TW
0

Una cadira buida presidia ahir vespre l’escenari del Teatre Principal de Palma. Era la reivindicació pels més de mil escriptors presoners de llibertat d’expressió i que ahir protagonitzaren l’acte central del Festival de Poesia de la Mediterrània. El crit unitari contra les dictadures i pel dret a la paraula ha esdevingut la temàtica central d’aquest certamen que enguany celebra el seu desè aniversari.

Les lletres versades de tretze escriptors i escriptores provinents d’arreu del món es deixaren sentir amb força davant un auditori gairebé ple i del tot entregat. Aquesta diversitat lingüística, geogràfica i política va tenyir de color tota la vetlada.

Però si al centre de l’escenari hi havia una cadira buida, al seu costat dos seients més eren ocupats per dos poetes que han patit les conseqüències d’aquesta repressió política: Salem Zenia (Alger) i Nada Yosif (Iraq), dos escriptors que han hagut de partir a altres contrades per preservar la vida.

Tres grans mestres

Així mateix, aquesta no fou l’única reivindicació de la nit. El Festival de Poesia volgué recordar en el seu desè aniversari tres escriptores il·lustres de les lletres catalanes. Els mots de Maria Mercè Marçal, Maria Antònia Salvà i Mercè Rodorena foren recitats a l’inici de l’acte pel director del certamen, Biel Mesquida. Tres dones que, a la seva manera, marcaren uns camins i que just enguany es commemora els aniversaris de la seva mort o del seu naixement en el cas de Rodoreda.

Tot això fou només el preliminar d’un recital que s’allargà per espai de prop de dues hores. El primer que es deixà sentir la veu fou Pere Jaume, seguit de Nada Yosif que recità acompanyada de la melodia del clarinet del seu espòs. Les lletres provinents de Mallorca estaren representades per Maria del Mar Bonet, Sebastià Perelló i Àngel Terron. També sorprengueren la veu dolça d’Ipel Seyaliglu (turca), la presència d’Aiden Shaw (anglès) o la força del gallec Manuel Rivas.

Els seguiren Maria Grech-Ganado (maltesa), Salem Zeina (amazic), Monika Zgustova (txeca) i Colm Toibín que malgrat ser anglès recità en català. El punt i final el posà la veu de Màrius Sampere, considerat per alguns pare de les lletres catalanes i que ahir "amollà" els seus mots per fer-nos sentir un poc més lliures.