L’Audiència Nacional passarà la causa per investigar els crims del franquisme, oberta dia 16 d’octubre passat, als jutjats d’instrucció de les províncies on existeixen fosses comunes. Aquest traspàs es produeix després que Baltasar Garzón declaràs extingida ahir la responsabilitat penal de Franco i de 45 alts comandaments més del règim perquè ja són morts. Aquesta decisió afecta de manera directa la possible exhumació de les fosses comunes dels cementeris de Porreres i Calvià. Segons l’acte fet públic ahir, de 152 pàgines, hauran de ser les audiències provincials que n’assumeixin la causa.
Tot i que l’acte no fa esment de les dependències judicials de Balears –i en canvi sí que en fa de les de la Corunya, Astúries, Badajoz i Burgos–, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca entén que "si es volen arribar a destapar les fosses, hauran de ser els jutjats d’aquí els que facin les passes pertinents". De fet, la resolució de l’Audiència Nacional no ha caigut bé a aquest col·lectiu, que fa anys que demana la recuperació dels cossos de desapareguts durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura. Diferents associacions arreu de l’Estat ja han mostrat la seva decepció i ara estudien la possibilitat de recórrer la decisió del jutge.
"Sorpresa"
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), que aplega les diverses entitats de cada comunitat autònoma, manifestà la seva "sorpresa" per la manera d’actuar del jutge. El president de l’entitat, Emilio Silva, reconegué que no s’esperaven que fos el mateix Garzón qui prengués la decisió. La secretària de la Plataforma de víctimes de desaparicions forçades pel franquisme, Paqui Maqueda, condemnà l’actitud "obstruccionista" del fiscal de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, i del Govern. El parer de Maqueda és que "no s’ha fet el camí més fàcil perquè es faci justícia, sinó que allò que han fet ha estat obstaculitzar-lo".
Tanmateix, l’acte de Garzón insisteix que la investigació ha de continuar perquè, en contra del criteri de la Fiscalia, els delictes no prescrigueren amb l’aprovació de la Llei d’amnistia de 1977. El document diu: "No és el mateix declarar la responsabilitat" de Franco i de 45 alts càrrecs del règim "perquè hagin mort" que "atorgar-los la impunitat, el perdó i l’oblit judicial".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es tribunals internacionals mos podran resoldre sa papereta des desapareguts des franquisme? Fins on estam disposats a arribar, tenguem o no familiars i/o amics desapareguts, perquè se sàpiga sa veritat?
No sé què hi tenen a veure els cadafets amb tot això den Garzon. Què es podia esperar d'un jutge especialitzat a reprimir bascos i catalans. O ja no us en recordau dels detinguts abans dels Jocs Olímpics del 92, per ordre seva? Anys després els tribunals europeus els donaren la raó, foren torturats i empresonats sense cap motiu. A aquest belitre només li agrada sortir a les primeres planes dels diaris.
En Garzón parex cadafet, i segurament se n'ha temud que en Franco i la majoria dels alts càrrecs eran tan cadafets com ell, també eran cadafets la majoria dels dirigents de ban republican. Una brega entra cadafets. Cadafet: jueu convers (no confondre amb els xuetons o xuetas).
Es fa enrrera abans de que li facin.Ha passat la "patata calenta "al Ministeri de Justícia i als Jutjats territorials que convertiran els delictes comuns o es negaran a jutjar-los( amb els jutjats colapsats).Un´altre bufetada a les victimes i als seus familiars.Se haurà d´anar als tribunals internacionals.
Qui diu que hem sortit del franquisme? 20-N: 33 anys després, tot és fermat i ben fermat. Aquest mur és més consistent que el de Berlin.