“Volem que l’estàtua quedi a la plaça”
A principi de març, l’Ajuntament de Sineu va ordenar la retirada de la figura. Foto: Arxiu. Els donants i l'Ajuntament de Sineu aposten perquè l'estàtua de Jaume II quedi a la plaça de l'Església, però no enmig, sinó en un altre indret o racó i amb la pertinent autorització del Departament de Patrimoni del Consell. Els donants de la polèmica figura de bronze es reuniren ahir horabaixa amb el batle de Sineu (Josep Oliver, de CxI) i amb altres regidors amb l'únic propòsit de decidir què s'havia de fer amb l'estàtua després que el Consell ordenàs retirar-la. S'havien plantejat dues opcions: la primera, que els donants la recuperassin; la segona, proposar una nova ubicació i demanar-ne el vistiplau corresponent a Patrimoni.
Clam al Trenc contra la política urbanística del Govern Bauzá
Sus a les mobilitzacions en defensa del Trenc. Prop de 400 persones es varen concentrar ahir en aquesta platja de Campos contra la política urbanística del Govern Bauzá i el macroprojecte turístic previst a la zona de la Ràpita. Amb tot, el batle, Sebastià Sagreras (PP), va criticar la mobilització i assegurà que "ja està bé de provocacions". La marxa, convocada per EU, sortí al voltant de les 11.30 hores del Club Nàutic de la Ràpita. Els manifestants, que duien pancartes amb lemes a favor de la defensa del territori, varen recórrer la costa fins a arribar al Trenc.
Bauzá supera Feijóo en els atacs a la llengua pròpia
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, amb el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Foto: Arxiu. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari. A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.
“No té sentit que la torre del Verger sigui privada”
L’exterior del monument tampoc no està cuidat. Fotos: Bany-Al-Bahar. La torre del Verger de Banyalbufar, monument declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) el 1993, es troba en estat d'abandonament. Així ho denuncia l'associació Bany-Al-Bahar, que el 1995 inicià una lluita per reclamar-ne la titularitat pública i a la qual no ha renunciat més de 15 anys després. "Està comprovat que no dóna resultats que la torre sigui en la major part privada", indicà el president de l'associació, Francesc Albertí, qui lamentà "la falta de manteniment" de la fortificació. El 2007, una de les propietàries del monument donà al poble la seva part, un 25%, fet que els banyalbufarins agraïren públicament. Tanmateix, el seu objectiu és que sigui de titularitat pública al 100%.
Bosch diu ara que hi ha centres on no deixen fer fotocòpies en castellà
Bosch denuncià al Parlament casos de suposada persecució sense concretar ni on es produeixen ni quants pics. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, intentà vestir una mena de ‘persecució' de la llengua castellana en centres educatius de les Balears. Dos dies després de la massiva manifestació en defensa del català, el responsable autonòmic denuncià al Parlament que "hi ha centres educatius a les Illes que no deixen fer fotocòpies en castellà al professor de llengua castellana" o que "hi ha centres a les Balears que als infants, als passadissos, els diuen que per favor no parlin en castellà entre ells". La denúncia de Bosch, que no concretà a quins centres educatius es referia ni va aclarir quantes vegades s'haurien repetit aquestes situacions, es produïa en una resposta parlamentària.
La revisió cadastral de Sóller podria acabar als tribunals
La darrera revisió cadastral efectuada a Sóller podria acabar als tribunals de Justícia. La Plataforma sollerica per una renovació cadastral justa va fer públic ahir que manté "converses" amb distints despatxos d'advocats amb la intenció de "fer més justa" la valoració vigent. Consideren que és massa alta, amb unes estimacions "pròpies del boom immobiliari".
L’informe jurídic sobre els llaços admet que hi ha un buit legal
Un operari de l’IBISEC, dijous enretirant el llaç de l’IES Marratxí. Foto: Arxiu L'informe emès pel Departament de Serveis Jurídics del Govern de les Illes Balears admet en la segona conclusió que hi ha un buit legal en la normativa que regula les "senyeres" col·locades a les façanes dels centres educatius públics. Concretament, el text diu: "No queda clar que el principi d'autonomia dels centres, i les competències que la normativa atribueix al consell escolar i al claustre de professors dels centres emparin, legalment, aquest tipus de reivindicacions amb un rerefons polític". Ara bé, la circular que envià la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats als centres públics i concertats amb relació a la seva autonomia directament apunta que la normativa "no empara, legalment, aquest tipus de reivindicacions (...)".
Per la via d’urgència
El Govern de José Ramón Bauzá vol acabar amb la polèmica per la via ràpida. Foto: Arxiu. El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.
“La cançó de l’IES Marratxí no és un acte polític”
L'IES Marratxí no farà cap passa enrere per la decisió de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats d'investigar com va néixer la idea de compondre la cancó Enllaçats per la llengua, en defensa del català. El director del centre, Jaume March, fou ahir ben clar en les declaracions a dBalears. "No ha estat un acte polític. Qui entengui que fer una cançó que defensa la nostra llengua i la nostra cultura és un atac polític s'ho ha de fer mirar". March confirmà, això no obstant, que ahir es desplaçà a l'institut una inspectora, tot i que ho féu per un tema diferent. I afegí que la dona els havia dit que "de moment no havia rebut cap instrucció per investigar-nos".
Educació enviarà l’IBISEC a llevar els llaços dels centres
La Conselleria d'Educació que dirigeix Rafel Bosch està decidida a eliminar els llaços quadribarrats que pengen dels instituts de Secundària en defensa de la llengua catalana. I ha donat de termini fins demà divendres perquè els centres educatius retirin aquest símbol. Si no ho fan, la Conselleria enviarà les brigades de l'empresa pública IBISEC perquè els llevin ells. A hores d'ara hi ha 14 centres amb llaços a les façanes. Precisament ahir, l'Associació de directors de Secundària (Adesma) es reuní en assemblea per analitzar les instruccions de la Conselleria sobre l'ús dels edificis públics en relació a la campanya "Enllaçats pel català". Els directors decidiren cercar assessorament jurídic.
Resistència teatral
Els cinquanta anys de celebració del Dia mundial del teatre passaren per Mallorca sense fer gaire renou. Alguns espais escènics, com el Principal de Palma o el de Manacor, mantingueren la tradició i feren la lectura del manifest internacional, realitzat enguany per John Malkovich. Però com diu el membre d'Estudi Zero Pere Mestre, aquesta diada serveix més que res perquè "com a mínim es parli de nosaltres". Els membres de l'Associació d'actors i actrius (AAAPIB) no han volgut passar per alt la data i ahir difongueren un manifest ben contundent. La seva resistència a desaparèixer del panorama cultural balear és ben forta i per això parlen de continuar fent feina, perquè "estar en crisi no significa estar aturat (encara que estiguem a l'atur!)", diu el text. El president del col·lectiu, Rodo Gener, reconeixia ahir a dBalears que el panorama teatral a l'Arxipèlag és "ben negre".
L’inspector detingut té oberts dos expedients per consum d’alcohol
L'inspector del Cos Nacional de Policia implicat en l'atropellament mortal d'una ciclista alemanya i que dilluns sortí en llibertat amb càrrecs del jutjat de guàrdia té obertes dues investigacions internes o expedients per temes relacionats amb l'alcohol. El cap d'estupefaents, que només feia setmanes que s'havia incorporat al càrrec, va haver de facilitar ahir la placa i la pistola al cap superior de Policia. De moment ha quedat suspès de feina i sou. L'inspector provenia de l'àrea d'Estrangeria. Algunes fonts apuntaren ahir que no passava pel millor moment. Gallardón troba adequada la presó per al policia gat que matà una turista al cap Blanc
La ‘destrucció’ de Portocolom arriba al Consolat de la Mar
La plataforma Salvem Portocolom dugué a terme ahir una performança davant el Consolat de la Mar per mitjà de la qual expressà el seu rebuig al projecte d'ampliació del moll que el Govern pretén executar. Així mateix, l'entitat proteccionista convida els ciutadans a la marxa reivindicativa que tindrà lloc aquest dissabte. Disfressats de turistes prototípics i exhibint pancartes contràries a l'ampliació, una dotzena de membres de la plataforma recrearen davant la seu de l'Executiu el model de port que el Govern impulsa i que ells rebutgen. Hi muntaren un pantalà flotant, instal·laren globus que simulaven ser boies i exhibiren un iot de luxe.
Sóller reactiva la lluita pel deute del túnel
Dijous penjaren pancartes damunt el túnel exigint-ne la subvenció.Foto: C.A./Ll.G. Els veïns de Sóller i Fornalutx no cessen en la lluita per recuperar el deute pendent de la subvenció autonòmica pel túnel. Per això, el col·lectiu Albaïna ha reprès la campanya per exigir aquests doblers al Govern balear. L'entitat ha iniciat una recollida massiva de firmes, que fa comptes lliurar a la Direcció General de Transports, dependent de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, d'aquí a tres setmanes.
Endavant Mallorca posa cara als “enemics de la llengua” a Palma
Emylse Mas, Marcel Pich, Sílvia Portell i David Pujol, acusà el PP de Cort de ser “enemics de la llengua”. Fotos: Joan Lladó. Endavant Mallorca presentà ahir els enemics de la llengua a Palma. Dins la campanya "Tenim la paraula: a Mallorca en català!", aquesta acció pretén assenyalar d'una manera directa i contundent els responsables de la política lingüística del Govern Balear i els seus col·laboradors que des d'alguns ajuntaments mallorquins hi donen suport. La portaveu, Emylse Mas, assegurà durant la roda de premsa duita a terme a la plaça de Cort que "s'ha decidit fer una passa més i presentar la iniciativa en l'actual situació d'agressions directes a la llengua", perquè "no ens valen mitges tintes: tots els representants institucionals del PP són enemics de la nostra llengua i, per tant, esdevenen enemics nostres".
El muntatge de la primera terrassa al Born, permesa pel PP, encén ARCA
Ahir, per primera vegada, el passeig del Born incloïa aquesta terrassa com a part de l’estampa. Foto: J.Morey La guerra de les terrasses ja ha arribat al passeig del Born, tot i que en aquesta ocasió no és pel renou nocturn, sinó per l'impacte visual. No debades, l'Ajuntament de Palma ha autoritzat per decret la posada de terrasses al Born. S'avança així a l'aprovació definitiva de l'ordenança d'ocupació de la via pública, que en tot cas també en permetrà la instal·lació. De fet, el propietari del bar Born 8 va muntar ahir al matí la seva just enmig del passeig. Malgrat que l'establiment té permís per instal·lar-la, la inauguració d'aquest espai exterior aixecà una nova polèmica. Poques hores més tard que fos alçada, l'entitat ARCA va donar la veu d'alarma.
El rei Jaume II, al magatzem
L'estàtua del rei Jaume II ja no presideix la plaça de l'Església de Sineu. L'Ajuntament la va retirar ahir a primera hora del matí i la traslladà a un magatzem. Josep Oliver, el batle, informà que serà allà, custodiada, fins que els donants diguin què volen fer amb la imatge. Els treballs per llevar-la es dugueren a terme entre les 7.30 i les 9.00 hores del matí. La idea inicial era separar la figura de bronze del pedestal, però no fou possible, de manera que els operaris optaren per treure-la tota sencera. Ben poca gent veié com se l'enduien: alguns estudiants que anaven a escola, els sineuers més matiners que eren a la plaça i dos joves que, immediatament després de retirar-la, deixaren flors damunt el peu que la sostenia.
La Cartoixa, amb dues entrades
Els turistes sortint ahir del recinte de la Cartoixa després del recorregut.Foto: T.Ayuga Des dels anys 30, la família Capllonch i la Quetglas, propietàries de les cel·les número dos i número quatre, respectivament, es disputaven l'autenticitat del piano i de les habitacions en les quals habitaren Fryderyk Chopin i George Sand l'hivern del 1838 al 1839. Al final, una sentència de l'Audiència Provincial donà la raó als Quetglas, que fa unes setmanes decidiren abandonar el consorci d'explotació de la Cartoixa, format per sis propietaris més, entre els quals l'Església, l'Ajuntament de Valldemossa i la família Capllonch. Aquesta decisió ha implicat que des d'ahir els turistes que vulguin fer el recorregut complet de la Cartoixa i les cel·les hagin de pagar dues entrades diferents: una per visitar tot el recinte i una altra per accedir a l'autentificada cel·la número 4, anomenada ara Museu Chopin, pertanyent a la família Quetglas.
Claassen mou fitxa
Utz Claasen, durant una entrevista que concedí. Foto: F.F. L'alemany Utz Claassen rebutjà ahir l'oferta de Serra Ferrer. Pensa que la proposta del pobler no és bona per al Mallorca, no és bona per a ell i, a més a més, no el compensa satisfactòriament. El pobler volia recomprar el 10 per cent de les accions del Reial Mallorca a Claassen pel preu de venda (500.000 euros) i estava disposat, fins i tot, a pagar una indemnització a l'alemany. Claassen ha dit que no, però ha oferit una sortida a Serra Ferrer. El germànic, com se sap, se sent enganat, ja que creu tenir proves que Serra i Cladera adquiriren el Reial Mallorca per un preu total de dos milions d'euros, mentre que a ell li varen fer creure que la valoració de la Societat Anònima era de cinc milions.
Serra vol evitar la demanda i intenta ‘comprar’ Claassen
Serra Ferrer s'arrufa, ha reaccionat i divendres va fer una oferta de compra a Utz Claassen. dBalears ha pogut saber que el màxim accionista ha proposat a l'empresari alemany la recompra del 10 per cent de les accions que li va vendre pel mateix preu (500.000 euros). Serra, així mateix, estaria disposat a compensar econòmicament el teutó. D'aquesta manera, el màxim accionista intentaria evitar la demanda anunciada per Claassen, que ha significat que es considerava enganat, ja que li havien dit que la valoració del 100 per cent de les accions era de cinc milions. Posteriorment, s'ha sabut que Serra Ferrer i el seu grup pagaren a Alemany poc menys de tres milions.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent