El grup de personalitats internacionals que presidiren ahir a Sant Sebastià la conferència sobre el final del terrorisme reclamà a ETA que declari la "cessació definitiva" de la violència i donà suport que negociï amb el Govern les "conseqüències del conflicte", una al·lusió als presos i al desarmament. La conferència, impulsada per Lokarri i cinc organitzacions internacionals dedicades a la resolució de conflictes, conclogué puntual amb una declaració esperada, que llegí l'exprimer ministre d'Irlanda Bertie Ahern, acompanyat de les altres cinc personalitats internacionals que presidiren l'encontre: l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan; l'exprimera ministra de Noruega Gro Harlem Bruntland; el líder del Sinn Féin, Gerry Adams; l'exministre francès d'Interior i Defensa Pierre Joxe, i Jonathan Powell, excap de gabinet de Tony Blair.
En aquesta declaració demanen a ETA que deixi definitivament "l'activitat armada", però li atribueixen el paper de negociar amb els governs espanyol i francès les denominades "conseqüències del conflicte", una terminologia amb què habitualment s'al·ludeix a qüestions relacionades amb els presos de l'organització terrorista i amb el desarmament.
En la reunió, hi participaren representants de tots els partits bascos, excepte el PP i UPyD, sindicats i fins i tot la patronal basca Confebask, fins a sumar més de 50 persones, que expressaren els punts de vista en les tres hores que durà el conclave a l'antic palau d'Aiete de Sant Sebastià, que fou residència estival de Francisco Franco i que, gràcies a l'exbatle donostiarra Odón Elorza, es convertí en un centre dedicat a l'impuls i estudi dels drets humans. Les conclusions demanen a Espanya i França que li "donin la benvinguda" i acceptin l'hipotètic oferiment d'ETA per negociar "exclusivament" sobre les anomenades "conseqüències del conflicte", un cop declarat el final "definitiu" de "l'activitat armada".
També exigeix que s'adoptin "passes profundes per avançar en la reconciliació, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes, reconèixer el dolor causat i ajudar a guarir les ferides personals i socials". Els "facilitadors" internacionals suggereixen als partits bascos que discuteixin les qüestions polítiques, "amb consulta a la ciutadania", fet que podria "contribuir a una nova era sense conflicte", mentre que es mostren disposats a "organitzar un comitè de seguiment d'aquestes recomanacions".
Intervenció dels partits
Encara que l'encontre fou a porta tancada, algunes de les formacions participants feren públiques les seves intervencions, com l'Esquerra Abertzale -representada per Rufi Etxeberria i Juan José Petrikorena-, que defensà un acord "incloent que reconegui el caràcter nacional d'Euskal Herria i el seu legítim dret a l'autodeterminació" i ratificà el compromís amb les vies exclusivament pacífiques. L'Esquerra Abertzale farà avui pública una anàlisi del resultat de la conferència en una roda de premsa a Sant Sebastià.
El president del PSE-EE, Jesús Eguiguren, qui hi acudí acompanyat pel batle d'Ermua (Bizkaia), Carlos Totorika, afirmà davant els assistents que "a Euskadi no hi ha hagut cap conflicte violent amb dos bàndols enfrontats", sinó un "atac deliberat i sistemàtic d'una banda terrorista". Eguiguren agraí en la intervenció la "bona voluntat" dels representants internacionals que hi acudiren, a qui lliurà una còpia del pla de pau del lehendakari, Patxi López, i que demanà que reclamin de manera "inequívoca" a ETA que abandoni el terrorisme. Per part seva, el president del PNB, Iñigo Urkullu, qui hi acudí amb el dirigent del seu partit Joseba Aurrekoetxea, exigí a ETA en el seu discurs que "decideixi i comuniqui com més aviat millor la seva definitiva desaparició".
També EA féu pública l'aportació del seu secretari general, Pello Urizar, qui plantejà un escenari amb dues taules, una de "tècnica" entre els governs i ETA per parlar de presos i desarmament, i una altra de política entre els partits per la "resolució del conflicte". En la conferència hi assistiren, a més, representants d'Aralar, Alternatiba, EB, ELA, LAB i la patronal basca Confebask, entre d'altres, a més de personalitats basques integrants d'un grup local de suport i membres de les sis organitzacions internacionals organitzadores: Lokarri, el Grup Internacional de Contacte, la Berghof Foundation, Conciliation Recources, la Desmond and Leah Tutu Legacy Foundation i NOREF. També hi foren presents els integrants de la Comissió denominada internacional de verificació de l'alto el foc d'ETA, afavorida pel grup que lidera l'advocat sud-africà Brian Currin, qui féu d'amfitrió amb el diputat general de Gipúscoa, Martín Garitano, i el batle de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre, ambdós de Bildu.
ETA podria emetre el comunicat definitiu en els propers dies
Les primeres anàlisis de les forces de seguretat sobre la declaració feta pública ahir al terme de la conferència de pau de Sant Sebastià interpreten el document com l'avantsala del comunicat de resposta d'ETA que podria produir-se en els pròxims dies i, alhora, consideren que s'han avalat els postulats i expressions tradicionals de l'esquerra abertzale. Fonts de la lluita antiterrorista criden l'atenció sobre els dos primers punts de la declaració, en els quals s'insta ETA a la cessació definitiva de la violència, però, a canvi, s'"insta" els govern d'Espanya i França que obrin un nou procés per abordar la situació dels presos i la desmilitarització de l'oganització terrorista . Les forces de seguretat entenen que aquest plantejament suposa donar suport a la històrica aspiració de la banda d'establir una "taula tècnica" bilateral amb l'Executiu. En aquest sentit, recorden que aquesta mateixa exigència es va introduir ja en la declaració d'Anoeta a la tardor de 2004.
Així mateix, alerten de l'assumpció per part de la conferència d'un final sense vencedors ni vençuts, tot i que en el tercer punt de la declaració advoca per "la necessitat de reconciliar, reconèixer, compensar i assistir totes les víctimes". Així, expliquen que en la declaració de l'Acord Gernika de setembre de 2010 es plantejava en termes semblants "la necessitat d'un reconeixement i reparació de totes les víctimes originades pel conflicte polític i la realitat de les diferents violències".
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
S'ha de ser molt beneit per estar fent el mateix cinquanta anys sense aconseguir res.És hora de que els terroristes assasins desapareixin i parli el poble.
Conflicte? Bandols? Parts??? Quina vergonya...aixó no té res que veure amb Irlanda, ni és una guerra civil. Els etarres, a sa presó, a deixar ses armes i demanar perdó...i despres, si un cas, sels acosta a ses presons del pais basc.
No al terrorisme sanguinari!!, si a la PAU per a tothom!!, si a la llibertat!!. Gora Euskadi!!, Visca Països Catalans Lliures!!
Tant de temps per acabar així!!!, un grup de persones vengudes de diferents llocs, i els polítics inèptes d'aquest país no n'han sabut!, quins orgues!!
N´estic ben segur que aquest es el camí per arribar al final del terrorisme. Basta veure que els PPeros n´estan en contra. Vol dir que anam bé
Si es convocàs un referendum tot aquest problema se solucionaria.
El procés és irreversible i imparable. La dissolució d'ETA serà una realitat ben aviat.
Més de la marteixa cosa. Amb els criminals i els assassins no se dialoga. Si no, mal anam.