Denuncien la situació del català entre els joves de les Balears per «la manca de polítiques valentes» i exigeixen mesures fermes per a normalitzar-lo
El darrer informe sobre la situació del català entre els joves, presentat per la primera...
S’aprova l'informe del model lingüístic amb un mínim del 50% dels ensenyaments en català
El Consell Escolar de les Balears ha aprovat aquest dijous l'informe sobre...
Segons 650 juristes l’1-O l’Estat espanyol va vulnerar fins a 9 drets humans
El Col·lectiu Praga, subscrit per 650 juristes de tot l’Estat espanyol, han denunciat en un informe...
L'Aliança Mar Blava denuncia que els sondejos presumptament il·legals es feren durant tot un any
L'Aliança Mar Blava ha denunciat avui que les prospeccions «presumptament il·legals detectades l'abril de 2013 es produïren en realitat entre juliol de 2012 i el mateix mes de 2013».
63.500 infants a les Balears en risc de pobresa
A les Balears hi ha 63.500 infants que es troben en risc de pobresa, és a dir, un de cada quatre. Això representa un 31,4% dels 254.000 menors de 18 anys.
El PSIB exigeix explicacions al Govern per un suposat cas d'espionatge
El portaveu adjunt del PSIB-PSOE al Parlament, Vicenç Thomàs, ha exigit avui una «compareixença urgent» del president del PP balear i del Govern, José Ramón Bauzá, perquè expliqui un suposat espionatge realitzat per part del Partit Popular a diputats socialistes el 2010.
Balears és la segona comunitat amb més pobresa
Balears és la segona comunitat de tot l'Estat amb més pobresa material, segons l'informe Desenvolupament humà i pobresa a Espanya i les seves comunitats autònomes, publicat per la Fundació Bancaja i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Aquesta xifra correspon a dades de 2011 i només per darrere de Balears trobam les Canàries. Concretament, la pobresa material es defineix com el grau de privació relativa en la capacitat de consum de les famílies.
La Sindicatura de Comptes detecta irregularitats en les hores que fan els docents dels centres concertats
La Sindicatura de Comptes ha detectat l'existència de 58 docents que treballen simultàniament a dos centres concertats i que a més d'això sobrepassen les 24 hores lectives setmanals establertes. També han localitzat 15 professors que cobren nòmines d'un centre públic i un altre concertat alhora.
Els tècnics diuen que el solar de les Covetes no és urbà
El solar de les Covetes on encara hi ha els 68 apartaments que la Justícia ha ordenat esbucar no és urbà ni ho pot ser, sinó que és rústic. Això assegura un informe jurídic del Consell de Mallorca elaborat pels tècnics a instàncies de l’Ajuntament de Campos, que pretenia tornar a grafiar com a urbans aquests terrenys. L'informe indica que les Normes Subsidiàries (NS) de Campos del 1991, la normativa urbanística municipal que qualificà com a sòl urbà els terrenys on s'ubiquen els 68 apartaments de les Covetes, no s'ajustaven a la legislació elaborada per administracions d'estatus superior, i cita la Llei de costes (de l'Estat) i les directrius d'ordenació del territori (autonòmiques).
Sis morts de Balears eren beneficiaris de la Llei de Dependència
Un total de 6 persones mortes a Balears figuraven com a beneficiàries de la Llei de Dependència, i aquest fet es tradueix en un import de 27.093 euros que va rebre la comunitat per part del ministeri sense que li corresponguessin entre els anys 2007 i 2011, segons un informe del Tribunal de Comptes.
Over va cobrar més de 17 milions a través de governs del PP
L'empresa Over Marketing va arribar a cobrar més de 17,4 milions d'euros d'institucions de tot l'Estat en mans de governs del PP, segons va declarar a l'Agència Tributària. L'informe d'Hisenda que consta en el darrer volum del sumari del cas Over delata que els principals clients de la publicitària eren les administracions del PP. Les institucions que més varen contractar amb Over són les de Madrid, Castella-Lleó i València. Amb tot, el Govern i administracions balears, com ara els ajuntaments d'Inca i Calvià, també hi varen tancar sucosos contractes, que arribaren als 2,4 milions d'euros, segons l'informe.
Alerta als espais protegits de les Balears
L’Associació d’agents de medi ambient assegura que a Cabrera no hi ha vigilants a la mar. Foto: Arxiu. "Si voleu menjar un anfós el dia de Reis, no el compreu; anau a Cabrera i pescau-lo. Total, no hi ha vigilància". Aquest consell que circulava dijous via Twitter no l'havia fet cap pescador furtiu, l'havia llançat a la xarxa el compte de l'Associació balear d'agents de medi ambient, que protestava pels acomiadaments que han deixat el parc natural sense protecció. La manca de personal hi és cada pic més evident i les retallades no són només per a Cabrera, sinó que la serra de Tramuntana, la Dragonera i la xarxa d'espais protegits també n'han quedat afectades.
Més d'una quarta part dels ciutadans de les Illes no parla català
Un cartell a una manifestació juvenil diu: 'l'escola en català, ara i sempre'. Foto: Arxiu. Més d'una quarta part dels habitants de les Illes no sap parlar català. Aquesta dada s'escurça fins a una cinquena part de la població de Catalunya, i en canvi quatre de cada deu persones desconeixen la llengua pròpia al País Valencià, segons ha fet públic avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, l'informe de l'ens científic referit a l'any 2011 descriu que un 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). Un dels punts que es destaquen a l'estudi és que el nivell de coneixement i ús de la llengua als diferents territoris és molt heterogeni. A més, els retrocessos a partir del 2011 pel que fa al procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l'evolució, segons afirma l'Institut.
El primer vaixell arribarà amb residus catalans al gener
El primer vaixell amb residus de fora per ser incinerats a la planta de Son Reus arribarà el proper mes de gener (a partir de dia 10) i, si no canvia res, no vindran de l'estranger, sinó del Principat, concretament d'una planta de tractament de Sabadell (Barcelona). A hores d'ara, encara no se sap si entraran pel port d'Alcúdia o pel de Palma, que ha rebaixat les taxes. La importació de residus (combustible derivat de residus és la terminologia oficial) fou autoritzada definitivament ahir pel Consell de Mallorca en un ple tens, on l'oposició no només votà en contra de donar la conformitat a l'operació sinó que, a més, qüestionà la legalitat de l'aprovació.
El PP de Matas reciclava vídeos del Govern per a la campanya
Matas i el seu misser quan arribaren als jutjats de Palma per declarar en el cas Over. Roto: Arxiu. El PP i el Govern de Jaume Matas es confonien fins al punt que el partit hauria fet servir imatges de vídeos institucionals en la campanya electoral del 2007, reciclant per al PP enregistraments pagats per tots els ciutadans. Com a mínim així ho indica un informe de la Guàrdia Civil de les Illes Balears inclòs en el sumari del cas Over Marketing. L'informe, que analitza la campanya electoral dels populars per al 2007, inclou una descripció dels deu anuncis de televisió que l'empresa Espiral Comunicació féu per a la cursa electoral del PP. Es tracta de deu espots que, amb l'eslògan "Balears funciona", explicaven allò que havia aconseguit el Govern Matas. L'informe detecta que el vídeo amb el títol Ara més inversió en serveis socials incloïa una sèrie d'imatges que més tard s'haurien fet servir en un anunci electoral del PP per al 2007, que duia per títol L'atenció social funciona.
Un informe de 2010 aconsella ampliar el Parc Nacional de Cabrera
L’arxipèlag de Cabrera és Parc Nacional Maritimoterrestre des de l’any 1991. La declaració va ser molt celebrada pels grups ecologistes.Foto: Arxiu. Un informe redactat l'any 2010 que no ha sortit a la llum fins ara i signat per quatre investigadors del Govern balear, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut Oceanogràfic recomana ampliar amb gairebé 9.000 hectàrees la superfície del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera. Ampliar el parc, argumenten els signants, permetria incloure-hi fons de coral·lígen (corall, anomenats forts), maërl (avellanó o magrana) i laminaria (coneguda com a herba de la col). Qui ha destapat l'existència de l'informe és l'organització ecologista Oceana, segons la qual el document "s'encarregà fa ara tres anys, però mai no veié la llum.
El Govern nega a l’oposició l’informe sobre la farmàcia
L'Executiu nega a l’oposició l’informe sobre la farmàcia de Bauzá. Foto: Arxiu. L'enfrontament entre Govern i oposició per la suposada incompatibilitat del president José Ramón Bauzá mentre manté la titularitat d'una farmàcia visqué ahir un nou episodi. En una nota oficial, l'Executiu acusà l'oposició de "pressionar" funcionaris per accedir a l'informe que defensa la compatibilitat de Bauzá. L'acusació es produí després que dos diputats del PSIB, Toni Diéguez i Vicenç Thomàs, i una de PSM-IV-E, Fina Santiago, es presentassin a primera hora a la Conselleria d'Administracions Públiques per demanar que se'ls notificàs l'acord del Consell de Govern que arxivà el cas i els deixassin veure l'informe. Un funcionari de la Conselleria els negà l'accés a la documentació al·legant que no en són part interessada, sinó "part denunciant", i no hi tenen dret.
Un 25,8% de la població balear és en risc de “crac social”
La Xarxa per a la inclusió social EAPN Illes Balears denuncia que la reducció de partides socials en els pressupostos de les administracions públiques afavoreix l’aparició de noves persones en situació de vulnerabilitat, sobretot en moments de crisi. I afirma que només el 2010 un total de 271.000 residents balears es trobaren en situació de risc d’exclusió social. Aquesta xifra suposa un 25,8% de la nostra població. La Xarxa, que és un entramat de 25 entitats socials de les Illes que tenen com a missió combatre la pobresa, assenyala que encara no es coneixen les dades de 2011, però que la situació apunta a pitjor.
Les lleis del Govern inflen una nova 'bimbolla urbanística', segons Greenpeace
Els macroprojectes a prop de la mar suposen un abandonament del turisme sostenible, segons l'organització. Foto: T.A. Greenpeace ha denunciat avui la "nova bimbolla immobiliària" que el Govern de les Balears està impulsant al territori, amb l'aprovació de la nova Llei de Turisme i la Llei d'Ordenació Urbanística, dues normes que suposen 'una fugida cap a endavant i un model urbanístic obsolet'. El grup ecologista ha publicat avui el seu informe "Destrucció a tota costa 2012", que fa una anàlisi econòmica i ambiental de l'actual gestió costanera espanyola i balear, i de les conseqüències que tindrà la imminent reforma de la Llei de Costes. L'estudi recull que la llei balear d'Ordenació Urbanística, ja en vigor, "obre la porta a revitalitzar" urbanitzacions paralitzades a Mallorca com les de Cala Blanca, Cala Carbó o Es Guix.
Les Illes creixen el 0,2 per cent el primer trimestre de l'any gràcies a l'impuls pitiús
El Govern balear ha difós avui el seu informe «El moment econòmic», que publica periòdicament, i en el qual descriu que el conjunt de l'economia de l'Arxipèlag ha crescut un 0,2 % en el primer trimestre.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc