Antònia Vicens obre la porta a nous llenguatges

"Fa un any se m’abocaren versos, foren unes setmanes d’escriptura febril i el llibre em va caure a les mans", afegeix Vicens. Però aquest treball no ha estat sols feina d’un any, durant dos més, l’any treballant i madurant. I és que l’escomesa no és gens senzilla, "en poesia fins i tot he hagut de sospesar els silencis", manté. Lovely parteix d’un tema unitari i dolorós per l’autora: la mort d’un familiar, en concret de son pare, i a aquest es lliga amb tota un vida plena de plaers, dolors i mort. "Som allò que recordam, la memòria és sàvia i és ella qui ens dóna la força necessària per continuar vivint", explica l’autora a mesura que desgrana els versos. "Feia onze anys de la mort del pare i pel que es veu havia madurat aquest dol de manera inconscient". Ara ha tingut el coratge de sincerar-se, com ella mateixa descriu, i presenta un recull poètic totalment autobiogràfic.

El llibre està dividit en quatre parts: absències, olors, colors i camins, a més d’un pòrtic i un epíleg. Però la seva estrucutra també presenta una certa originalitat, ja que cada poema llarg va precedit d’uns versos que fan de portal d’entrada en l’aventura versada. La selecció d’imatges que ha fet Vicens és la de la seva memòria, en la qual es presenten "totes les coses punyents que fan part d’un camí. Són una lliçó que ens dóna la vida", mentre afegeix que "la memòria selecciona els plaers i els dolors perquè puguis mantenir aquesta eufòria". Això mateix és el ha fet ella amb la nova publicació que s’emmarcarà dins la col·lecció Balenguera.

Tanmateix, no sols parla de sentiments. Antònia Vicens no abandona del tot la seva temàtica narrativa i a Lovely també trobarem elements punyents com destrucció del paisatge o les penúries de la postguerra, "elements que no estan lluny de la meva narrativa". Perquè "el vers no és un acudit" sinó una manera d’entendre l’escriptura.