Recorren a Estrasburg per obrir la fossa comuna de Calvià

Un seguit de denegacions

Cal recordar, però, que Memòria Històrica ha hagut de recórrer a Estrasburg després que els tribunals competens a Palma, Balears i l'Estat espanyol desestimassin les seves peticions. L'associació presentà un escrit el juny de 2009 en què demanava la declaració de diversos familiars de víctimes del franquisme i també la declaració de dos perits, en relació al procediment que obrí el fiscal Baltasar Garzón per a l'obertura de fosses comunes de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme.

Ja des de Madrid, Garzón havia autoritzat l'exhumació de 19 d'aquestes fosses, entre les quals les de Calvià i Porreres, després de declarar-se competent per investigar les denúncies que el desembre de 2006 realitzà Memòria Històrica. Malgrat aquesta decisió, el jutge de l'Audiència dictà el 2008 una interlocutòria en què s'inhibia d'aquest procediment obert per ell mateix i declarava la responsabilitat de les actuacions a favor dels jutjats territorials on es trobaven les esmentades tombes.

Aleshores, el Jutjat d'Instrucció 10 de Palma, comandat per la magistrada Carmen Abrines, es féu càrrec de les diligències pel que feia a la possible exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil a Calvià. Abrines arxivà aquesta causa en una altra interlocutòria i apuntà que l'Administració de justícia no hi té "competència i no pot dedicar els seus recursos a aquesta noble tasca, ja que no té capacitat per iniciar un procés que té com a finalitat identificar les víctimes de la repressió i localitzar les fosses comunes i els llocs d'enterrament on se'n pogueren trobar les restes". Memòria Històrica recorregué a l'Audiència Provincial, que també desestimà el cas. Posteriorment, presentà un recurs davant el Tribunal Constitucional, igualment sense èxit. L'única sortida que li quedava era adreçar-se al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Fosses comunes i morts

A Mallorca hi ha localitzades un total de 23 fosses comunes, les més grans de les quals són les de Palma, Porreres, Manacor i Calvià. Segons Memòria Històrica, s'han trobat 1.188 cadàvers, 666 dels quals han estat identificats i 528 resten anònims. Oliver apunta, en aquesta demanda presentada a Estrasburg, que "la Convenció internacional per la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçoses, de 20 de desembre de 2006, signada per l'Estat espanyol el setembre de 2007, assenyala que "una desaparició forçosa és l'arrest, detenció, segrest o qualsevol altra forma de privació de llibertat que sigui obra d'agents de l'Estat o de persones o grups de persones que actuen amb l'autorització i el suport o l'aquiesciència de l'Estat, seguida de la negativa a reconèixer aquesta privació de llibertat o de l'encobriment de la sort o destí de la persona desapareguda, a qui s'hauria tret de la protecció de la llei".

Així mateix, l'escrit recull que, segons la Convenció de Ginebra, "les famílies tenen dret a conèixer quina ha estat la sort dels seus parents".La batalla judicial per obrir la resta de fosses comunes de Mallorca es manté a hores d'ara al Tribunal Suprem. Memòria Històrica també espera la resolució del jutjat de Manacor, que podria acceptar l'obertura de fosses o bé arxivar el cas.