Estel de Llevant arranca el projecte 'Graffiti' per impulsar la inserció laboral de les persones amb discapacitat
Estel de Llevant, juntament amb...
EUIB: «És essencial fer una aposta decidida per la mobilitat col·lectiva, especialment pel ferrocarril»
Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) reclama la reposada en marxa...
Unides Podem aposta per dur el ferrocarril fins a Artà, Felanitx i Alcúdia
El candidat a la presidència del Govern, Juan Pedro Yllanes...
El Govern espanyol destina 10 milions al conveni de ferrocarril de les Balears
El Projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat per a aquest exercici...
El Parc de les Estacions acollirà el 'quilòmetre 0' del ferrocarril a l'illa
L'Ajuntament de Palma, Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Balears, recorden que aquestes dies es compleixen 140 anys des que es va posar en funcionament el primer ferrocarril a Mallorca.
Els Amics del Ferrocarril celebren vint-i-cinc anys d'història
L'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Illes assoleix el quart de segle de vida. Per celebrar-ho realitzen anit un acte on atorgaran guardons a persones i col·lectius que han afavorit la tasca de promoció d'aquest mitjà de transport durant tot aquest temps.
Son Servera es manifesta
Prop de 200 persones es manifestaren ahir per reclamar la reobertura de la carretera entre Son Servera i Cala Millor, tancada del juny ençà a causa de les obres del tren fins a Artà, i per protestar contra el silenci i la inactivitat que mantenen les institucions responsables. La indignació dels serverins arribarà al Consolat de la Mar, on divendres es tornaran a manifestar. La marxa sortí de l'avinguda de la Constitució, al costat de les tanques que indiquen que la carretera està tallada, i acabà a la rotonda de la variant des de la qual es reprèn el camí cap a Cala Millor. En total, mig quilòmetre de recorregut per una via per a vianants paral·lela a la carretera tallada.
El tren és més segur per a Lloseta
El municipi de Lloseta és més segur d'ençà que s'han acabat les obres de construcció d'un nou pont que passa per damunt les vies del tren, que ha permès l'electrificació de la via i amb el qual s'han eliminat dos passos a nivell perillosos. El conseller de Mobilitat i Medi Ambient, Biel Vicens, juntament amb el batle de Lloseta, Bernat Coll, va inaugurar ahir les actuacions, que han tingut un cost total d'1.702.917 euros. El nou pas superior té una amplada de 12 metres i, a més de la calçada per a vehicles, disposa d'un passeig per a vianants que continua per les voreres de l'avinguda del Cocó. Així mateix, s'hi ha construït una rotonda que ha ajudat a suprimir el revolt i les interseccions amb els camins que duen a Binissalem i s'hi han instal·lat passarel·les per a vianants que passen per damunt del torrent del Cocó. Les obres s'han completat amb el tancament de finques, la revegetació, la demolició de l'antic pont ferroviari i la integració dels terrenys adjacents, a més de la construcció d'una escultura que decora el centre de la nova rotonda i recorda la passada vinculació dels municipis de Lloseta i d'Alaró amb l'activitat minera.
Foment manté tota la inversió a les Illes Balears
El Ministeri de Foment no aturarà cap de les grans inversions en infraestructures previstes a les Illes Balears, segons anuncià ahir el seu responsable, José Blanco. Es tracta de vint-i-dues obres, totes amb un cost superior al milió d'euros, que afecten les comunicacions per carretera i per tren. No va parlar de les més petites, però fonts de Foment diuen que tampoc no s'aturaran.El conseller insular d'Economia i Hisenda, Antoni Alemany, declarà ahir que aquesta "és una bona notícia", perquè "són infraestructures necessàries". Creu que totes les obres negociades amb Foment són importants, però destacà, a tall d'exemple, la de la via connectora dels accessos a Palma, una de les més grans dins aquest paquet i que "és imminent". També va dir que, deixant les Illes sense cap retallada, es provava de reparar el retard d'inversió en infraestructures respecte d'altres comunitats. "S'ha reconegut que Balears acumulava un cert retard en finançament i que l'esforç que es feia ara era per compensar-lo", declarà.
El darrer manuscrit, una novel·la que amaga el seu veritable sentit
Com aquell poema de Joan Brossa en homenatge al Che Guevara en què el poeta elimina de l'abecedari les lletres que conformen el seu nom, la primera novel·la de Bartomeu Mestre, El darrer manuscrit, també amaga molt més del que ensenya. Així la definí ahir l'autor en una atapeïda sala del Centre Cultural de Sa Nostra a Palma, amb la participació de Margalida Capellà i Nicolau Canyelles. "No escric per agradar ni perquè la gent passi gust de llegir-la", exposà Mestre, "sinó que ho faig en voluntat d'inquietar, de provocar i, en definitiva, de fer sentir vives les persones". Així, El darrer manuscrit és la història i el pensament d'un "feixista descrit magistralment", digué Capellà que exaltà la gosadia de Mestre a l'hora de fer-ho perquè, generalment, "els de dretes parlen dels de dretes i els d'esquerres ho fan amb les esquerres".
Aquella Mallorca que quedà darrere les vies del tren
Bartomeu Mestre, amb un exemplar de la novel·la a les mans. Foto: P.B. En un moment en què el tema del tren a Mallorca torna a estar damunt la taula, i no precisament en perfecta sintonia, Bartomeu Mestre ens transporta a un època en què les línies fèrries constituïen l'artèria que unia pobles i ciutats de tota l'Illa. Ho fa a través d'una novel·la, El darrer manuscrit, que dimecres presentarà a la llibreria Àgora, juntament amb Margalida Capellà i l'historiador Nicolau Canyellas. Editada recentment per columna, l'obra fou finalista en el premi Carlemany 2008, que atorga el Govern d'Andorra, i ambienta bona part dels fets a la Mallorca dels anys 60. "Crec que és una època molt poc novel·lada. Sí que es parla molt de la Guerra Civil i de la postguerra, però no d'aquest període", diu el col·laborador de dBalears. El seu protagonista, Macià Gomis, estigué al costat dels nacionals durant l'alçament franquista i, com a tal, rebé el càrrec de cap de l'estació de Pedreres.
Defectes en el mur foren la possible causa de l'accident del tren de Sineu
Imatge de l'indret del succés. Foto: M. Poquet. El Govern ha informat amb "tota precaució" que, segons els primers estudis, la causa de l'accident del tren a prop de Sineu del passat 19 de maig podria deure's a la imperfecta execució en la col·locació del mur que va caure i que va suposar el descarrilament del ferrocarril. Aquest mur és part de les obres de l'obertura de la línia tren S'Enllac-Manacor, un projecte executat entre els anys 2000 i 2003, segons ha explicat aquesta tarda el conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, en la seva compareixença en el Parlament per informar sobre aquest accident, que va causar ferides de diversa consideració a 48 persones, una d'elles, el conductor, de caràcter molt greu.
El Consell de Ministres autoritza la firma del Conveni Ferroviari balear
El Consell de Ministres va autoritzar avui l'acord adoptat per desenvolupar el Conveni Ferroviari entre el Govern central i les Balears per a la millora d'aquesta infraestructura a les illes per als pròxims quatre anys.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc