TW
0

A una de les dues fosses comunes del cementeri de Porreres pot haver-hi enterrades més de vuitanta persones, totes elles víctimes de la repressió de la Guerra Civil, segons informà ahir l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca. Així ho donà a conèixer aquesta entitat després que el jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, admetés fa dos dies la sol·licitud per destapar l’esmentada fossa i dues més del cementeri de Calvià.

Segons l’historiador porrerenc Bartomeu Garí, "al mateix bocí on suposadament es troba la fossa, durant els anys cinquanta s’hi construí un petit edifici de nínxols, cosa que podria dificultar les exhumacions". Per Maria Antònia Oliver, presidenta de l’associació, "les autoritats municipals de Porreres degueren construir aquests nínxols per tapar qualsevol vestigi de la repressió. Pel poble diuen que, per fer-lo, no grataren gens i se n’afluixaren de posar-hi fonaments".

"He sentit a dir que, cada punt, als níxols els surten cruis i els picapedrers els han d’adobar sempre seguit", comenta Maria Antònia Oliver. L’associació té voluntat que la demanda feta a Garzón prosperi, ja que existeix una prova documental, almanco, d’una persona enterrada en l’esmentat redol. El parer de l’historiador és que, per ventura, "no serà necessari esbucar els nínxols perquè és possible que, voltant el jardinet que hi ha, s’hi trobi una part considerable dels assassinats".

"Vull deixar clar —manifestà Oliver— que els parents de les víctimes que mitjançant l’associació han demanat l’exhumació de les fosses no ho han fet per venjança. Ni molt manco. Res de tot això. L’única cosa que volen es poder passar el dol dels seus familiars morts, que mai no han sabut què succeí exactament. La por i el dolor es transmet d’una generació a l’altra. Ara ja només volen estar tranquils".

La UIB recull mostres dels familiars

Els parents dels desaparescuts participen en aquests moments en una recollida de mostres d’ADN gràcies a un conveni signat entre l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i el departament de Genètica de la Universitat de les Illes Balears. Ara per ara tenen més de 140 mostres que s’espera que s’incrementin d’aquí a poc. L’objectiu d’aquest banc és facilitar la tasca un cop s’hagi donat l’ordre per destapar les fosses. "Fa uns mesos —explicà Maria Antònia Oliver— va venir a Mallorca una descendent d’emigrants de Veneçuela perquè li fessin les proves. Ara ja se n’ha tornada, però el seu ADN servirà per identificar els cossos de les víctimes en un futur proper".

Els noms dels enterrats a les dues fosses de calvià estan ben documentats, ja que figuren al registre del jutjat de pau del municipi. A Porreres, en canvi, que fou el centre on més persones moriren durant el conflicte a mans dels feixistes, es desconeix quina és la seva identitat. Tampoc no es té clar quina era la procedència de les víctimes. "Segurament hi ha molts afusellats de molts de pobles i, fins i tot, de la Península, ja que els portaven de la presó de Palma per donar-los mort al cementeri de Porreres", explicà Oliver.