Eivissa posa en marxa la campanya 'Les nostres paraules'
La regidoria d’Educació, Formació i Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Eivissa...
Un total de 1.228 professionals sanitaris es formen en català als hospitals públics
Un total de 1.228 professionals sanitaris estan rebent cursos gratuïts de català als hospitals públics...
MÉS per Menorca denuncia que el Govern tregui convocatòries de feina sense el requisit de coneixement de català
MÉS per Menorca ha denunciat aquest dimarts que el Govern ha tret un total de cinc convocatòries...
Cort promou un projecte «per fomentar la normalització lingüística»
L'Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística durà a terme un projecte pilot «per fomentar la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana en els centres escolars»...
Alternativa per Santanyí denuncia noms de carrers sense normalitzar i amb faltes d’ortografia
El grup d'Alternativa per al Municipi de Santanyí ha presentat una moció perquè es normalitzin i corregeixin alguns noms dels carrers del poble, en compliment de la Llei de Normalització Lingüística de 1986...
Els experts coincideixen que cal «la igualació de drets» entre catalanoparlants i castellanoparlants
En el marc de la FirONA, organitzada a Binissalem per Ona Mediterrània, es va fer una taula rodona amb el títol de '30 anys de la Llei de Normalització Lingüística'.
Els nostres lectors consideren que en 30 anys de normalització lingüística no s’ha fet tot el que calia
De manera negativa. El 48.66% dels nostres lectors ha valorat els 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística com a ‘dolents’ ja que consideren que no s’ha fet tot el que calia. A més el 8.48% creu que s’ha acabat trencant el consens.
#30AnysLNL (1): Amb un 80'5%, les Illes Balears són el primer territori en parlants de català
El dBalears enceta una sèrie de notícies que ajudaran el lector a fer-se una idea més clara de quin és l'estat real de la nostra llengua 30 anys després de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL). La majoria de dades que vos anirem oferint són extretes de l'informeCAT 2016 elaborat per la Plataforma per la Llengua.
Com valores els 30 anys de normalització lingüística?
L’enquesta d’aquesta setmana se centra en els 30 anys de la Llei de normalització lingüística. En concret, demanam als nostres lectors com valoren aquests anys de lluita per la recuperació del català.
La Llei de Normalització Lingüística torna a unir la societat illenca
Una tornada a la unitat. Aquest divendres s’ha celebrat a l’Aljub del Baluard l’acte institucional per commemorar els 30 anys de la Llei de Normalització Lingüística. La trobada, que ha comptat amb la participació de representats de tots els grups parlamentaris, ha estat una mostra de la recuperació progressiva del consens que la va fer possible.
L’STEI debat sobre la cohesió social i l’escola en català
L’STEI i l’Escola de Formació i Mitjans Didàctics han organitzat per aquest divendres i dissabte unes jornades de formació per «incentivar l’ús i el coneixement del català dins i fora de l’escola».
vaga ensenyament setembre 2012
L'informe de la UIB constata que la igualtat entre llengües encara queda lluny
L'estudi que el sindicat STEI demanà a la Universitat de les Illes Balears, concretament al departament de Filologia Catalana, com a màxima entitat entesa en la matèria té una conclusió ben clara: la llengua catalana no ha assolit a les Balears el mateix grau d'ús social i oficialitat que l'altra llengua cooficial el castellà. Per tant, la conclusió de l'informe és que el procés de normalització lingüística no ha estat completat a l'Arxipèlag. Per arribar a constatar aquesta realitat, els investigadors encarregats de l'estudi han treballat amb un munt d'indicadors. El català a Balears no està del tot normalitzat, segons la Universitat
vaga ensenyament setembre 2012
El català a Balears no està del tot normalitzat, segons la Universitat
La normalització lingüística del català no ha estat assolida a les Illes Balears, segons les conclusions d'un informe elaborat per la Universitat, la màxima institució consultiva en matèria de llengua, i demanat fa alguns dies per part del sindicat STEI. L'objectiu dels representants dels docents era demostrar que les polítiques educatives de l'Executiu i en concret les que proposa el decret de llengües, no haurien de tenir una validesa legal, ja que segons ha ratificat la UIB, el seu punt de partida no és correcte. La conselleria nega que el TIL serveixi per a engegar interins
Més d'una quarta part dels ciutadans de les Illes no parla català
Un cartell a una manifestació juvenil diu: 'l'escola en català, ara i sempre'. Foto: Arxiu. Més d'una quarta part dels habitants de les Illes no sap parlar català. Aquesta dada s'escurça fins a una cinquena part de la població de Catalunya, i en canvi quatre de cada deu persones desconeixen la llengua pròpia al País Valencià, segons ha fet públic avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, l'informe de l'ens científic referit a l'any 2011 descriu que un 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). Un dels punts que es destaquen a l'estudi és que el nivell de coneixement i ús de la llengua als diferents territoris és molt heterogeni. A més, els retrocessos a partir del 2011 pel que fa al procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l'evolució, segons afirma l'Institut.
“Si podem veure Al-Jazeera a Catalunya, per què no IB3?"
El meteoròleg de TV3 Francesc Mauri ha estat l'encarregat d'inaugurar el curs al Servei Lingüístic de la UIB. Defensa la tasca de la televisió pública catalana com un element més en el procés de normalització lingüística i es mostra sorprès davant la decisió del Govern de José Ramón Bauzá que IB3 es deixi de veure a Catalunya.
El Govern afirma que no es planteja 'espanyolitzar' els alumnes de les Illes
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha eludit aquest dijous valorar les declaracions del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, sobre voler "espanyolitzar els alumnes catalans". El que sí ha apuntat és que l'Executiu autonòmic no s'ha "plantejat" fer-ho.
Simón Gornés: 'El Govern no té la intenció del castellanizar la toponímia'
Gornés en una imatge retrospectiva. Foto: J. Torres. El conseller d'Administracions Públiques, Simón Gornés, ha negat avui que el Govern obligui als ajuntaments a canviar el seu topònim al castellà i ha afirmat sobre això: "res més lluny del nostre ànim castellanizar la toponímia de les Illes Balears". Gornés ha rebutjat la polèmica derivada de la reforma de la Llei de Funció Pública i ha negat que suposi la castellanització dels topònims de les illes, en declaracions facilitades pel Govern. El conseller ha explicat que la modificació plantejada dóna llibertat als municipis perquè puguin fer cooficial el topònim, de manera que no només existeixi en la seva versió catalana, sinó també en castellà. El PP proposa la fórmula bilingüe Maó-Mahón per acabar amb la polèmica
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
Bosch reconeix “un forat de 35 milions”
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, reconegué que el seu departament té un "forat de més de 35 milions d'euros". Bosch admeté que aquesta situació suposarà practicar retallades durant el pròxim exercici en matèria educativa. Durant la Comissió d'Educació duita a terme ahir al Parlament, Bosch presentà les línies d'actuació de la seva àrea per a aquesta legislatura. Bosch revelà també que la partida pressupostària de què disposarà el seu departament "no serà tan bona com jo voldria" per al 2012. Per reduir el fracàs escolar, apuntà la necessitat de "flexibilitzar els itineraris" en l'Educació Secundària Obligatòria (ESO), especialment a 3r i 4t curs, de manera que s'inclogui una major formació pràctica i ajudin a reduir les taxes d'abandó i fracàs escolar. Segons detallà, aquesta combinació de l'educació d'ESO amb una de "més pràctica adaptada a les necessitats dels alumnes" és una de les línies a desenvolupar perquè la comunitat tingui ciutadans amb una formació de Secundària completada i, a més, en la qual s'hagin aconseguit reduir les taxes de fracàs escolar.
El Govern subratlla que la versió multilingüe no suposarà cap cost per a IB3
El Govern ha remarcat que la implantació de la versió multilingüe en les emissions d'IB3 no suposarà cap cost econòmic per a l'ens i, a més, ha subratllat que la "primera opció" per a l'espectador continuarà sent la llengua catalana.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula