La lluita contra l'oblit
Les víctimes del feixisme tindran el seu merescut reconeixement a Palma, al cementeri municipal. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament ha acceptat dur a terme un projecte de l'associació de Memòria històrica de Mallorca que porta el significatiu nom de Mur de la memòria. Aquesta iniciativa ja es presentà fa tres anys, però quedà aturada. Fins ara.
Memòria i franquisme
La Junta d'Andalusia ha localitzat 614 fosses del franquisme al seu territori, entre les quals, si més no, en falta una, la que conté les despulles de Lorca, dos toreros i un mestre d'escola. No ha fet públic si pensa exhumar-les. En canvi ha donat a conèixer les xifres de la repressió perpetrada per republicans i feixistes a la regió: 8.367 dels uns per 47.399 dels altres.
Mapa per recordar les fosses comunes
Proposta inicial sobre la qual treballen i investiguen els tècnics de la Conselleria d'Afers Social. El Govern signà ahir un conveni amb l'associació Memòria de Mallorca per elaborar en el termini de 18 mesos un mapa de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Se senyalitzaran i "dignificaran" les ubicacions dels assassinats i, a més, s'estudiarà una possible exhumació dels cossos enterrats. El president Francesc Antich i la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, es reuniren ahir amb Maria Antònia Oliver per subscriure l'acord. El Govern aportarà 36.000 euros per tal que es localitzin i es faci una fitxa de cada una de les fosses. Actualment, hi ha localitzades 32 fosses comunes a l'Illa en 24 municipis, 23 de les quals amb la seva existència comprovada.
“Contra la impunitat” reclama justícia per les víctimes del franquisme
Els actors Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego i Juan Diego Botto, i els escriptors Almudena Grandes i Juan José Millás protegits per col·legues, familiars i representants de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista han presentat avui el vídeo "Contra la impunitat". El vídeo, amb el subtítol "Per la dignitat de les víctimes del franquisme", té com objectiu "sensibilitzar l'opinió pública" i "fer visibles les 113.000 famílies" que van perdre familiars en la guerra i la postguerra. A més, es vol "reclamar els Drets Humans" d'aquestes víctimes que continuen estant enterrades en fosses comunes i els seus expedients estan tancats, sense oportunitat que siguin investigats ni hi hagi judici perquè hi ha "una falta de voluntat política", segons ha indicat Millás.
Veus contra el silenci
La restitució de la memòria silenciada tornà a copsar ahir capvespre la sala d'actes del Centre de Cultura Sa Nostra. Ja ho havia fet fa un any quan Margalida Capellà donà a conèixer el primer volum del llibre Dones republicanes. Ahir es repetí la mateixa imatge amb la presentació del segon volum, editat per Lleonard Muntaner. S'hi recullen els testimonis de 57 dones que, entre el 1936 i el 1939, eren tan sols unes nines i hagueren de patir la cruesa de repressió franquista. L'emoció continguda d'aquestes dones, algunes d'elles presents a l'acte, i també la dels seus familiars fou la nota dominant d'una presentació que descrigué a la perfecció l'exili interior de les seves vides.
Sentit homentage a Garzón i preocupació al Poder Judicial
UGT i CCOO mobilitzaren ahir diversos milers de persones en un acte a Madrid per denunciar "la persecució" contra Baltasar Garzón i demanar que el jutge no sigui una nova víctima del franquisme i "dels fills de la dictadura". A l'homenatge, amb la presència de sindicalistes, intel·lectuals, actors i representants del món de la política com l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, hi intervingueren el rector de l'UCM, Carlos Berzosa, l'exfiscal Anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, i els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo.
Memòria Històrica aposta per il·legalitzar Falange i Manos Limpias
Memòria Històrica creu que cal il·legalitzar Falange i els pseudosindicat Manos Limpias. De fet, amplien aquestanecessitat a tot el grapat de grupuscles d'orientació feixista. "Realment és un despropòsit", diu Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria Històrica de Mallorca. Les dues entitats han recusat el jutge Baltasar Garzón per "prevaricació" en la causa oberta pels crims del franquisme. També ho ha fet el magistrat dretà Luciano Varela. És per això que Memòria Històrica acaba de querellar-se amb el jutge Luciano Varela pel mateix motiu: prevaricació. "Una altra cosa és que ens l'acceptin a tràmit, cosa que dubt", confessa Maria Antònia Oliver.
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc