Aina Moll, dona de lletres

"És la major de vuit germans i això, de per si, ja imprimeix caràcter". Així començava la intervenció de l'editor Francesc Moll en l'acte de reconeixement que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) volgué retre ahir a la reconeguda filòloga menorquina i primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Aina Moll. Una dona de lletres que fità els camins a seguir envers la normalització lingüística del país. Però el d'ahir no era un reconeixement qualsevol. Davant un auditori que es quedà petit, l'homenatge a Aina Moll també serví per presentar en societat la delegació de l'IEC a Palma, que, a partir d'ara, dirigirà el professor Damià Pons i que tindrà la futura seu física a Can Oleo. Així ho confirmà el president de l'IEC, Salvador Giner, qui recordà que l'Acadèmia de les ciències i les humanitats es legitima per "l'arrelament cultural, científic i social a tots els països de cultura, llengua i civilització catalanes".

Giner, que encetà l'acte de presentació de l'IEC a Palma, recordà amb el seu discurs els origens de l'Institut, l'any 1907, sota la batuta d'Enric Prat de la Riba i amb el suport "de savis patriotes modernitzadors". Entre ells, els mallorquins Miquel dels Sants Oliver i Antoni Maria Alcover. Avui, cent tres anys després, l'Institut d'Estudis Catalans congrega 28 societats filials amb deu mil socis, "molts dels quals de les Balears, que conreen les disciplines més diverses", afegí Giner. Entre aquests, l'homenatjada ahir, Aina Moll, que enguany ha passat de ser membre numerària a emèrita i de qui ahir es volgué reconèixer la tasca envers la llengua.

Cinc bons coneixedors de la seva polifacètica activitat foren els encarregats de parlar-ne. D'una banda, el seu germà Francesc Moll, qui, amb anecdotes, recordà alguns paratges dels seus inicis com a filòloga quan començà "el gener del 1955 a dirigir la col·lecció Raixa" o quan s'hagué d'enfrontar a la censura que patia l'editorial. "Fou i és un estol important de la llengua", destacà l'editor. Un discurs que entroncà a la perfecció amb el del lingüista de Campos Joan Veny, qui també aprofità per recordar les seves quimeres de joventut plegats. Veny travà un discurs centrat en l'estudi i la recerca filològica que Aina Moll realitzà durant un bon grapat d'anys "sense la necessitat de cercar l'ajuda de cap gran mestre, perquè -afegí Veny- el gran mestre era el seu pare". Uns estudis, doncs, lligats amb la docència, que mantingué ben presents fins el 1980, quan empregué una nova etapa com a directora general de Política Lingüística de la Generalitat.

Aquest fou l'aspecte que recordà també l'actual secretari de Política Lingüística, l'eivissenc Bernat Joan, i el president de la secció filològica de l'IEC, Isidor Marí. L'altre vessant, l'Aina Moll de l'activisme lingüístic, fou desgranada pel nou delegat de l'Institut a Palma, Damià Pons, que recordà els articles de Moll en moments claus de la transició política que aportaven certa pedagogia. A més de citar les seves col·laboracions amb el govern interinsular, per tal de bastir i consolidar la normalització de la llengua catalana. Una tasca que, anys després, encara cal mantenir ben viva. L'acte, a la seu de l'Institut Ramon Llull, finalitzà amb una copa de celebració i les converses d'un públic compromès amb allò que digué Giner al principi de l'acte: "Les Illes no són solament presents a l'Insitut, sinó que l'Institut pertany també a les Illes. I continuarà sent així".