Gaddafi, abatut

Confirmat: és mort

Unes hores després, Abdul Hafiz Ghoga, vicepresident del CNT, proclamava la mort del Coronel: "Anunciam al món que Moammar al-Gaddafi ha fiant a mans dels revolucionaris". La televisió qatariana Al Jazira corroborà la informació amb unes imatges exclusives que enfocaven el cos del tirà, inert i ensangonat, en terra. Tanmateix, les causes de l'òbit del mandatari foren obejecte de gran especulació. Segons un vídeo de Youtube difós anit, és probable que el dictador hagués estat executat per les forces rebels. A les imatges, s'hi veu l'expresident estamenejat i copejat per un grup d'insurgents. S'hi mostren estirades i empentes i, poc després, ja és mort.
Anit, el primer ministre del Consell Nacional de Transició (CNT), Mahmud Jibril, confirmà que Gaddafi havia perdut la vida per una ferida de bala al cap rebuda en un tiroteig entre les forces lleials al nou Govern i simpatitzants de l'antic règim i que havia estat després de la captura del Coronel. Jibril indicà que, quan el vehicle en el qual es traslladava Gaddafi es va començar a moure, es va iniciar un intercanvi de tir entre "revolucionaris" i gaddafistes. Durant aquest enfrontament, el mandatari va ser ferit al cap per una bala la procedència de la qual no han pogut aclarir les primeres anàlisis.

Vuit mesos de lluita

Fos com fos, el cert és que el poble libi començà a concentrar-se a la plaça dels Màrtirs de Trípoli per celebrar la notícia. Onejant banderes tricolors, tocant el clàxon dels vehicles, cantant, ballant i proclamant lloances a Déu, a tot arreu de la ciutat es congratularen de la mort del coronel a mans dels rebels. I els imams d'una mesquita de la capital demanaven als fidels... "que resin i donin gràcies a Déu" per la caiguda del repressor. Mentre els ministres de l'Executiu provisional confirmaven la nova, Mohamed Abdel Kafi, responsable del CNT a Misrata, n'oferia la darrera hora: "El cadàver de Gaddafi està en poder de la nostra unitat, dins un automòbil, i el traslladam a un lloc secret per motius de seguretat", declarà. No obstant això, Al Jazira hi aclarí que el cos era dins una mesquita de Misrata.

Mahmud Jibril, primer ministre del CNT, va ratificar el comunicat: "Confirmam que tots els dimonis, a més de Gaddafi, s'han esvaït d'aquest país estimat. Crec que la ciutadania ha d'adonar-se que és el moment d'iniciar una nova Líbia, una Líbia unida: un poble, un futur." Entre els altres "dimonis" es trobava també Mutassim Gaddafi. El fill del mandatari va ser arrestat amb son pare, "viu" però ferit a Sirte, declarà Mahmud Shammam, responsable d'Informacions, a Reuters. Un dels reporters de l'agència va poder corroborar-ho mitjançant un vídeo en el qual l'home apareixia amb barba i una camiseta completament coberta de sang. Poc després morí, segons Abdel Majid: "Mutassim ha estat abatut pels combatents. Intentava defensar-se i s'hi ha resistit". Més tard, Al Arabiya assegurà que un altre dels fills del dictador, Saif al-Islam Gaddafi, havia estat igualment abatut. Així mateix, caigueren a Sirte Mussa Ibrahim, portaveu del Coronel, i Abdal·lah al-Senussi, cap dels serveis d'Intel·ligència. Fonts de l'Executiu provisional informaren que Abu Bakr Yunus Jabr, cap militar del règim, finà en l'atac.

Un tirà excèntric, erràtic i cínic

El coronel Moammar al-Gaddafi, conegut per les seves excentricitats i erràtica política en 42 anys d'omnipresent dictadura, només va trobar refugi a la seva ciutat natal de Sirte, on també li ha arribat la mort. Sirte, la localitat on solia dur els mandataris africans i els hostes internacionals per a les celebracions amb què tractava d'edificar la seva imatge de líder panarabista, era el darrer enclavament del règim on podia anar. Tots els sumptuosos palaus, allotjaments de luxe i avingudes de la ciutat amb què pretenia epatar els convidats han estat testimonis i pastura dels ferotges combats i escenari de la fèrria resistència dels últims combatents gaddafistes, lleials fins al final.

Les seves vel·leïtats sense fi no li serviren per guanyar simpaties a les capitals àrabs ni occidentals i els seus aliats dels països africans, molts dels quals n'han rebut les donacions però també les intromissions, no han bastat per evitar-li aquest final. Nascut a Sirte el 1942 i criat en una família dedicada al pasturatge de camells, va aconseguir estudiar per accedir a l'Acadèmia Militar, on va aprofitar els ensenyaments de lideratge i va assolir el comandament absolut mitjançant un cop d'estat, l'1 de setembre de 1969, amb el quan va enderrocar el rei Idris Senussi, en el poder des de la independència del país. L'enfrontament amb els Estats Units va tenir un episodi bèl·lic amb el bombardeig, el 1986, del seu palau a Trípoli i de la ciutat portuària de Bengasi per ordre del llavors president Ronald Reagan, en represàlia per un atemptat terrorista en una discoteca berlinesa freqüentada per militars nord-americans.

Sancions de l'ONU

L'escalada va tenir el zenit amb l'aprovació de sancions, el 1992, pel Consell de Seguretat de l'ONU davant de la seva negativa a lliurar dos sospitosos de l'atemptat contra l'avió de Pan Am quan sobrevolava Lockerbie (Escòcia) el 1988, en el qual varen morir 270 persones. L'enfonsament de la seva República àrab Líbia Popular Socialista, amb la fugida dels dirigents més significatius, inclosa la seva família, va deixar al descobert un règim de latrocini, rapinya i repressió completament inert i incapaç de fer front a les columnes de rebels que, en poc temps, varen reduir la resistència de la capital. La presència de Gaddafi a Sirte explica ara la seva insistència a defensar aquest nucli des de l'inici dels combats fa vuit mesos i la fragilitat de les defenses de la capital, molt castigades pels bombardeigs de l'OTAN, que només li varen permetre una retirada ordenada cap al sud-est, en direcció a l'aeroport, encara que la destinació final era la ciutat nadiua.

Pel camí va perdre el seu fill Hamis, encarregat del front militar, mentre la seva dona Safia, i tres fills més, Mohamed, Hanníbal i Aisha, emprenien el camí de l'exili a Algèria. En la seva canviant política, encaminada a resplendir com a líder àrab, va recórrer a la desestabilització de països africans i va increpar els dirigents palestins i d'altres nacions àrabs que havien afavorit negociacions amb Israel, encara que durant la guerra del golf Pèrsic, el 1991, es va abstenir de secundar Saddam Hussein. I mentre el cap del clan dedicava el temps al culte a la seva personalitat, els fills acumulaven propietats de somni poc concordes amb les proclames d'una república popular i gaudien d'amplis contactes en els circuits del poder i dels diners.

Celebració unànime

La comunitat internacional felicità ahir l'alliberament de Sirte i el final de la guerra a Líbia per part del Consell Nacional de Transició (CNT). La majoria de líders internacionals destacaren que la mort del coronel líbi Moammar al-Gaddafi posa fi a anys de "dictadura" i obre a les portes a un futur "democràtic". Barack Obama, president dels EUA, assegura en una declaració que la mort del coronel "obre una oportunitat al poble libi perquè ell mateix pugui decidir el seu destí". Obama felicità el CNT per l'alliberament de Sirte i assegurà que ha arribat l'hora que els libis emprenguin el camí de la democràcia.

Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, assegurà que el dia d'ahir representa una "transició històrica" a Líbia i apel·là a totes les parts que deixin les armes i treballin per recuperar-hi la pau. El màxim responsable de l'ONU va afegir que "en els pròxims dies serem testimonis d'escenes de celebració i de dolor, també, per part d'aquells que hi han perdut moltes coses", mentre afegí que "ara els libis s'han de mantenir junts".

Nicolas Sarkozy, president francès, assegurà que la mort de Gaddafi suposa l'inici d'un procés per establir la democràcia a Líbia. "L'alliberament de Sirte ha d'assenyalar el començament d'un procés per instaurar un sistema democràtic en què tots els grups al país tinguin el seu lloc i en elqual les llibertats fonamentals estiguin garantides", assegurà. Per part seva, Angela Merkel, cancellera alemanya, assegurà que la mort de Gaddafi "deixa el camí lliure per a un nou començament pacífic al país". David Cameron, primer ministre britànic, assegurà que la mort del mandatari obre la promesa d'un futur millor. "A Líbia, la gent té avui l'oportunitat de construir un futur fort i democràtic", afirmà.

Trinidad Jiménez, ministra espanyola de Relacions Exteriors, posà èmfasi en el fet que són els libis els qui han de decidir el seu futur després de la mort de l'exlíder. "La confirmació de la mort de Gaddafi i d'alguns dels seus col·laboradors més fidels suposa el punt final a un període trist, molt trist, per al poble libi, a més de l'inici d'una nova època en què el futur només podrà ser decidit pel poble libi", expressà des de Màlaga. Dmitri Medvédev, president rus, assegurà que espera que la captura de Gaddafi dugui a la pau i a un govern democràtic a Líbia. "Esperam que hi hagi pau a Líbia, i que tots aquells que governen l'Estat, diferents representants de les tribus líbies, assoleixin un acord final sobre la configuració del poder i Líbia sigui un estat democràtic modern", indicà.
Per part seva, Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, i José Manuel Durao Barroso, president de la

Comissió Europea, van instar els líders interins de Líbia a impulsar una àmplia reconciliació al país. "Les notícies sobre la mort de Moammar al-Gaddafi marquen el final d'una era de despotisme i repressió que els libis han sofert durant massa temps", van indicar en un comunicat. D'altra banda, l'organització humanitària Amnistia Internacional indicà que els nous líders libis han de dur davant la justícia sobretot "els sospitosos de violacions de drets humans durant el règim de Gaddafi".