Jaume March, director de L'IES Marratxí, ho té clar: “Si han de tallar caps, hauran de tallar el meu”. | Ferran Aguiló - M.À.C.

TW
35

L'IES Marratxí no farà cap passa enrere per la decisió de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats d'investigar com va néixer la idea de compondre la cancó Enllaçats per la llengua, en defensa del català. El director del centre, Jaume March, fou ahir ben clar en les declaracions a dBalears. "No ha estat un acte polític. Qui entengui que fer una cançó que defensa la nostra llengua i la nostra cultura és un atac polític s'ho ha de fer mirar".

March confirmà, això no obstant, que ahir es desplaçà a l'institut una inspectora, tot i que ho féu per un tema diferent. I afegí que la dona els havia dit que "de moment no havia rebut cap instrucció per investigar-nos".

En les darreres hores s'han penjat a la web de l'institut tres comunicats relacionats amb la polèmica. El primer, que es titula El vídeo de l'IES Marratxí... aixeca pols... i qui no vols que vagi a l'era, explica en vuit punts que la cancó es va fer a l'escola, en temps de pati, amb alumnes i professors que hi participaren de manera voluntària, amb lletra gestada per l'alumnat i música de Tomeu Penya. També que un dels adolescents va enregistrar la cançó i la pujà al Youtube, i que tota l'acció va rebre el suport de l'equip directiu. El comunicat, que repassa els mèrits del centre, deixa ben clar que per ells un llaç solidari no és una bandera ni un cartell.

El segon escrit, amb el títol Oh miracle, es refereix al control que exerceix Educació sobre la plana web de l'institut. Segons March, "des de fa un dia i mig des de la intranet que controla el Govern balear no podem accedir a la nostra web. Hem entrat en una llista negra. És molta casualitat".

En el tercer document s'informa que el professorat ha elaborat "un manifest en defensa de la llibertat d'expressió". L'han signat 71 docents de l'IES Marratxí, que dóna formació a 1.070 alumnes.

Notícies relacionades

El director volgué deixar ben clar que "els alumnes no han estat coaccionats. Fins i tot alguns grups i cursos que no se'n varen assabentar ens han recriminat que no els haguéssim avisat. Hi volien participar". Respecte d'un possible expedient disciplinari per part de la Conselleria, digué que "perquè te'l facin primer has d'haver comès una falta, i nosaltres entenem que cap alumne no ha fet res en contra de la seva voluntat. Ho tenim clar des del primer moment. Aquest institut fa ensenyament en català. I qualsevol activitat que surti dels alumnes, sempre que no vagi en contra del projecte educatiu, tindrà el suport de l'equip directiu. Si han de tallar algun cap, hauran de tallar el meu".

El director de l'IES es lamentà que alguns professors que participaren en la cançó "se senten ara dolguts per si algú creu que han manipulat els alumnes". March explicà, a més, que ahir es reuní amb altres directors per abordar el tema dels llaços i afegí que "nosaltres prosseguim amb la nostra idea que un llaç solidari no és una bandera i, per tant, no el pensam retirar. El tenim penjat".

Alumnat i pares

Així mateix, dBalears ha volgut conèixer què pensen els veritables protagonistes del vídeo, els estudiants. Per això vàrem parlar amb Cata, una jove de 15 anys que fa tercer d'ESO i que hi surt cantant. Ella ho tenia clar: "Va ser un boca a boca, no es va fer cap circular. Va ser totalment voluntari. Em sembla fatal tot el que està passant perquè, si els professors no haguessin dit res, ho hauríem fet igualment. Fou en temps de pati, però usàrem una aula perquè hi hagués millor so; si no, no s'haurien sentit ni les guitarres ni les veus". Cata comentà que "han arribat a dir que ens fan aprendre La Balanguera. No és veritat". Pel que fa al llenguatge barroer (segons Educació) de la cançó, digué que "tocar els collons no és un llenguatge incorrecte, és per fer riure. Si se n'ha de canviar la lletra, es canvia, però allò important és el missatge del català".

La major part dels pares de l'IES pensen el mateix. Guillem Solivelles apuntà que "el Govern s'equivoca de mig a mig. Sempre he cregut que la llengua es mor quan la deixen, i el que fan és reviscolar-la. L'estan cagant". Petra Martorell, mare de Cata, en canvi, afirmà que "el nins tenen tota la llibertat de dir el que pensen. Faltaria més".