TW
0

L’Institut Ramon Llull (IRL) ja té un espai físic on fer feina, al carrer Protectora de Ciutat. Després de més d’un any de paperassa, signatures de convenis i protocols, sembla que a la fi l’entitat que s’ha d’encarregar de promoure la llengua i la cultura catalanes a l’exterior podrà començar a treballar de bon de veres. Ara bé, ho farà deixant enrere un passat que, segons la directora adjunta del Llull, Fanny Tur, va ser un "espectacle que provocà vergonya aliena". L’eivissenca es referia així a la sortida del Govern balear de la institució el 2004. "Se n’han de repartir les culpes, però tothom haurà après la lliçó" assegurà Tur en afirmar que ara cal treballar perquè "totes les Illes sentin l’Institut com a propi". Aquestes paraules foren avalades pel director de l’IRL, Josep Baragalló, qui afegí convençut que "si feim bona feina, farem que el Llull sigui una entitat que no pugui desaparèixer". "Si ningú no ho vol, no desapareixerà malgrat que canviïn els governs", sentencià.

Fanny Tur i Josep Bargalló, director i adjunta del reformat Institut Ramon Llull, es trobaren ahir al matí a la seu ciutadana per presentar als mitjans el nou programa d’activitats per a aquests mesos, que tindran un marcat "accent balear". Aquestes activitats a l’exterior s’iniciaran el 20 de febrer i es duran a terme fonamentalment als Estats Units. La primera serà la participació a Visualkurtur.cat a Florida. Ara bé, la fita més important tindrà lloc entre el 28 d’abril i el 3 de maig a Nova York amb un homenatge a Blai Bonet dins el festival de literatura World Voices. Per Sant Jordi, les Illes Balears faran part de la Fira del llibre de Madrid amb la presentació en castellà de Bearn i un reconeixement a Marià Villangómez.

Palma es converteix, segons paraules de Bargalló, en una autèntica seu de l’Institut Ramon Llull. "No és cap delegació, aquesta és la seu del Ramon Llull, un centre neuràlgic de decisions", afegí, mentre aclaria que "jo no seré mai el director d’un institut centralista". Ara, la feina més immediata serà la d’establir una ronda de contactes amb les institucions i representants del món de la cultura a les quatre illes. Així doncs, amb un pressupost de 14,9 milions d’euros (1,7 dels quals provinents de Balears), el refundat Consorci Institut Ramon Llull es posa en marxa. El tret de sortida oficial el donaren ahir vespre el president del Govern, Francesc Antich, i el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, en una inauguració on no hi cabia ni una agulla.

Un "revival" ben diferent a fa sis anys

Res a veure amb aquella inauguració al carrer de Sant Jaume el 24 d’abril de 2003. L’estrena ahir vespre de la seu de l’Institut Ramon Llull fou amb bombo i platerets, i amb un suport institucional que fa sis anys no havia tingut. La planta baixa del número 10 del carrer de la Protectora era plena a vessar. Tot eren sempentes per arribar davant el faristol on el president Francesc Antich, el vicepresident català, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la directora adjunta de l’IRL a Balears, Fanny Tur, feren els discursos. Uns parlaments, per cert, bastant diferents, però tots amb regust d’aquella "sortida que mai no s’hauria d’haver produït". Tur féu especial menció als exconsellers Damià Pons (present a l’acte) i Jordi Vilajoana, impulsors de la fundació del Llull aquell 2002.

Ha plogut molt de llavors ençà i els nous dirigents tenen ara la mirada fixada en el futur. Així ho comentaven alguns membres de la nombrosa representació d’escriptors que assistiren a l’acte, com Antònia Vicens, Maria Antònia Oliver, Miquel Mas, Àlex Volney, Àngel Terron, Miquel Àngel Vidal, Miquel Ferrà, entre molts d’altres. No debades, qui més qui menys havia rebut una invitació en persona per missatger. Carod-Rovira, com ja sol ser habitual ens els seus discursos del Llull, féu un repàs a les efemèrides per acabar sentenciant: "Avui és una jornada històrica". "Després de setanta anys, aquesta és la nostra victòria: la de la cultura, el diàleg i la llibertat", etzibà en referir-se a l’embranzida del Llull. El vicepresident català també tingué unes paraules per a la nova directora adjunta insular: "Tur és eivissenca però podria ser de Sóller, com una d’aquelles valentes dones que es plantaren per defensar el seu poble".

Per la seva banda, Antich es referí a l’il·luminat en matisar que cal "seny" i "treure del debat polític la nostra llengua". El del president illenc fou el darrer discurs davant una munió de gent que s’agombolava com podia, ja que la planta baixa resultava petita. Fins i tot alguns dels assistents escoltaren els discursos mig estirats a les escales de l’antiga botiga Domus, on ara hi ha la seu. Després arribà la menjua, de la qual n’hi hagué a voler i de formes ben diverses. Més o manco tothom s’arrambà a la font de broquetes, servides en una mitja esfera mentre els cambrers passejaven altres còctels enmig d’animades converses i d’una representació pitiüsa que s’escarrassava per enganxar "gomets verds" en contra de l’ampliació del port d’Eivissa.

Sorprengué l’elevada presència de membres de l’Executiu a la inauguració: Joana Barceló, Albert Moragues, Biel Vicens, Bàrbara Galmés, Vicenç Thomàs, Fina Santiago, Xesca Vives i Maria Àngels Leciñena. Tampoc no hi faltaren l’editor Pere A. Serra; els historiadors Guillem Rosselló Bordoy i Maria Barceló; l’artista Pep Coll; el director de l’ESADIB, Carles Molinet; el president d’ARCA, Pere Ollers; el president de l’OCB, Jaume Mateu; i el director de l’Obra Social de Sa Nostra, Andreu Ramis. Del món de la universitat, Nicolau Dols en fou el màxim representant i hi anà sense corbata, "igual que Bargalló". Pel que fa al món polític, destacà la nombrosa presència de representants del PSM i d’ERC, amb Biel Barceló, Joana Lluïsa Mascaró, Joan Lladó i Bernat Joan al capdavant. No debades, també era la seva festa.  Les absències més marcades: no hi havia cap alt càrrec del PP ni d’UM. Qui sí hi comparegué fou l’exdirector de l’IEB Gabriel Janer Manila, que s’atansà a la nova seu el capvespre, sense el rebombori de gent.