars funeraris i l’època dels prínceps que incorporaren al seu quefer diari usos i costums del món grec i grecoorientals fan part de les dues primeres parts de la mostra. La tercera es clou sota el títol de "la ciutat dels morts", un dels aspectes que més caracteritzà la civilització etrusca arran del seu gran culte a la mort i a la creença que el difunt subsistia en el món d’ultratumba.

Ha estat a partir de les creences vers el més enllà i en la necessitat d’endur-se’n a la tomba tots els ormejos necessaris per "habitar en el més enllà" que els historiadors i arqueòlegs han pogut ressorgir la història del poble més desconegut de l’Antiguitat.

"La seva projecció comercial, l’activitat minera o l’acurada tasca d’orfebreria han resultat cabdals per al conjunt de civilitzacions ", explicà ahir la comissària de la mostra, Ana Mura. Precisament, són aquests vessants artístics i comercials els que centren els objectes de la mostra, juntament amb els conjunts funeraris.

Fins al 31 d’agost, Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident donarà a conèixer als palmesans quina és la procedència d’aquest poble, la seva llengua i el seu extraordinari desenvolupament cultural, que ha esdevingut un enigma per a molts. Un món que es va saber expandir per mar i terra i que capficà Herodot.