Cort no recorrerà la sentència del monument al creuer Baleares
Julio Martínez, portaveu de l'Ajuntament de Palma, ha assegurat que que Cort "no pensa recórrer" la sentència del contenciós sobre el monument al creuer de guerra Baleares que estimava, en part, el recurs presentat per l'asociciació Memòria de Mallorca, en criticar "les formes de l'antic equip de govern" per protegir aquest monument.
Troben 3 fosses de la Guerra Civil a Mancor, Escorca i Marratxí
Memòria de Mallorca ha localitzat tres noves fosses comunes als cementeris de Mancor de la Vall, Marratxí i Escorca. Fins ara no es tenia coneixement d'aquestes fosses, on continuen enterrats, d'ençà de la Guerra Civil, els cossos de vuit persones assassinades pels feixistes. La descoberta ha tingut lloc arran del buidatge i la catalogació de l'Arxiu de Justícia Militar de les Balears, una tasca que du a terme l'associació Memòria de Mallorca. Encara no fa un any que s'hi treballa i s'han documentat, de moment, més de dos milers de causes judicials. Amb les de Marratxí, Mancor i Escorca -aquesta darrera, a l'antic cementeri, no a l'actual-, Memòria de Mallorca ha aconseguit documentar 43 fosses comunes.
Vilafranca recupera la memòria
A primera hora d'ahir al matí, el personal de neteja de l'Ajuntament de Vilafranca es disposava a fer dissabte a l'habitació del primer pis de la casa de la vila on es guarden la careta del dimoni, els caparrots i altres estris que s'utilitzen en les festes. La sorpresa fou majúscula quan, vora un armari, aparegué el quadre de Laura Riera dedicat a la Memòria Històrica de la vila. La pintura, suposadament robada de la sala de plens a principis del mes de setembre passat, està intacta i una altra vegada penjada al seu lloc. Així es demostra que el quatre no sortí mai del Consistori. Una vegada efectuada la troballa, el batle, Montserrat Rosselló (PP), ha volgut deixar clar que "ni el quadre no va ser robat ni, per suposat, tampoc llevat de manera deliberada per mi mateix o pel meu equip de govern, talment com algunes persones i col·lectius havien donat a entendre i, fins i tot, ens n'havien acusat públicament sense tenir cap element probatori, fet que es coneix com falses acusacions".
El Govern commemora el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades
El Govern ha commemorat el Dia Internacional de les Víctimes
Memòria de Mallorca es querella contra Varela
L'assocació Memòria de Mallorca (MdM) va presentar ahir de manera conjunta amb l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) una querella per prevaricació contra el magistrat del Tribunal Suprem (TS), Luciano Varela, i contra el president de la Sala Penal d'aquest òrgan, Juan Saavedra, perquè considera que ambdós van cometre prevaricació en els resolucions que portaren a la banqueta dels acusats el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la investigació dels crims franquistes. Respecte de Varela, que ha estat l'instructor de la querella contra el jutge, els col·lectius consideren que va prevaricar en mantenir la imputació a Garzón.
Cort perdrà els fons estatals si no retira el Crucero Baleares
El Ministeri de Justícia estudia la possibilitat de retirar subvencions o ajudes públiques a l'Ajuntament de Palma en el cas que no retiri el monument del Crucero Baleares erigit al parc de la Feixina.
Sis roses contra l'oblit
Les nétes de dos dels desapareguts durant la Guerra Civil, Toni Jordà Oliver (Pina) i Andreu Peris Martorell (Inca), varen entregar a la jutgessa María del Carmen Abrines Martí sis roses vermelles per reivindicar el desacord amb l'arxivament de la causa de la fossa comuna prop del cementeri de Calvià. Les dues familiars han assegurat que "tornarem a cercar les flors quan puguem anar, com la resta de ciutadans, a dipositar-les a les tombes dels nostres avis". Segons sembla, Jordà i Peris estarien enterrats des de 1937 a la fossa comuna de Calvià. Toni Jordà, després d'estar empresonat al castell de Bellver, hauria desaparegut, del mateixa manera que Andreu Peris, després de passar per la presó de Can Mir. L'associació Memòria de Mallorca (MdM) també ha lliurat el recurs a la interlocutòria de la titular del Jutjat d'Instrucció número 10 de Palma, que es fonamenta en el fet que el delicte no hauria prescrit.
Garzón es fa enrere
L’Audiència Nacional passarà la causa per investigar els crims del franquisme, oberta dia 16 d’octubre passat, als jutjats d’instrucció de les províncies on existeixen fosses comunes. Aquest traspàs es produeix després que Baltasar Garzón declaràs extingida ahir la responsabilitat penal de Franco i de 45 alts comandaments més del règim perquè ja són morts. Aquesta decisió afecta de manera directa la possible exhumació de les fosses.
A la fossa comuna de Porreres hi pot haver 80 víctimes
A una de les dues fosses comunes del cementeri de Porreres pot haver-hi enterrades més de vuitanta persones, totes elles víctimes de la repressió de la Guerra Civil, segons informà ahir l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca. Així ho donà a conèixer aquesta entitat després que el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón.
Memòria Històrica aposta per il·legalitzar Falange i Manos Limpias
Memòria Històrica creu que cal il·legalitzar Falange i els pseudosindicat Manos Limpias. De fet, amplien aquestanecessitat a tot el grapat de grupuscles d'orientació feixista. "Realment és un despropòsit", diu Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria Històrica de Mallorca. Les dues entitats han recusat el jutge Baltasar Garzón per "prevaricació" en la causa oberta pels crims del franquisme. També ho ha fet el magistrat dretà Luciano Varela. És per això que Memòria Històrica acaba de querellar-se amb el jutge Luciano Varela pel mateix motiu: prevaricació. "Una altra cosa és que ens l'acceptin a tràmit, cosa que dubt", confessa Maria Antònia Oliver.
Garzón nega la imputació
El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha declarat avui durant gairebé quatre hores davant del magistrat del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro com imputat en un delicte de prevaricació i un altre contra les garanties de la intimitat, per intervenir les converses mantingudes pels presumptes capitosts de la trama 'Gürtel' amb els seus advocats a presó. Fonts de l'acusació han assenyalat que Garzón ha negat les acusacions si bé han qualificat el seu testimoni de "poc convincent". Tot just mitja dotzena de simpatitzants, portant banderes republicanes i cartells al·lusius al seu procés per la memòria històrica, han protegit Garzón a les portes de l'alt tribunal, on ha arribat passades les deu i quart d'aquest matí amb cotxe i amb gest greu.
Veus contra el silenci
La restitució de la memòria silenciada tornà a copsar ahir capvespre la sala d'actes del Centre de Cultura Sa Nostra. Ja ho havia fet fa un any quan Margalida Capellà donà a conèixer el primer volum del llibre Dones republicanes. Ahir es repetí la mateixa imatge amb la presentació del segon volum, editat per Lleonard Muntaner. S'hi recullen els testimonis de 57 dones que, entre el 1936 i el 1939, eren tan sols unes nines i hagueren de patir la cruesa de repressió franquista. L'emoció continguda d'aquestes dones, algunes d'elles presents a l'acte, i també la dels seus familiars fou la nota dominant d'una presentació que descrigué a la perfecció l'exili interior de les seves vides.
Memòria i franquisme
La Junta d'Andalusia ha localitzat 614 fosses del franquisme al seu territori, entre les quals, si més no, en falta una, la que conté les despulles de Lorca, dos toreros i un mestre d'escola. No ha fet públic si pensa exhumar-les. En canvi ha donat a conèixer les xifres de la repressió perpetrada per republicans i feixistes a la regió: 8.367 dels uns per 47.399 dels altres.
La lluita contra l'oblit
Les víctimes del feixisme tindran el seu merescut reconeixement a Palma, al cementeri municipal. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament ha acceptat dur a terme un projecte de l'associació de Memòria històrica de Mallorca que porta el significatiu nom de Mur de la memòria. Aquesta iniciativa ja es presentà fa tres anys, però quedà aturada. Fins ara.
Ja estan localitzats 1.188 republicans a 23 fosses comunes
El cementeri de Porreres conté una fossa comuna amb 117 republicans. Per juliol d'enguany farà 75 anys que estan enterrats en fosses comunes. Són els milers de republicans -soldats, polítics i sindicalistes- que moriren afusellats durant els primers dies del cop d'Estat de 1936. El col·lectiu Memòria Històrica promou des de fa uns anys l'exhumació d'aquests cadàvers i elabora, amb aquest fi, un mapa de fosses comunes de Mallorca. Ahir, presentà la primera part de la investigació, en la qual assenyala 12 municipis on actuà la repressió. La segona arribarà abans que finalitzi 2012 i inclourà Palma. "Com que els falangistes executaven les víctimes en més d'un indret a cada poble, l'informe constata 23 fosses comunes per tota l'Illa", explicà la presidenta de l'entitat impulsora, Maria Antònia Oliver.
Calvo escoltaria qualsevol proposta sobre el monument de la Feixina
La darrera intervenció al monument, ara fa més d'un any, consistí en llevar la llegenga original. Foto: J. Lladó. La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha subratllat que "sempre" té les "portes obertes" a qualsevol proposta relacionada amb el monument al Creuer Baleares que presideix la plaça de la Feixina, si bé ha recordat que durant aquesta legislatura ja va prendre una "decisió complicada" perquè hi fos present un "tractament igual per a totes les víctimes, respectuós i eliminant aquells elements que estaven directament connectats amb els actes d'elevació del franquisme". Després de presentar la Fira d'abril 2011, Calvo ha respost així a la proposta que aquest matí ha fet EU de demolir l'esmentat monument, en ser un "símbol de la repressió", a fi de construir-ne un altre al seu lloc, que defensi la pau i els drets humans.
Recorren a Estrasburg per obrir la fossa comuna de Calvià
L'Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Mallorca ha presentat una demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg en la qual sol·licita empara i tutela judicial efectiva, perquè considera que s'ha vulnerat aquest dret a famílies de víctimes del franquisme. Concretament, a parents dels desapareguts que foren represaliats i enterrats a la fossa comuna de Calvià. L'objectiu és dur a terme l'exhumació de l'esmentada fossa. El misser de l'associació, Bartomeu Oliver, està a l'espera que Estrasburg li contesti si ha acceptat a tràmit la demanda. L'escrit apunta que, en l'Espanya dels anys 40, nombrosos detinguts de caire polític no foren presentats davant un tribunal.
365 caixes amb papers de Salamanca viatgen cap a Catalunya
Caixes de documents surten de l'Arxiu General de la Guerra Civil per tornar a mans dels seus propietaris. La ministra de Cultura, Àngeles González Sinde, ha anunciat que a primera hora d'aquest dimecres han sortit del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca amb destinació a Catalunya un total de 365 caixes amb documentació confiscada pel franquisme per ser tornada als seus «legítims propietaris». Segons ha explicat als passadissos del Congrés, part d'aquesta documentació tornarà a mans de sindicats com la UGT i la CNT i de formacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) o ERC. A més, entre els papers que viatgen ja cap a Catalunya s'inclouen documents de particulars com Francesc Cambó, en concret part de la seva correspondència, així com arxius fotogràfics personals.
Sentit homentage a Garzón i preocupació al Poder Judicial
UGT i CCOO mobilitzaren ahir diversos milers de persones en un acte a Madrid per denunciar "la persecució" contra Baltasar Garzón i demanar que el jutge no sigui una nova víctima del franquisme i "dels fills de la dictadura". A l'homenatge, amb la presència de sindicalistes, intel·lectuals, actors i representants del món de la política com l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, hi intervingueren el rector de l'UCM, Carlos Berzosa, l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, i els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc