Un déu a Son Vida

Ara tothom maleeix Gaddafi, però en altres temps li besaven els peus. El desembre del 1984, va venir a Mallorca per entrevistar-se amb Felipe González. En aquella època, el petroli libi era or. Gaddafi s'hostatjà a l'hotel Son Vida. Duia un legió de guardes de seguretat armats fins a les dents. En record la roda de premsa. Anava amb una túnica clara i arrossegava unes sabatotes de tacó molt alt per incrementar la seva alçada. Mirava al sostre i tothom li consentia les gràcies i humorades. Era un déu de l'or negre. El seu estat era considerat socialista pel PSOE. Gaddafi afirmà: "Ceuta i Melilla són ciutats àrabs" i ningú no li esmenà la plana. Amén. Gadaffi i González s'entrevistaren a la possessió del banquer Nigorra a Santa Ponça, que hi féu d'amfitrió. Bones paraules, fotos, l'escorta de González confraternitzava amb la de Moammar...La paranoia de Gaddafi era alimentada pels seus aliats. Li alimentaven l'ego.

Tot es trencà un parell d'anys després. Reagan s'empipà pel suport libi a palestins i soviètics i la VI Flota bombardejà Líbia. Mentrestant, Felipe González enterrà el seu esquerranisme i es posà a proclamar "OTAN, sí". Començava una nova era. El PSOE ens ficà dins l'Aliança Atlàntica i dins la Unió Europea. Nosaltres cap a l'euro i ell cap a l'infern.