''Qui és més ultra, el radicalisme islàmic o el cristià?"

Visquéreu la visita del papa en primera persona?
M’ho vaig trobar de ple. La ciutat tallada, tot envaït de banderes espanyoles i de crucifixos. La bossa que donaven als peregrins era plena de publicitat amb els "guanys" de Rita Barberà. Fou a partir d’aquí quan vaig decidir novel·lar-ho.

L’inici del llibre és contundent: "El papa tot just duia dues hores a la ciutat i el molt fill de puta ja se n’havia carregat dos". La trama continua igual?
Un capellà i una monja són trobats assassinats i l’encàrrec d’esbrinar el crim recau al comissari Jaume Fuster, ja que 8.000 agents de seguretat guardaven el papa. La novel·la trenca amb la línia anterior i no és un psicokiller. El llibre parla de la corrupció immobiliària, tràfic de drogues i neonazisme. Són trames superposades.

Creieu que la novel·la negra va lligada a la denúncia social?
No té el perquè haver de ser provocadora ni social, ara bé, jo no la conceb sense cap de les dues coses. En aquest cas el debat s’enquadra en qui és més ultra, el radicalisme islàmic o el radicalisme cristià. Per què mai no parlam de radicalisme cristià? Qui és més terrorista, un especulador immobiliari que només es mou pels seus doblers o un home que posa una bomba perquè li han estat menjant el cap.

Tornau a centrar-vos en València. Per què us apassiona tant i en sou tan crític?
Només critiques allò que realment estimes. Em rebenta que vulguin ensorrar la ciutat amb Fórmula 1, especulacions urbanístiques, Copes d’Amèrica, etc. A València no existeix la cultura de la rehabilitació, sols la de l’enderrocament.

Aquestes polítiques tenen una similitud amb Palma?
En els darrers anys hem viscut un procés de valencianització de la política. A Palma estam en un entrant dins coses insalvables.