Trobades les primeres restes humanes de la fossa de Porreres
Els arqueòlegs ja han trobat les primeres restes humanes a la fossa de Porreres, que s'ha començat a excavar aquest mateix dimecres.
El Parlament català vol anul·lar els consells de guerra franquistes
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui dematí...
Memòria Històrica: «Hi ha hagut errors en la qüestió de l'esbucament de sa Feixina»
Maria Antònia Oliver i Tonina Mercadal, membres de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica...
'Sa Feixina Sí que tomba' es presenta amb el suport de més de 30 entitats
La plataforma ciutadana 'Sa Feixina Sí que tomba' s'ha presentat aquest dilluns amb l'objectiu principal de lluitar per l'esbucament del monòlit feixista de la plaça de la Feixina.
Margalida Capellà: «El consens no ha significat rebaixar cap article de la llei de persones desaparegudes»
Margalida Capellà, actualment diputada en el Parlament de les Illes Balears en nom de MÉS per Mallorca...
MÉS per Sencelles i Biniali proposa l’eliminació del nom franquista de la plaça i l’exhumació de la fossa comuna del cementiri
MÉS per Sencelles i Biniali va registrar divendres dues mocions per tal que l’ajuntament elimini l’actual denominació franquista de la plaça del poble -actualment Plaça d’Espanya- i proposa que es passi a denominar Plaça de la Vila. També proposen la localització, senyalització i exhumació, en el cas que sigui possible, de la fossa comuna on varen ser enterrats els assassinats pel franquisme Pilar Sánchez i els germans Miralles de Montuïri.
Es reactiva el mapa de fosses
Amb l’aprovació de la Llei de fosses, el Parlament de les Illes desenvolupa la Llei de Memòria Històrica que s’aprovava l’any 2007 durant el mandat del PSOE a l’Estat espanyol, i que incloïa la creació d'un mapa de fosses.
La Llei balear de fosses entra al Parlament
Aquest dimarts entra al Parlament la Llei balear de fosses, per tal de fer complir a l’Estat espanyol les obligacions que en aquests moments incompleix.
Manacor homenatja els afussellats de Porreres
Dissabte horabaixa va tenir lloc l'homenatge als republicans porrerencs assassinats durant la guerra civil. Va ser un acte organitzat per l'Assemblea Popular de Porreres per tal de recordar els fets succeïts el 15 d'agost de 1936. Aquell dia una quinzena de persones d'aquesta vila foren conduïts a Manacor on foren afusellats i cremats al camí del cementeri vell. L'acte va tenir lloc al pati de Cals Hermanos, a Porreres, indret que fou presó provisional per als republicans.
Cristina Rihuete: «Vivim en un país incivilitzat» pel que fa la investigació dels genocidis
Una de les arqueòlogues que ha dut a terme la interpretació de les restes dels republicans enterrats a la fossa de Sant Joan denuncia la manca de sensibilització de l'Estat espanyol envers la investigació dels crims de guerra i els genocidis.
Primera identificació a Mallorca de víctimes republicanes enterrades en una fossa
Aquest dimecres seran identificades per primera vegada a Mallorca les restes de víctimes de la Guerra civil enterrades en una fossa comuna.
Memòria de Mallorca torna a provar que esbuquin la creu de Muleta
L'Associació Memòria de Mallorca presentà a l'Ajuntament de Sóller una instància en la qual sol·licita "la demolició immediata del monòlit del camí de Muleta", perquè segons la seva opinió "serveix per homenatjar el passat d'un militar colpista i ofendre la memòria d'aquells carrabiners que varen actuar d'acord amb la legalitat vigent". La creu feixista de Sóller, a la primera línia del Port
La creu feixista de Sóller, a la primera línia del Port
L'Ajuntament de Sóller es planteja canviar de lloc la creu feixista dedicada al tinent Lizasoaín, la que fa dues setmanes va aparèixer pintada de vermell. Entre altres ubicacions "on pugui estar vigilada", el Consistori estudia la possibilitat de reinstal·lar-la a la platja d'en Repic, a la primera línia del Port. Joan Ruiz, el regidor de Patrimoni, va confirmar que l'equip de govern (PP) ha sol·licitat un informe jurídic i un altre de tècnic per canviar la creu d'ubicació. Ruiz va assegurar que el motiu no té "res a veure amb el significat polític del monument". Sóller també té el seu bou d'Osborne
Ciutats i pobles de Mallorca commemoraren ahir la proclamació de la República
Prop d'un centenar de persones participaren ahir, a la plaça de Cort, en l'homenatge a la proclamació de la República i a les víctimes del feixisme. Organitzat per l'associació Memòria de Mallorca (MdM) i la Unitat Cívica per la República (UCXR), fou un acte de record, però també de denúncia i de reivindicació. A Palma l'actriu Rosa Serra va ser l'encarregada de llegir el manifest, que contenia articles de la Constitució republicana sobre igualtat, ensenyament i treball. Objectiu: que les Avingudes es diguin ‘de la República'
La Part Forana no oblida
Pobles d'arreu de Mallorca han duit a terme aquests dies diferents actes en record de la Segona República i els represaliats de la Guerra Civil. Ahir fou el torn de Porreres, Manacor, Calvià i Santa Maria, on es va fer sentir l'esperit tricolor i la proclama de justícia per les víctimes del franquisme. Avui tocarà a Palma, entre d'altres municipis. Porreres fou l'epicentre de la jornada amb un emotiu homenatge als 200 republicans afusellats en l'Oratori de la Santa Creu. Els veïns del poble feren una ofrena floral a la paret on van caure abatuts, mentre es llegien els noms de tots els afusellats.
El PP condemna l’atac al memorial republicà
Els propietaris retiraren ahir les restes de la destrossa.Foto: J.S. El batle i president del Partit Popular de Montuïri, Jaume Bauzà, va fer ahir pinya amb les formacions d'esquerra i condemnà l'atac violent contra la làpida dedicada als 22 republicans de Campos i Montuïri, víctimes del franquisme i assassinats durant la Guerra Civil, que hi ha al cementeri d'aquesta localitat del Pla de Mallorca. En un comunicat que envià el PP, Bauzà manifestà el rebuig als actes vandàlics contra els monuments públics. "Sorprèn que a dia d'avui encara ens trobem amb fets d'aquest tipus", digué. A més, va considerar "de molt mal gust" actes d'aquesta mena, els quals suposen "molt poc respecte" cap als difunts. Per part seva, el PSOE i el PSM, els propietaris del memorial, interposaran ahir dematí davant la Guàrdia Civil una denúncia contra l'atac.
Inaugurat un monòlit en record dels agermanats
L'associació cultural Albopàs va descobrir ahir a sa Pobla un monòlit que recorda i assenyala l'indret on tingué lloc una de les batalles més decisives de les Germanies, l'anomenada ‘batalla de Son Fornari' o ‘batalla de la Marjal'. Precisament ahir, dia 3 de novembre, se celebrava el 490è aniversari de l'enfrontament. El monòlit, que pesa uns 1.200 quilos, ocupa el lloc d'una antiga placa instal·lada allà a principis del segle passat i desapareguda fa una desena d'anys. La pedra, la nova, porta la següent inscripció: "Dia 3 de novembre de 1522, mil agermanats moriren en aquest camp de Son Fornari, a la batalla de la Marjal, en defensa dels drets del poble i del bé dels mallorquins. Pac qui deu. En memòria i gratitud del seu heroisme. Associació cultural Albopàs".
Esporles recupera la memòria
Un nombrós grup d’obrers celebrant l’1 de maig de l’any 1929 a la font del Rafal. Foto: M.H. El 19 de juliol del 36, el general Goded publicà un ban ordenant la militarització de totes les institucions públiques de l'Estat. Quasi tot Mallorca l'obeí; a Esporles, però, una cinquantena de republicans s'hi negaren i organitzaren una resistència simbòlica: arreplegaren escopetes (la majoria inservibles) i altres armes, muntaren guàrdies davant l'Ajuntament i la Casa del Poble, instauraren rondes de vigilància i fins i tot arribaren a establir un control (estenent un tronc gros en terra) a l'entrada del poble des de la carretera d'Establiments, a la punta del Pi Ver. L'endemà al capvespre, provat el triomf del cop d'estat de Franco a la resta de l'Illa, el batle legítim, el republicà Sebastià Coll Xigues va lliurar l'Ajuntament als feixistes. El mateix dia, la Guàrdia Civil escorcollà i clausurà la Casa del Poble, símbol de l'Esporles obrera i industrial.
Tres-centes persones fan costat a Baltasar Garzón a Palma
Tres-centes persones s'han reunit aquesta tarda a la plaça d'Espanya, de Palma, en una mostra de suport al jutge Baltasar Garzón que s'ha convertit en una repulsa de la sentència que l'ha condemnat avui i que ha estat qualificada en la concentració de "escandalosa", "represàlia" i "verdadera malversació". Convocats per Unitat Cívica per la República, Memòria de Mallorca i el Consell Cívic de la Societat Civil de Mallorca, els manifestants han lluït banderes republicanes i pancartes amb missatges com "avui tots som Garzón". La presidenta de l'associació Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha assegurat que la condemna d'inhabilitació a Garzón és "inacceptable". El Suprem acorda inhabilitar Garzón 11 anys per les escoltes del 'Gürtel' Garzón denuncia la "violació sistemàtica" dels seus drets
La Memòria Històrica de Mallorca, present en el judici a Garzón
Representants de les associacions de Memòria Històrica de Mallorca i Aragó han testificat aquest dijous en la quarta sessió del judici que se celebra en el Tribunal Suprem contra Baltasar Garzón per investigar el franquisme mancat de competència per fer-ho. Ambdues testimonis, nétes de represaliats, han defensat la investigació penal del jutge sobre els fets per ser l'"única opció" per obtenir "justícia i reparació" i per estar dirigida a l'aclariment de crims de lesa humanitat, que no prescriuen.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc