Clam per una administració més eficient

La Plataforma per l'exemplaritat en la gestió pública insta, en 27 propostes, que el Govern de les Illes creï una administració més eficient. El col·lectiu, impulsat des del Cercle d'Economia i format per 21 entitats, posà ahir com a exemples de mala gestió dels recursos el projecte de l'òpera i el del tren de Manacor a Capdepera.

El president del Cercle, Alexandre Forcades, durant l'acte de presentació del document Pacte pel bon govern de Balears: mesures necessàries per a una administració pública eficaç, eficient i transparent, precisà que, en el cas del projecte ferroviari, s'hauria d'haver aprovat amb "majoria absoluta" i planificat valorant el retorn de la inversió feta.

Forcades apel·là a la necessitat d'aplicar "canvis dràstics en la manera de treballar de l'Administració basant-los en profunds canvis organitzatius i procedimentals per afrontar l'actual situació de crisi".

Els portaveus de la Plataforma, que demà seran rebuts pel president del Govern, José Ramón Bauzá, consideren que els ciutadans tenen dret a un bon govern i que les coses públiques, "les de tots", siguin gestionades sobre la base de virtuts cíviques com l'eficàcia, l'eficiència i la transparència. "Eficàcia entesa com la capacitat per arribar als objectius proposats; eficiència entesa com la capacitat per fer-ho al menor cost possible; i transparència com a indicador de qualitat del sistema democràtic", subratllaren.

Segons Forcades, la manca de tots aquests principis pot suposar "l'inici de la corrupció i el fonament de la desafecció" de la ciutadania. És per això que instà el Govern a fer efectives una sèrie de mesures que permetin "clares millores" en àmbits com els compromisos generals, els pressupostos, els procediments i sistemes, els recursos humans i els òrgans auditors i de control. Algunes propostes concretes són, per exemple, la creació d'una oficina pressupostària en el Parlament que ajudi a millorar la tasca de control de la Cambra en assumptes d'ingressos i despeses de les administracions públiques.

També suggereixen la creació d'una agència d'avaluació de polítiques públiques, dependent del Parlament, que comenci per analitzar l'eficàcia i l'eficiència de les polítiques que representin els cinc primers capítols de despesa dels pressupostos, en un pla quadriennal que permeti acabar la legislatura havent analitzat les vint primeres partides de despesa. En l'apartat de nous organismes, són partidaris que Balears tingui un registre públic de subvencions i un de contractacions públiques.

Per la Plataforma, els ciutadans de Balears, "molt preocupats per la ineficiència de la nostra administració pública", exigeixen ser tractats "com a ciutadans als quals es té en compte i són coneixedors de la gestió diària de la cosa pública", sense resignar-se a ser "mers electors dels polítics que ens governen, ni mers contribuents de l'erari públic".

El catedràtic de la universitat Pompeu i Fabra de Barcelona i conseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas, que també ha participat en l'elaboració del document, és partidari que "l'Administració es comprometi a no fer cap nova regulació administrativa que no identifiqui la vella que substitueix; a no prendre cap mesura que no concreti la manera com se n'ha de valorar el compliment i a no adoptar cap decisió principal que no concreti els costos efectius". Casasnovas, a més a més, creu que "posam el llistó alt, perquè és molta la tasca de regeneració que ens hem d'exigir per resituar el prestigi de la política i de l'acció de govern als ulls de la nostra ciutadania".