TW
35

ETA anuncià anit "el cessament definitiu de la seva activitat armada". La declaració arribà a través d'un comunicat difós per les edicions digitals dels diaris Gara i Berria, en què l'organització mostra el seu "compromís clar, ferm i definitiu" de "superar la confrontació armada".
Amb aquest objectiu, fa "una crida als governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe" destinat a solucionar "les conseqüències del conflicte", amb referència als presos.

La declaració té nou paràgrafs i va acompanyada d'un vídeo en el qual tres encaputxats llegeixen el comunicat en basc i castellà. Està datat a "Euskal Herria, avui (ahir), 20 d'octubre".

L'escrit comença amb un reconeixement a la Conferència Internacional celebrada dilluns passat a Sant Sebastià, una iniciativa, segons ETA, "de gran transcendència política". La resolució acordada reuneix, segons ETA, "els ingredients per a una solució integral del conflicte i compta amb el suport d'amplis sectors de la societat basca i de la comunitat internacional".

Nou temps polític
ETA opina que "a Euskal Herria s'està obrint un nou temps polític. Estam davant una oportunitat històrica per donar una solució justa i democràtica al secular conflicte polític". "Davant la violència i la repressió, el diàleg i l'acord han de caracteritzar el nou cicle. El reconeixement d'Euskal Herria i el respecte a la voluntat popular han de prevaler sobre la imposició. Aquest és el desig de la majoria de la ciutadania basca", afegeix.

L'organització, que al comunicat s'autoanomena "organització socialista revolucionària basca d'alliberament nacional", també defensa "la lluita de molts anys" que, segons assegura, "ha creat aquesta oportunitat".
"No ha estat un camí fàcil. La cruesa de la lluita s'ha emportat moltes companyes i companys per sempre. Altres, estan sofrint la presó o l'exili. Per a ells i elles, el nostre reconeixement i homenatge més sentit", apunta.

Notícies relacionades

El camí no serà fàcil
D'ara endavant, afegeix, "el camí tampoc no serà fàcil. Davant la imposició que encara perdura, cada pas, cada assoliment, serà fruit de l'esforç i de la lluita de la ciutadania basca". "Al llarg d'aquests anys, Euskal Herria ha acumulat l'experiència i la força necessàries per afrontar aquest camí, i té també la determinació de fer-ho. És temps de mirar al futur amb esperança. És l'hora, també, d'actuar amb responsabilitat i valentia", diu. Per tot això, ETA anuncia que ha "decidit la cessació definitiva de la seva activitat armada" i ha fet "una crida als Governs d'Espanya i França per obrir un procés de diàleg directe que tingui com a objectiu la resolució de les conseqüències del conflicte i, així, la superació de la confrontació armada".

Però també fa una "crida a la societat basca, perquè s'impliqui en aquest procés de solucions fins que es pugui construir un escenari de pau i llibertat". El comunicat, en el qual no anuncia la dissolució ni dedica una sola paraula a les víctimes, acaba amb alguns "visques" en basc a Euskal Herria, lliure i socialista, i amb el lema en basc "resistint fins a aconseguir la independència i el socialisme".

El PP i la dreta espanyola, dividits
El PP i la dreta espanyola, com també les víctimes del terrorisme, es mostraven anit dividits davant l'anunci d'ETA. Mentre que la majoria de dirigents populars qualificaven de positiu l'anunci que s'ha acabat la violència, UPyD i associacions com AVT no el donaven per bo, com tampoc Esperanza Aguirre ni Carlos Iturgáiz, entre altres mandataris. El líder del PP, Mariano Rajoy, definí com a "gran notícia" la decisió de la banda, però n'exigí la "dissolució irreversible" i advertí que "l'únic camí de futur" serà la llei. "Aquesta és una passa molt important, però la tranquil·litat dels espanyols només serà completa quan tingui lloc la desaparició absoluta d'ETA i el seu desmantellament complet", afirmà. Rajoy, que llegí la seva declaració des de la seu del partit al carrer de Génova després de parlar amb el president Zapatero, considerà un èxit col·lectiu que l'organització basca hagi fet aquesta passa "sense cap concessió política" a canvi.

"És una bona nova que hàgim aconseguit que el grup renunciï per fi a imposar el seu projecte polític mitjançant la mort, la por, la violència i l'exclusió", manifestà. Segons el parer del cap dels conservadors, ETA ha estat derrotada gràcies a "la fortalesa de l'estat de dret i la fe en la democràcia de tots els espanyols". Per part seva, Antonio Basagoiti, president del PP d'Euskadi, considerà que ha estat "la tenacitat del conjunt de la societat, que és qui s'ha imposat al terrorisme", la que ha aconseguit que la banda anunciï que deixa les armes.

Tanmateix, no tothom dins les files populars valorà de manera positiva la comunicació d'ETA. A l'espera que arribàs la notícia, ja s'hi pronuncià en contra dies enrere Jaime Mayor Oreja, portaveu del PP al Parlament Europeu. Ahir, s'hi sumaren més veus crítiques. Així, Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, assegurà que en el missatge difós "ni lliura les armes ni es dissol" i assegurà que, per ella, els comunicats que pugui emetre tenen "credibilitat zero". Molt crític també s'hi mostrà l'eurodiputat conservador Carlos Iturgáiz, segons el qual aquest text és el preu que paga ETA a l'Executiu de ZP en la negociació que hi ha mantingut, però recordà que la banda continua present com l'espasa de Dàmocles, amb una "bala a la recambra", perquè no s'ha dissolt i, de passada, afavoreix Rubalcaba enfront del PP. Per Iturgáiz, Mayor Oreja "l'encertà" quan afirmà que hi ha hagut converses tot aquest temps i en posà d'exemple l'existència d'intermediaris internacionals, amb el consentiment del Govern socialista.

En la mateixa línia, el cap de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, afirmà que la societat espanyola no ha "d'agrair res a ETA" i recordà que "les bombes i les pistoles que no s'utilitzaran poden i han de ser entregades" i que "les organitzacions que no han de matar més, el que han de fer és dissoldre's". Per part seva, la líder d'Unión, Progreso y Democràcia (UPyD), Rosa Díez, afirmà que el text d'ETA és "idèntic" altres d'anteriors "en contingut i en retòrica" i insistí que "el comunicat del final de la violència" l'escriuran els demòcrates i serà la seva "victòria".  L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) avisà que el document "no serveix" a les víctimes, perquè és "un acte més del teatre" que, a parer seu, han organitzat el Govern, els mitjancers internacionals i el grup armat.