“És bo obrir nous interrogants”

Quina importància té el Llibre del repartiment?
El Llibre del repartiment és un document molt important que ha servit de base per a tota la informació respecte de l’organització del nou estat mallorquí després de la conquesta del monarca. Jaume I a l’hora del repartiment havia de saber què podia repartir, per fer-ho encarrega una espècie de cadastre que és el més antic que es coneix a Mallorca. Malauradament aquest cadastre només recull la part del rei, no la dels magnats: Nuno Sanç, el bisbe de Barcelona, el comte de Bearn i el conte d’Empúries que també varen tenir participació. On són? No ho sabem, encara que segur que varen existir.

I quina vinculació té amb el món àrab?
A través del repartiment de terres es poden conèixer els noms de les propietats, els tipus de producció que s’hi feia, els noms dels propietaris i la seva professió, l’organització administrativa o aspectes curiosos sobre el paisatge i la toponímia. Crec que el resultat ha estat positiu.

Quines han estat les vostres pautes per fer l’estudi?
El que he fet ara és una traducció al català, la transcripció de l’àrab i de la part llatina. S’ha publicat una introducció de caràcter general explicant perquè s’ha utilitzat aquest document com a base de Mallorca Musulmana. D’aquest estudi he trobat un seguit de frases escrites de manera algemiada (àrab escrit en signes llatins), cosa que havia passat de-sapercebuda als editors anteriors. Són petits detalls no descoberts abans, que encara que no siguin trascendentals, reflecteixen una visió més fidedigna.

Quantes versions hi ha del Llibre del repartiment?
Sembla que els argimensors reials viatjaven per l’Illa acompanyats per traductors d’àrab i anaven recollint les referències de viva veu i apuntaven les dades. D’això es va fer un recull complet, possiblement tot en àrab, que s’ha perdut. Sols s’ha conservat el quadern dipositat a l’Arxiu del Regne que jo crec que és un quadern de camp i per això està en àrab. Al darrere hi ha, amb una lletra bastant més decent, la llista en llatí de totes les propietats del rei. Les altres versions del Llibre són més complexes perquè estudien el repartiment primer districte per districte i després mainader per mainader. A l’Arxiu del Regne hi ha tres versions: la llatinoaràbiga, la catalana i una versió llatina que és la més antiga. A la Seu n’hi ha un altre que és del principis del XIV, mentre que la tercera versió llatina és molt posterior, encarregada per Pere el Cerimoniós. Hi ha doncs les cinc versions que obeeixen a un únic objectiu: saber les propietats reials, i totes parteixen d’un document original que sembla que s’ha perdut i que seria en àrab.

El dia de la presentació de l’estudi el director de l’Arxiu, Ricard Urgell, advertí que l’anàlisi planteja nous interrogants. Quins son?
Un interrogant bàsic és arribar a esbrinar què és el que va pertànyer als altres magnats. Des del meu temps de prehistoriadors, sempre vaig defensar que un arqueòleg investiga i excava per arribar a conclusions, però tal vegada és més important obrir nous interrogants que tancar-ne de vells. Aquest tipus d’investigació és el que s’ha de fer. Els interrogants hi són, la informació existeix i l’has d’estudiar.