Fanny Tur i Josep Bargalló, director i adjunta del reformat Institut Ramon Llull, es trobaren ahir al matí a la seu ciutadana per presentar als mitjans el nou programa d’activitats per a aquests mesos, que tindran un marcat "accent balear". Aquestes activitats a l’exterior s’iniciaran el 20 de febrer i es duran a terme fonamentalment als Estats Units. La primera serà la participació a Visualkurtur.cat a Florida. Ara bé, la fita més important tindrà lloc entre el 28 d’abril i el 3 de maig a Nova York amb un homenatge a Blai Bonet dins el festival de literatura World Voices. Per Sant Jordi, les Illes Balears faran part de la Fira del llibre de Madrid amb la presentació en castellà de Bearn i un reconeixement a Marià Villangómez.
Palma es converteix, segons paraules de Bargalló, en una autèntica seu de l’Institut Ramon Llull. "No és cap delegació, aquesta és la seu del Ramon Llull, un centre neuràlgic de decisions", afegí, mentre aclaria que "jo no seré mai el director d’un institut centralista". Ara, la feina més immediata serà la d’establir una ronda de contactes amb les institucions i representants del món de la cultura a les quatre illes. Així doncs, amb un pressupost de 14,9 milions d’euros (1,7 dels quals provinents de Balears), el refundat Consorci Institut Ramon Llull es posa en marxa. El tret de sortida oficial el donaren ahir vespre el president del Govern, Francesc Antich, i el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, en una inauguració on no hi cabia ni una agulla.
Un "revival" ben diferent a fa sis anys
Res a veure amb aquella inauguració al carrer de Sant Jaume el 24 d’abril de 2003. L’estrena ahir vespre de la seu de l’Institut Ramon Llull fou amb bombo i platerets, i amb un suport institucional que fa sis anys no havia tingut. La planta baixa del número 10 del carrer de la Protectora era plena a vessar. Tot eren sempentes per arribar davant el faristol on el president Francesc Antich, el vicepresident català, Josep-Lluís Carod-Rovira, i la directora adjunta de l’IRL a Balears, Fanny Tur, feren els discursos. Uns parlaments, per cert, bastant diferents, però tots amb regust d’aquella "sortida que mai no s’hauria d’haver produït". Tur féu especial menció als exconsellers Damià Pons (present a l’acte) i Jordi Vilajoana, impulsors de la fundació del Llull aquell 2002.
Ha plogut molt de llavors ençà i els nous dirigents tenen ara la mirada fixada en el futur. Així ho comentaven alguns membres de la nombrosa representació d’escriptors que assistiren a l’acte, com Antònia Vicens, Maria Antònia Oliver, Miquel Mas, Àlex Volney, Àngel Terron, Miquel Àngel Vidal, Miquel Ferrà, entre molts d’altres. No debades, qui més qui menys havia rebut una invitació en persona per missatger. Carod-Rovira, com ja sol ser habitual ens els seus discursos del Llull, féu un repàs a les efemèrides per acabar sentenciant: "Avui és una jornada històrica". "Després de setanta anys, aquesta és la nostra victòria: la de la cultura, el diàleg i la llibertat", etzibà en referir-se a l’embranzida del Llull. El vicepresident català també tingué unes paraules per a la nova directora adjunta insular: "Tur és eivissenca però podria ser de Sóller, com una d’aquelles valentes dones que es plantaren per defensar el seu poble".
Per la seva banda, Antich es referí a l’il·luminat en matisar que cal "seny" i "treure del debat polític la nostra llengua". El del president illenc fou el darrer discurs davant una munió de gent que s’agombolava com podia, ja que la planta baixa resultava petita. Fins i tot alguns dels assistents escoltaren els discursos mig estirats a les escales de l’antiga botiga Domus, on ara hi ha la seu. Després arribà la menjua, de la qual n’hi hagué a voler i de formes ben diverses. Més o manco tothom s’arrambà a la font de broquetes, servides en una mitja esfera mentre els cambrers passejaven altres còctels enmig d’animades converses i d’una representació pitiüsa que s’escarrassava per enganxar "gomets verds" en contra de l’ampliació del port d’Eivissa.
Sorprengué l’elevada presència de membres de l’Executiu a la inauguració: Joana Barceló, Albert Moragues, Biel Vicens, Bàrbara Galmés, Vicenç Thomàs, Fina Santiago, Xesca Vives i Maria Àngels Leciñena. Tampoc no hi faltaren l’editor Pere A. Serra; els historiadors Guillem Rosselló Bordoy i Maria Barceló; l’artista Pep Coll; el director de l’ESADIB, Carles Molinet; el president d’ARCA, Pere Ollers; el president de l’OCB, Jaume Mateu; i el director de l’Obra Social de Sa Nostra, Andreu Ramis. Del món de la universitat, Nicolau Dols en fou el màxim representant i hi anà sense corbata, "igual que Bargalló". Pel que fa al món polític, destacà la nombrosa presència de representants del PSM i d’ERC, amb Biel Barceló, Joana Lluïsa Mascaró, Joan Lladó i Bernat Joan al capdavant. No debades, també era la seva festa. Les absències més marcades: no hi havia cap alt càrrec del PP ni d’UM. Qui sí hi comparegué fou l’exdirector de l’IEB Gabriel Janer Manila, que s’atansà a la nova seu el capvespre, sense el rebombori de gent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ai... aquesta política que tot ho embruta... :(
Hola soc en Blai Estupiña i m' agradaria saber com puc col.laborar o treballar a l' institut Ramon Llull en favor de la llengua catalana. Moltes graciues.
Pareix que a Entesa estan fent les coses bé, sense estridències estan treballant de valent. Aposten per una entesa nacionalista en la mesura que sigui possible i ho demostraren promocionant Unitat (si va fallar va ser pels personalismes d'alguns i pel desenteniment d'altres que conformaren la coalició massa tard i amb poques ganes). Pel que els he seguit als mitjans, pareix que segueixen amb contactes amb tot l'espectre nacionalista. Si ho fan bé poden ser el futur d'aquest pais. D'altres ja han pres decisions equivocades que ara els condicionen en excés. Seguirem pendents d'Entesa.
Que mos hem de creure, que na Munar i companyia son nacionalistes de Mallorca?
No voldria pecar d'innocent com ho he fet quan he estat votant el PSM durant tots aquests anys. Però voldria confiar amb Entesa a les pròximes eleccions. Menys és res.....
El problema és que a Mallorca no tenim un partit nacionalista d'esquerres seriós (hi ha ERC, però és molt minoritari), aquest és el gran problema. El PSM amb l'escissió de la gent d'Entesa va perdre tot el sector nacionalista. Actualment no entenc perquè no es fan d'Izquierda unida tots, i deixen d'enganyar als pocs nacionalistes que encara confien amb ells (els nacionalistes són votants del carrer, ja que els seus militants no són tant estúpids i saben on s'han ficat dins izquierda unida amb un altre nom) . Unió Mallorquina si que és nacionalista, però el seu problema és que no tenen collons de dir-ho, greu error seu. A més, també s'ha de dir que a dins hi ha sectors que no si podrien considerar. A la foto, doncs un tipo que no té cap vergonya de posar un andalús de president de la generalitat, un tipo que gràcies a ell s'està castellenitzant tv3, Un tipus que d'independentista no en té res. Una vergonya d'individu. I assistint allà els foteros, aquests que van per tot per sortir a la foto i llavors no fan res. Bé, n'hi ha algun que hi va no només per la foto, sinó perquè en Carod les donen importants subvencions.
Ja tenim en marxa de bell nou la màquina d'untar corrioles. Esperem que amb el canvi polític no siguin els de sempre els beneficiaris, els que es mengen les popes a tots els aconteixements, deixant els roïssos als altres. És ben necessari deixar les polítiques sectàries en favor dels que ja ho són tot i no necessiten cap promoció. El que caracteritza la gestió de la cultura per part de l'esquerra és que es porta com la dreta.
Contestant a en Capullet, UM no hi era perque de nacionalista no en té res, el seu nom és tan fals com altres partits minoritaris que posen el qualificatiu "balear" o "mallorquí" per quedar bé. Quant guanyaríem si aquest partit de farsants desaparesqués de l'espectre polític per donar pas a un vertader partit de centre nacionalista! Si catalans i bascs en tenen, per què no en podem tenir un noltros?
Si volen que vagi be han de donar un càrrec ben remunerat (uns 4000 €/mes) a Miquel Segura, pare de na Mapau, que ja te molta experiència i deu conèixer el Centre Balear de Santa Fe a l'Argentina i altres. Sense cap càrrec, fa passar pena damunt s'Era a Ultima Hora.
Que més dona si som catalans o mallorquins, sempre amb aquest discurs antic. Ja està bé de posar-nos etiquetes i definir el que són un i altres. Jo trob que hem de fer feina i defensar sa nostra cultura i tradició, Jo som català insular però cadascú que se senti com vulgui.