Crida internacional pel final d'ETA i pel diàleg

Intervenció dels partits
Encara que l'encontre fou a porta tancada, algunes de les formacions participants feren públiques les seves intervencions, com l'Esquerra Abertzale -representada per Rufi Etxeberria i Juan José Petrikorena-, que defensà un acord "incloent que reconegui el caràcter nacional d'Euskal Herria i el seu legítim dret a l'autodeterminació" i ratificà el compromís amb les vies exclusivament pacífiques. L'Esquerra Abertzale farà avui pública una anàlisi del resultat de la conferència en una roda de premsa a Sant Sebastià.

El president del PSE-EE, Jesús Eguiguren, qui hi acudí acompanyat pel batle d'Ermua (Bizkaia), Carlos Totorika, afirmà davant els assistents que "a Euskadi no hi ha hagut cap conflicte violent amb dos bàndols enfrontats", sinó un "atac deliberat i sistemàtic d'una banda terrorista". Eguiguren agraí en la intervenció la "bona voluntat" dels representants internacionals que hi acudiren, a qui lliurà una còpia del pla de pau del lehendakari, Patxi López, i que demanà que reclamin de manera "inequívoca" a ETA que abandoni el terrorisme. Per part seva, el president del PNB, Iñigo Urkullu, qui hi acudí amb el dirigent del seu partit Joseba Aurrekoetxea, exigí a ETA en el seu discurs que "decideixi i comuniqui com més aviat millor la seva definitiva desaparició".

També EA féu pública l'aportació del seu secretari general, Pello Urizar, qui plantejà un escenari amb dues taules, una de "tècnica" entre els governs i ETA per parlar de presos i desarmament, i una altra de política entre els partits per la "resolució del conflicte". En la conferència hi assistiren, a més, representants d'Aralar, Alternatiba, EB, ELA, LAB i la patronal basca Confebask, entre d'altres, a més de personalitats basques integrants d'un grup local de suport i membres de les sis organitzacions internacionals organitzadores: Lokarri, el Grup Internacional de Contacte, la Berghof Foundation, Conciliation Recources, la Desmond and Leah Tutu Legacy Foundation i NOREF. També hi foren presents els integrants de la Comissió denominada internacional de verificació de l'alto el foc d'ETA, afavorida pel grup que lidera l'advocat sud-africà Brian Currin, qui féu d'amfitrió amb el diputat general de Gipúscoa, Martín Garitano, i el batle de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre, ambdós de Bildu.

ETA podria emetre el comunicat definitiu en els propers dies
Les primeres anàlisis de les forces de seguretat sobre la declaració feta pública ahir al terme de la conferència de pau de Sant Sebastià interpreten el document com l'avantsala del comunicat de resposta d'ETA que podria produir-se en els pròxims dies i, alhora, consideren que s'han avalat els postulats i expressions tradicionals de l'esquerra abertzale. Fonts de la lluita antiterrorista criden l'atenció sobre els dos primers punts de la declaració, en els quals s'insta ETA a la cessació definitiva de la violència, però, a canvi, s'"insta" els govern d'Espanya i França que obrin un nou procés per abordar la situació dels presos i la desmilitarització de l'oganització terrorista . Les forces de seguretat entenen que aquest plantejament suposa donar suport a la històrica aspiració de la banda d'establir una "taula tècnica" bilateral amb l'Executiu. En aquest sentit, recorden que aquesta mateixa exigència es va introduir ja en la declaració d'Anoeta a la tardor de 2004.

Així mateix, alerten de l'assumpció per part de la conferència d'un final sense vencedors ni vençuts, tot i que en el tercer punt de la declaració advoca per "la necessitat de reconciliar, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes". Així, expliquen que en la declaració de l'Acord Gernika de setembre de 2010 es plantejava en termes semblants "la necessitat d'un reconeixement i reparació de totes les víctimes originades pel conflicte polític i la realitat de les diferents violències".