Garzón es fa enrere

Tot i que l’acte no fa esment de les dependències judicials de Balears –i en canvi sí que en fa de les de la Corunya, Astúries, Badajoz i Burgos–, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca entén que "si es volen arribar a destapar les fosses, hauran de ser els jutjats d’aquí els que facin les passes pertinents". De fet, la resolució de l’Audiència Nacional no ha caigut bé a aquest col·lectiu, que fa anys que demana la recuperació dels cossos de desapareguts durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura. Diferents associacions arreu de l’Estat ja han mostrat la seva decepció i ara estudien la possibilitat de recórrer la decisió del jutge.

"Sorpresa"

L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), que aplega les diverses entitats de cada comunitat autònoma, manifestà la seva "sorpresa" per la manera d’actuar del jutge. El president de l’entitat, Emilio Silva, reconegué que no s’esperaven que fos el mateix Garzón qui prengués la decisió. La secretària de la Plataforma de víctimes de desaparicions forçades pel franquisme, Paqui Maqueda, condemnà l’actitud "obstruccionista" del fiscal de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, i del Govern. El parer de Maqueda és que "no s’ha fet el camí més fàcil perquè es faci justícia, sinó que allò que han fet ha estat obstaculitzar-lo".

Tanmateix, l’acte de Garzón insisteix que la investigació ha de continuar perquè, en contra del criteri de la Fiscalia, els delictes no prescrigueren amb l’aprovació de la Llei d’amnistia de 1977. El document diu: "No és el mateix declarar la responsabilitat" de Franco i de 45 alts càrrecs del règim "perquè hagin mort" que "atorgar-los la impunitat, el perdó i l’oblit judicial".