La celebració ha comptat amb la participació de la presidenta del Govern, Francina Armengol ; la consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu; i la directora general de Política Lingüística del Govern, Marta Fuxà.
Armengol ha qualificat aquesta norma com una «llei exemplar» i ha reivindicat la llengua catalana com a senyal d' «identitat col·lectiva». En aquest sentit, ha apel·lat al retorn del consens en política lingüística i ha assegurat que «des de la nostra llengua mirem i parlem al món».
Reforçar els vincles
L’acte també ha comptat amb la participació els responsables de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Aragó, Marta Xirinachs, Rubén Trenzano i José Ignacio López Susín.
Els representants han posat en comú els marcs legals vigents i la necessitat de reforçar els vincles per aconseguir una cohesió social més gran en matèria de llengua. En aquest sentit, el representant d’Aragó ha destacat com s’ha acabat amb la denominació de LAPAO i ha conclòs la seva intervenció amb paraules en aragonès.
Protagonistes
En l'acte de celebració també s'ha recordat als protagonistes que van fer possible l'aprovació del text de la Llei del 86, entre ells Joan Francesc López Casasnovas, Manuel Jaén Palacios, Miquel Pascual Amorós, Josep Moll i Francesc Quetglas, membres de la ponència parlamentària que va redactar la Llei; al president del Govern de llavors, Gabriel Cañellas Fons i al conseller d'Educació i Cultura, Francesc Gilet Girart.
La trobada institucional, la primera de les quatre que se celebraran en totes les illes, ha finalitzat amb l'actuació musical de Joana Gomila i Iago Aguado i un còctel al mateix aljub des Baluard.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que voleu que vos digui, tampoc m'agraden tant aquests nou vingunts que es creuen deus per fer i desfer, segons la seva sacrosanta voluntat. L'unic pic que tingueren a bé fer un referendum va set per les cadires des Born i perderen. No crec que en fassin d'altra. Si ja es un clamor lo de Sa Faixena amb una despesa de 170.000 euros, perqué no en fan un de referedum?
«des de la nostra llengua mirem i parlem al món». Però: 3-5-2016, 16h 37': tornen a fer una pel·lícula en foraster a IB3.
ARUIX! Supòs que et deus referir al castellà- forester, o no???
Poc a poc, amb constància i amb nostros vots podem fer fora es PP de ses Illes. Síííííí.
Demostrem, a aquests que escriuen aquí en espanyol, que la llengua inútil i innecessària, dins del nostre territori lingüístic, és la forastera i no -com ells voldrien- la catalana. Col·laborem a llur adaptació al nostre país fent-los imprescindible el català. Actuem com si no entenguéssim la llengua dels seus comentaris.
arruix, saps que ?: arruix !!
Aquí, a les Balears, la llengua dels invasors no és el Català, sinó el Castellà. I ho demostren els que venen aquí a escriure en la llengua forastera, per recordar-nos-ho.
Es decir: el millón de habitantes de Mallorca unidos por la lengua del invasor. Al PP se le echa desde las urnas. A ver si tienes narices de hacerlo. Iluminado. Fora colaboracionistas y demás fauna de Mallorca.
Amic Pepe, fer fora el neo-franquisme de les nostres vides, perquè si s´il.legalitzàs el PP, els peperos tendrien la seva marca blanca que assumiria totes les funcions i tot continuaria igual de malament. Això només se talla d´arrel amb educació i principis ètics..
Això està molt bé, però lo que els illencs MAI HAURIEN D´OBLIDAR ÉS QUE ÉS IMPRESCINDIBLE FER FORA EL PP DEL PODER DE SES ILLES. Si no tot això que es fa avui dia, el PP ho desfarà en un tres i no res. FEM FORA EL PP PER SEMPRE DE LES NOSTRES VIDES, I GUANYAREM EN LLIBERTAT !!!!