Perills culturals a Palma

Aquest és el balanç que en fan les 45 entitats palmesanes que han analitzat la situació cultural de Ciutat qüestionades per Cort. L’objectiu és fer propostes de futur amb vista al I Congrés de la cultura de Palma que es durà a terme entre el 13 i el 15 de juny i que ha de finalitzar amb la creació el Consell Municipal de Cultura de Palma. Aquest pretendrà ser un punt de referència per ajudar a gestionar, assessorar i consolidar les diferents propostes culturals que s’esdevinguin a Palma.

Per analitzar la situació a fons Cort ha dividit el panorama cultural en set blocs dependent de les matèries: arts escèniques; arts plàstiques i visuals; biblioteques; cultura popular; política lingüística; patrimoni, museus i arxius, i en darrer terme, activitats musicals.

Si bé totes les entitats han fet propostes enfocades a cada sector en particular, algunes d’elles es podrien extrapolar en un entorn general, com és la necessitat d’un major finançament i la implicació mesurada per part de les institucions públiques. Els sectors de les arts escèniques reclamen una major impliació en les polítiques públiques que "no girin l’esquena al ciutadà".

Per contra, dins l’apartat de propostes sorprèn la crida per "privatitzar els teatres públics i els que no es puguin mantenir en el mercat, tancar". La necessitat de potenciar i professionalitzar els sector artístic també és una reivindicació de les entitats relacionades amb les arts escèniques i visuals. En concret, plantegen la necessitat d’una projecció exterior ja que hi ha una "pèrdua de talents" perquè els artistes de les Balears fugen de la nostra illa.

L’activitat musical també està en la línia vermella, o almenys això altera el sector que, igual que el de les arts, lamenta l’absoluta dependència de les ajudes públiques. Totes aquestes qüestions, i moltes més, es debatran durant tres dies a Ciutat. El Teatre Xesc Forteza acollirà les diferents conferències i taules rodones que han estat proposades per l’ocasió i que iniciarà el periodista Màrius Carol .

Arts escèniques
Excessiu nombre de teatres públics subvencionats 100 per cent; interessos partidistes a l’hora d’aplicar polítiques culturals; la professionalitat del sector no és reconeguda; les polítiques públiques giren l’esquena a la societat civil i el no reconeixement del sector com a professional són les principals crides.

Arts plàstiques
Aquest sector destaca la poca participació de la població així com la nul·la implicació institucional. A més, lamenta l’emigració d’artistes a causa d’aquesta manca de suport i de la manca també de projectes d’alt nivell cultural.

Biblioteques
El finançament deficient torna a ser en aquest cas una de les reivindicacions del sector, així com l’escassa retolació d’estocs. Com a propostes que s’han de millorar destaquen també s’hi troben la intensificació de les campanyes per dur a terme la promoció de la lectura i també un major nombre de recursos.

Cultura popular
Els professionals de la cultura popular també són un sector que s’han sentit bastant malmenats, entre altres coses lamenten la desaparició de diferents aspectes de la nostra cultura i també reconeixen que la situació és "crítica".

Política lingüística
Hi ha una poca valoració dels eixos socials, una manca de potenciació de l’ús de la llengua catalana i una falta d’interacció entre la població resident i la població nouvinguda.

Patrimoni
La necessitat de nous recursos tant tècnics com de finançament torna a ser la principal proclama. També alerten de la creació d’una gan quantitat de museus i de centres que són excessivament localistes sense tenir una planificació global.

Activitats musicals
Els alumnes de Palma marxen a pobles a estudiar i a Ciutat hi ha una absoluta dependència d’ajudes públiques, una situació que no pot arribar a bon port.