Aquella Mallorca que quedà darrere les vies del tren

Editada recentment per columna, l'obra fou finalista en el premi Carlemany 2008, que atorga el Govern d'Andorra, i ambienta bona part dels fets a la Mallorca dels anys 60. "Crec que és una època molt poc novel·lada. Sí que es parla molt de la Guerra Civil i de la postguerra, però no d'aquest període", diu el col·laborador de dBalears. El seu protagonista, Macià Gomis, estigué al costat dels nacionals durant l'alçament franquista i, com a tal, rebé el càrrec de cap de l'estació de Pedreres. La progressiva desaparició del tren a Mallorca trastoca la vida del personatge, qui prova fins i tot d'atemptar contra l'estació de Palma. "Em fa la sensació que generalment tots els protagonistes de les novel·les sobre la guerra i la postguerra són republicans i a mi em venia de gust contar la història des de l'altra banda", diu Mestre, que s'ha basat en un personatge real per escriure aquest relat. "Corrien els anys 70 quan a El quinto toro -just davant el teatre de la protectora on jo assajava amb uns companys- sempre hi havia un feixista que feia bravetes de la guerra i presumia d'haver matat tanta i tanta de gent. El propietari del bar, l'amo en Biel, que era un republicà que havia escapat i havia estat capturat a Menorca, mai no li digué res i, per por, hagué d'escoltar una vegada i una altra aquelles històries dels seus propis opressors", indica Mestre. "El personatge de la meva novel·la no té res a veure amb aquella persona d'El quinto toro, però sí la seva psicologia", afegeix.

D'aquesta manera, El darrer manuscrit ofereix un viatge al passat, "a un món rural que ja aleshores començà a decaure", i és per això que, al llarg del llibre, la glosa hi té un paper molt destacat. Així, l'obra és també una lliçó d'història sobre el tren a Mallorca. "M'he basat molt en la tesi que féu Nicolau Canyelles, El ferrocarril a Mallorca, i que m'ha anat de primera per documentar-me", diu l'autor, que no entén el perquè d'aquella desaparició i de totes les conseqüències que dugué darrere. "La supressió de les línies de tren ha fet molt de mal, perquè a partir d'aleshores tot es va focalitzar a Palma. Imaginau-vos si haguessin continuat les línies fèrries i ara tinguéssim ports importants d'entrada a Alcúdia, a Santanyí... tot seria molt diferent", manifesta Mestre, qui reflexiona com "la desfeta del tren és paral·lela a la pèrdua d'uns valors culturals, lingüístics i econòmics". Així mateix, Mestre ironitza en les noves línies que ara es programen des de les institucions. "El tren que arribava a Santanyí partia de Palma i passava pel Coll d'en Rabassa i l'Arenal. Fixau-vos com s'hauria desenvolupat el turisme amb aquesta línia. De fet, ara es gastaran una doblerada per fer un tramvia que reproduirà exactament una mateixa línia que ja existia".

Tanmateix, en aquell temps, i així s'explica en el llibre de Mestre, el tren no era més que una relíquia del passat i la indústria automobilística empenyia amb força. "Hi havia la voluntat de destruir el tren", explica l'autor, "fins i tot es feien línies d'autobús paral·leles per fer-li competència. Els trens eren lents i necessitaven una inversió i una reforma per la qual no s'apostà", apunta mestre, que encara té a la memòria els viatges entre Palma i Felanitx. "Jo tenia devers 16 anys quan anul·laren la línia i el record és agradable, lent, però agradable".