Com una guspira que neix del frec de la pedra i crema tot el que es troba per davant surt al carrer Pedra foguera, una antologia de poesia jove dels Països Catalans que mostra com les lletres versades del segle XXI són més vives que mai.
Vint-i-vuit escriptors d’arreu del territori han fet part d’aquest llibre prologat per Enric Casasses i que pretén ser un punt de partida per a l’expressió lliure de les lletres catalanes de menys de trenta anys. Un llibre fet en positiu sense "capelletes ni enveges ni traïcions. Res. Poesia i paraules", asseguren els membres del consell de redacció de Pèl capell a la nota editorial.
Ahir aquesta jove expressió poètica, ja coneguda a l’Illa per altres activitats, es presentà en societat a Palma. Ho féu al matí a la Universitat, al capvespre a Can Alcover i ja de nit al Pinzell. L’objectiu per ells és ben clar, "som un moviment reactiu per treure la poesia dels convents literaris", asseguraren Joan Tomàs Martínez i Joan Fullana.
Sota aquesta premissa defugen allò que alguns anomenen "elit literària" per convertir-se en vertaders poetes orals, joves escriptors que apel·len directament a tot aquell que vulgui escoltar les seves rimes.
Pedra Foguera ha estat una iniciativa de Pèl Capell editada pe la Federació Llull i Documenta Balear. Tres estrofes de Blai Bonet, Xavier Amorós i Ovidi Montllor precedeixen aquest llibre dedicat a Palau i Fabre (abans que finàs) i fet per aquests 28 joves a qui agrada "jugar amb foc" i, com no, fer-nos partícips de la seva juguesca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sense Pèl Capell encara estaríem esperant que algú es dignés a fer alguna cosa d'aquestes característiques... Sense Pèl Capell hi hauria moltes altres mancances en el panorama poètic actual... Tot queda molt ben dit al pròleg: es tracta d'una mostra representativa, no és ni dogmàtica ni decimonònica i, EN EFECTE, té errors i coses millorables però també té, sense dubte, moltes altres virtuts que no es poden deixar de banda. L'objectivitat és una fal·làcia però, vist en perspectiva, en efecte, es pot debatre i es pot alabar, ambdues opcions són vàlides entorn aquest volum. En conjunt, però, es tracta d'un pas donat en el gran camí que fa falta recórrer, és una primera espurna que s'ha de convertir en foc i en caliu després, però almenys és un viatge cap endavant i que després d'aquesta "arrencada" d'Enric Casasses (on fa esment de tots aquells que apareixen, però també dels que no!) ja no es pot detenir. Això sí, jo tenc ben clar que s'ha d'anar ben alerta a caure en els paranys del passat: una de les coses que no ha d'ocórrer pas és crear una nova capelleta d'aquesta iniciativa, això mai, no m'ho perdonaria de cap de les maneres. Aquesta bona voluntat, i la de fregar la pedra amb ànsia i esperit (en efecte sense enveges ni traïcions), i sobretot LA POESIA (que és TOT!) és el que ha de moure el món. Així doncs, endavant!
Cama-rotja, senyal que et pica ferm el cuc de l'enveja. Aquest és un llibre més i prou, amb ganes i bona voluntat. Segurament hi manca algú i hi sobra algú també, però això a tota antologia és inevitable. Per cert, quina és la teva identitat? Poeta o lector? Envejós o crític?
"Sense capelletes, ni enveges, ni traIIcions"... psè! Qui s'ho creu? No em sembla malament que pèl capell faci una antologia -tot i que s'han botat allò que pregonaven de ser un col.lectiu sense ajuts institucionals-, però aquest recull no té la coherència que hauria de tenir. Hi sobren alguns "poetes" i n'hi manquen d'altres, cosa que els antòlegs haurien de saber. Vist amb objectivitat, l'antologia sembla més una excusa per autopublicar-se els propis poemes i fer-se un nom, que no la voluntat de compil.lar la poesia jove feta als P.Catalans. Les esperances estaven posades en aquest col.lectiu jove, però sembla que s'han banyat dins l'olla del veri, com tants d'altres. No crec necessari subratllar les mentides de la noticia amb negreta...