El grup Sineuers Independents exigeix “responsabilitats” pel monument a Jaume II
Sineuers Independents (SI) considera que el Consell ha d'exigir "responsabilitats" a Josep Oliver i Pere Joan Jaume, perquè ells permeteren que la polèmica estàtua de Jaume II s'instal·làs, de manera irregular, en un indret protegit. Josep Oliver (CxI) i Pere Joan Jaume (PP) eren els màxims responsables de l'Ajuntament quan es col·locà i s'inaugurà la imatge. Ells "incompliren de manera flagrant la Llei de patrimoni històric de les Illes Balaers", sentencia SI. La setmana passada se sabé que el Consistori sineuer sol·licitava "assessorament" al Consell per reubicar l'escultura. La petició arribava nou mesos després de la inauguració (dia 29 de maig) i mig any després que els tècnics de la institució insular redactassin un informe desfavorable.
Dos tiquets per entrar a la Cartoixa
A partir de l'1 de març, els turistes que visitin el recinte de la Cartoixa de Valldemossa es trobaran que poden comprar dues entrades diferents, i no una d'unitària com fins ara. D'una banda, la que fixen sis dels propietaris de la majoria dels espais, i de l'altra, un tiquet individual paral·lel que permetrà la visita a la cel·la número 4, on s'allotjaren Chopin i George Sand segons una setència judicial del febrer del 2011. Aquesta situació es dóna després que els propietaris de la cel·la 4, la família Quetglas, hagin decidit abandonar la societat de propietaris, integrada per sis membres que exploten el reciente de manera conjunta. Entre aquests es troba la Diòcesi de Mallorca i l'Ajuntament de Valldemossa.
Educació enllesteix l’ordre de la lliure elecció de llengua
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats enllesteix l'ordre d'admissió d'alumnes per al segon cicle d'educació Infantil i el primer curs de Primària, i així regular el dret a la lliure elecció de llengua per part dels pares. L'esborrany estableix que la petició d'una tercera part dels pares serà suficient perquè els infants estududiïn en català o en castellà a l'escola on ho sol·licitin. El document detalla en el tercer punt que, "en cas que el nombre de sol·licituds en una de les llengües del primer ensenyament sigui inferior a la tercera part de la ràtio del grup i nivell educatiu per al qual s'ha formalitzat la sol·licitud, les comissions d'adscripció i d'escolarització, segons pertoqui, seran les competents per resoldre les situacions que se'n derivin". Aquesta ordre, que serà aprovada abans que s'obri el termini de preinscripcions en els centres, el pròxim mes d'abril, vol posar en marxa el curs 2012-13 un dels punts estrella del programa electoral del PP: "La llibertat dels pares a escollir la llengua vehicular d'ensenyament".
Bauzá es compromet amb els serverins
Els serverins davant el Consolat. El batle mostra les 2.000 firmes. La solució per a la carretera de Son Servera a Cala Millor és més a prop. Govern i Ajuntament s'han donat 15 dies per estudiar la reobertura d'aquesta via, tancada des del mes de juny a causa de la paralització de les obres del tren de Llevant. Així s'hi comprometé ahir el president del Govern, José Ramón Bauzá, qui va rebre al Consolat de la Mar el batle de Son Servera, Josep Barrientos (PSOE). El primer edil serverí, acompanyat d'una cinquantena de veïns del municipi, es plantà ahir davant el Consolat per reclamar la reobertura de la via. Estaven disposats a tornar-hi el proper divendres, però, contra pronòstic, Bauzá i el conseller de Territori, Gabriel Company, reberen el batle i el tinent de batle, Antoni Servera.
Santa Maria es mou per tenir el seu propi institut
El Consolat de Mar, la seu de la presidència del Govern, acollirà una nova protesta de ciutadans descontents amb les actuacions de l'Executiu de José Ramón Bauzá. Divendres dia 9 de març, coincidint amb el Consell de Govern de la setmana, els alumnes de Secundària de Santa Eugènia i de Santa Maria del Camí es manifestaran per exigir a l'Executiu que compleixi "amb els compromisos que ha adoptat" i que posi en funcionament l'IES Santa Maria. Aquest institut es va crear administrativament fa quasi un any, però en realitat mai no ha existit: no té professors, ni edifici, etcètera. Només existeix en el BOIB.
El Govern deu les factures a 200 dones que han avortat
Unes 200 dones han hagut de pagar enguany per avançat perquè els practicassin un avortament a les Balears, i l'IB-Salut no els ha rescabalat els doblers. Així ho denuncià ahir el PSIB, qui acusà el Govern d'incomplir la llei de l'avortament, que diu que l'Administració s'ha de fer càrrec del cost de la intervenció, i demanà que es compleixi. Els socialistes acusaren l'Executiu de sotmetre les dones a "tortura administrativa". Des de l'IB-Salut no es volgué donar cap dada de les factures presentades ni de si se n'ha abonat alguna.
19-F: primera marxa contra la reforma laboral a Palma
La reforma laboral que aprovà ahir el Consell de Ministres ja té la primera conseqüència a les Balears. CCOO i UGT han convocat una manifestació a Palma per al proper diumenge dia 19 de febrer. Sindicats i oposició criticaren el decret llei que facilita l'acomiadament. La nova normativa, que entra en vigor avui amb la seva publicació al BOE, preveu que les pèrdues o la reducció de vendes durant tres mesos consecutius seran suficients per acomiadar. Manuel Pelarda, secretari d'Acció Sindical d'UGT, registrà ahir a Delegació de Govern la sol·licitud del corresponent permís.
El PP es fa la foto, però critica la manifestació de Son Servera
El PP serverí protagonitzà ahir un fet contradictori. A les 10.30 del matí, donaren suport al batle, Josep Barrientos (PSOE), i als Independents -que governen en coalició- per la marxa convocada per demà per reclamar la reobertura de la carretera de Cala Millor. Hores després, poc abans de les dues del migdia, el servei de premsa dels populars emeté un comunicat en què qualificava "d'oportunista" la protesta de demà. Jaume Servera, portaveu del PP, criticà que Barrientos "hagi oblidat que la situació actual ve heretada de la mala gestió duta a terme pel Govern del Pacte".
Més de 16.000 firmes contra l’hotel de la Ràpita
Que no es construeixi un hotel de 1.200 places a la Ràpita, a Campos, és l'objectiu de la plataforma Salvem sa Ràpita!, que ahir lliurà 16.489 signatures en contra del projecte a la Conselleria de Turisme del Govern. Fa tres mesos que es començà la recollida de suports a través de la pàgina web Actuable, i de llavors ençà està dins el Top Ten de la web a tot l'Estat. S'ha convertit en una de les campanyes de més èxit a les Illes Balears.
Fou Cristòfol Colom eivissenc?
Lluny queden els temps en què l'origen genovès de Cristòfol Colom es donava com una dada segura del navegant. La qüestió és polèmica i els historiadors es posicionen amb les seves bateries d'arguments per situar-lo aquí o allà. Fou català?, mallorquí?, portuguès?, gallec? o tal vegada fou eivissenc, com defensa el periodista, escriptor i marí Nito Verdera (Eivissa, 1934)? "És com una malaltia. Hi ha teories impossibles i tot es fa molt complicat", assenyala Verdera, qui inicià les seves investigacions sobre l'almirall l'any 1962, ja fa quasi 50 anys. Les diferents opinions dels historiadors es fonamenten en proves diverses, i la defensa que Verdera fa del Colom eivissenc es basa en tres pilars.
Nova amenaça a Bauzá: el transport regular deixarà d’operar a Mallorca a final de mes si no cobra
Servera, gerent de la FEBT (centre), i el president, Miquel Florit, a la seva dreta, amb representants del sector. Mallorca podria quedar sense servei de transport regular de passatgers a final de mes, segons indicaren ahir des de la Federació Empresarial Balear de Transports (FEBT). Les empreses concessionàries ho han anunciat amb temps i forma al Govern, en concret al Consorci de Transports, dependent de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori. La situació en què es troben respon als impagaments de l'Executiu; moltes de les empreses estan "ofegades" econòmicament, ja que acumulen un deute de 4,3 milions d'euros.
Els Missioners dels Sagrats Cors surten en defensa de la llengua
El pare Antoni Vallespir, exprior de la Real, es mostra a favor de preservar la llengua catalana. Els Missioners dels Sagrats Cors surten en defensa del català i mostren "alarma" davant les "propostes legislatives que arraconen la llengua pròpia". Desset religiosos, entre els quals es troben Antoni Vallespir, Gabriel Seguí i Jaume Reynés, subscriuen un manifest en el qual consideren que "qualsevol atemptat per imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural és fruit d'una mentalitat violenta, encara que hom la presenti en formes democràtiques i suaus". "Consideram que un semblant tipus de raonament és d'encuny colonitzador, jacobí, arcaic i impropi dels nostres dies". El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana Manifest dels MSSCC sobre la llengua catalana a Mallorca
Alta tensió a l’Hospital de Manacor per les retallades de l’IB-Salut
Els professionals de l'Hospital de Manacor protagonitzaren ahir una enèrgica protesta contra les retallades del Govern i que, entre d'altres mesures, pretenen reduir de 20 a 15 el nombre de facultatius de guàrdia a Urgències. L'acció acabà amb la presència de la Policia al centre. Al matí ja es va conèixer que els doctors Pere Serra i Joan Bennàsser, el dos màxims responsables d'Urgències, presentaven la dimissió. En la carta de renúncia, Serra diu que el gerent "s'ha convertit en una corretja de transmissió de la direcció general de l'IB-Salut, que no té en compte que els serveis sanitaris s'han de centrar en el pacient". A les tres del capvespre, uns 200 professionals deixaren sentir el malestar i protestaren contra les rebaixes. La manifestació començà a Urgències i acabà davant el despatx del gerent, amb casserolada i crits de ‘covard'.
Els mitjans alemanys, bolcats en Llucalcari
"Guerra de cases a Mallorca". Aquest era el titular del diari alemany Bild de l'edició d'ahir, que recollia la situació de Fritz Seikowsky, el propietari d'un dels xalets il·legals de Llucalcari. Ara bé, el rotatiu no és l'únic que es fa ressò de la notícia, sinó que al llarg d'aquesta setmana diversos mitjans germànics ja s'han interessat per la demolició, en marxa des de mitjan setmana passada i que s'emmarca en la segona fase d'esbucament d'aquests habitatges il·legals del municipi de Deià. Està previst que aquest veí també denunciï el seu cas als programes TV Sat1 i RTL i també al ZDF, un dels més vists d'Alemanya. Fritz Seikowsky ha emprès aquesta lluita perquè considera una "injustícia" la demolició de casa seva.
Més de 500 firmes contra el nom de Palma de Mallorca
El grup ciutadà #ÉsPalma, nascut a través de les xarxes socials, ha engegat una campanya contra el canvi de topònim de Palma a Palma de Mallorca, proposat per Cort. En concret, ha iniciat una recollida de signatures contra el que consideren "un atemptat contra el Decret 16/1998", pel qual s'estableixen les formes oficials dels topònims. En prop més d'una setmana, ja han aplegat 500 firmes, a més d'augmentar els suports. El grup ciutadà, que disposa del twitter @es_palma, la pàgina #ÉsPalma i el grup obert La meva ciutat no es diu Palma de Mallorca, ambdós a Facebook, ha establert diversos punts de recollida de signatures a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a diverses universitats catalanes, com la Politècnica i la Pompeu Fabra de Barcelona.
El PP de sa Pobla recula i vota contra la moció pel català
Sorpresos i indignats. Així es com quedaren ahir dematí els regidors de l'oposició de sa Pobla després que l'equip de govern (PP) votàs en contra de la moció per presentar al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català, presentades pel PSIB-PSOE, Lliga Regionalista, Independents per sa Pobla (IxSP) i PSM. I és que els edils de l'equip de govern havien consensuat i signat aquestes esmenes, molt semblants a les que signà l'Ajuntament de Manacor. El batle, Biel Serra, defensà la seva actitud assegurant que la moció que ahir es votava "no té validesa jurídica" i que els membres de l'equip de govern ja havien signat les al·legacions durant el període en què l'avantprojecte de llei estava a exposició pública.
Esbroncada i pedres a Bauza a Manacor
Educació vigilarà que l’IES Felanitx no protesti avui contra Bauzá
El Govern de José Ramón Bauzá reacciona davant les manifestacions en contra seva. N'és una prova que la Conselleria d'Educació vigilarà de ben a prop la comunitat educativa de l'IES Felanitx perquè no acudeixi en massa a la protesta que Felanitx en Moviment ha convocat per avui migdia davant l'Ajuntament, on es durà a terme el Consell de Govern d'aquesta setmana. La direcció del centre rebé ordres ahir dematí des d'Inspecció Educativa i la Conselleria d'Educació en aquest sentit.
El batle d’Inca recula amb la moció sobre el català
El PP d'Inca secundarà José Ramón Bauzá i votarà demà contra una moció de rebuig a la modificació de la Llei de funció pública que, a més d'altres rebaixes, eximirà la major part de funcionaris de conèixer la llengua pròpia de les Illes. Fa només deu dies, Rafel Torres, el batle d'Inca, veia "molt factible" arribar a un acord amb els partits que presentaren la moció i consensuar un text similar al que aprovà l'Ajuntament de Manacor. Torres justificà el canvi en "els fets ocorreguts les dues darreres setmanes", i altres fonts de l'entorn del PP apunten a "les pressions des de Palma".
On va dir blanc, ara...diu negre!
Jiménez Losantos amb Bauzá i alguns tertulians del seu programa La mañana de Federico. Foto: C.Jordá/esRadio. El candidat José Ramón Bauzá va dir que no tocaria cap llei en matèria lingüística, si era investit president, però ara buida de contingut la de la funció pública i pretén canviar la de normalització lingüística per rebaixar l'exigència del català. Bauzá va participar ahir en el programa radiofònic La mañana, de Federico Jiménez Losantos, a esRadio. El tema lingüístic va ser un dels que abordà el president amb el conegut comunicador representatiu de la ultradreta espanyola.
Gornés: “Tenim el suport dels ciutadans”
El conseller d'Administracions Públiques José Simón Gornés. La reforma de la Llei de funció pública, que converteix el català en mèrit i suposa la modificació de la Llei de normalització lingüística, ha provocat una contundent resposta social. Rafel Bosch, conseller d'Educació, Cultura i Universitats, rebutjà ahir la possibilitat d'oferir el seu parer, de valorar les al·legacions presentades per la UIB. En canvi, José Simón Gornés, conseller d'Administracions Públiques i impulsor de la polèmica reforma, no s'amaga, dóna la cara i defensa amb vehemència l'avantprojecte. I a més, el conseller diu sentir-se sorprès, 'pel punt d'alarmisme amb què alguns col·lectius tracten la modificació que el seu executiu ha començat a tramitar'.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent