Madrid18/11/11 0:00
El diferencial entre el deute espanyol i l'alemany s'ha estret al tancament del mercat fins als 441 punts bàsics, davant els 460 punts d'ahir, animat fonamentalment per les noves compres del Banc Central Europeu. El mercat de deute espanyol ha viscut, en la darrera jornada de la campanya electoral, una jornada caòtica, amb discrepàncies sobre l'evolució de la prima de risc, que la van portar a situar-la en alguns moments en nivells superiors a la italiana.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jaume: el creixement és possible si per exemple comporta menor cost per compra d'energia en tot el cicle de producció, o menys importacions d'altres bens, (per exemple si es refessin les indústries de motocicletes amb preus competitius). Però també és possible quan són productes per a exportar a mercats solvents. El que si és cert que no es pot créixer més ampliant les despeses de serveis socials sense augments en altres sectors o sense augments de productivitat. De fet aquesta afirmació darrera ja era certa fa uns anys endarrere, i ara per això no es pot pagar la factura acumulada. El ben estar anterior hipoteca les generacions futures, el que és un gran disbarat i un greu trencament de la solidaritat entre generacions que és justament el nostre himne nacional.
A veure si sa gent ho enten,ja sé que és mal de creure i que fa por,ja no espot sréixer més.Hem arribat al límit del creixament i a partir d'ara només hi val decréixer. Ni deuta ni crèdits ni parides,res sa arretglarà perque el problema no és econòmic ni polític tot és una consequència del encariment i manca d'energia. Tan complicat és entendre això? Aquest païs ja gasta el 12% del seu PIB amb energia,això és insostenible.
¿Perquè ara sempre són "els mercats" els qui no donen treva a Espanya? ¿No serà que és Espanya qui no dona treva als mercats? Si qualsevol de nosaltres dia si, dia també, anés a demanar crèdit, no arribaria un moment en el que per més forta que fos la nostra economia, els bancs, els veïns i els parents, es malfiarien de tanta sol·licitud? I si a més el balanç és el que és: amb els aturats que hi ha, la corrupció general, el sistema judicial més injust i lent d'Europa, la pèssima gestió dels crèdits anteriors en inversions ximples, les trampes bancàries lligades al patrimoni immobiliari, el fracàs escolar de vertigen, etc. ¿perquè cal esperar que Espanya obtingui resposta a les seves demandes financeres? Per a mi que els 520 punts són encara un regal, i us juro que jo no hi poso ni un euro.