La Fundació Pilar i Joan Miró emet un cicle documental amb dues cintes inèdites
La Fundació Pilar i Joan Miró acollirà la projecció de dos documentals inèdits dins de la programació...
Un documental recull la lluita d'un mallorquí per provar que el seu quadre de Dalí és vertader
El documental 'La Llave Dalí' es preestrena als cines aquest dijous a les 18 h a la Sala Augusta de Palma.
Rebel·lions quotidianes i pacífiques al servei del canvi al teatre Catalina Valls
Què tenen en comú el moviment 'Occupy Wall Street' amb els indignats o la Primavera Àrab? Everyday Rebellion resol aquestes qüestions. La cinta sobre formes de protesta creativa no violenta és el documental del mes al teatre Catalina Valls.
Club d'Esplai Jovent: 34 anys fent poble
Tomeu Suau és un home conegut i admirat a moltes bandes de Mallorca. Aquest singular religiós ha estat des del primer dia i fins avui -i ja han passat trenta-quatre anys- el cós i l'esperit vius del Club Esplai Jovent, una associació amb molta tradició que ara ha fet fer un documental per explicar la seva història.
Mig segle de felicitat
Miquel Pujol (centre), amb familiars i amics al carrer de la Pelleteria. Foto: M. À. C. Gairebé ja no queden forns com els d'abans. La major part dels dolços arriben ara als establiments precuinats. Quants forners deuen quedar com aquells que s'aixecaven de matinada per tenir-ho tot a punt a l'hora d'obrir? La notícia trista és que, des d'ahir, ja en queda un menys. Miquel Pujol ha tancat les portes del forn de Can Miquel per jubilació, i el carrer de la Pelleteria i el barri de la Calatrava queden una mica orfes. Per sort, un documental deixarà testimoni del seu amor per la vida i dels seus quasi 50 anys de professió. La periodista Marta Alonso és la directora de La vida dolça. Si tot va bé, el film es finançarà mitjançant micromecenatge. Les aportacions per col·laborar amb el projecte es poden fer fins al 15 de juliol a Verkami. De moment, ja s'han aconseguit 5.835 euros dels 7.000 necessaris perquè el documental arribi a bon port.
La retratista retratada
L'equip del documental 'La pintora sense rostre', dedicat a Pilar Montaner Maturana, enregistrà ahir al palau del Rei Sanxo de Valldemossa l'escenificació d'una sessió musical com les que s'hi celebraven quan hi vivien la pintora i Joan Sureda i Bimet amb els seus onze fills, a principi del segle XX. Més de 60 persones, entre actors, extres del poble i músics, reconstruïren ahir una de les escenes habituals al palau del Rei Sanxo de principi de segle XX, quan hi havia convidats a Can Sureda. Aleshores, animat per una Pilar Montaner reivindicadora de la música popular, Bernat Estaràs fundà 'El parado de Valldemossa'.
“Els rastres fosforescents dels cargols” competirà al Festival de Mont-real
El documental "Els rastres fosforescents dels cargols", sobre el pintor Joan Miró ha estat seleccionat a la secció oficial del XXX International Festival of Films on Art de Mont-real, on es projectarà els dies 20 i 22 de març.
El PP de Catalunya suggereix no emetre el documental 'Monarquia o República?' de TV3
Televisió de Catalunya (TVC) té llest per emetre el documental 'Monarquia o República? ', després de mesos paralitzat per la cadena, i en ple debat social sobre la imputació de l'espòs de la Infanta Cristina, Iñaki Urdangarin.
Presentat el documental 'Citizen Bonanova' sobre la vida de l'actor mallorquí
Fortunio Bonanova, en el centre, en un fotograma. Foto: Grup Serra. La Mallorca Film Commission ha presentat el documental 'Citizen Bonanova', dirigit per Enrique Fernández i J. A. Pérez de Mendiola compta la vida del mallorquí, Fortunio Bonanova, l'espanyol que més pel·lícules ha realitzat a Hollywood. La cinta està inscrita en la selecció dels premis Goya de l'any que ve i ha estat realitzada el 2011 per Miramar Producció Audiovisual S.L., en coproducció amb IB3 Televisió. Encara que és pràcticament un desconegut al seu país d'origen, Fortunio Bonanova, amic personal d'Orson Welles, va realitzar la major part de la seva carrera a Estats Units, on va viatjar en els anys 20, després de rodar a les ordres dels germans Baños la pel·lícula muda 'Juan Tenorio'.
Preparant el 300 aniversari del Pare Serra
El Pare Serra, en una pintura conservada a la casa museu de Petra. Foto: Grup Serra. Un llargmetratge, un documental, dos programes de televisió i una plataforma multimèdia commemoraran el 300 aniversari del naixement de Fra Juníper Serra que es compleix el 24 de novembre de 2013 i recuperaran la figura del mallorquí considerat un dels "pares de la pàtria" dels Estats Units. El projecte audiovisual conjunt de les productores La Perifèrica i Tresques Comunicació, que ha estat presentat avui a Palma, es desenvoluparà al llarg dels dos pròxims anys, fins a assolir el dia de l'aniversari, i compte amb el suport de l'Associació d'Amics de Fra Juníper Serra, la Mallorca Film Comission, el Clúster Audiovisual de les Balears (CLAB). La intenció dels responsables del projecte és donar valor i difondre la figura de Fra Juníper (o Ginebró) Serra.
Pere Capellà, compromís per la llibertat
Quaranta-set anys de compromís i de lluita. Dos mots que combreguen per descriure la vida de Pere Capellà (1907-1954), aquell polifacètic algaidí que es rebel·là contra l’opressió i lluità per la llibertat i la dignitat de la persona. Aquell gairebé mig segle de vida, creació i compromís ha quedat ara plasmat cinematogràficament.
La gran espera
El món cultural, almanco aquell més mediàtic i comercial, s'està convertint en una llarga espera. La creació d'una espectativa sembla que és la clau per a un èxit editorial, cinematogràfic o musical. Tant és així, que en els propers dies els amants de la cultura més en voga, tenen diverses cites a l'agenda marcades en vermell i ben subratllades.
Sons de llibertat contra el ciment fronterer
Al campament de refugiats de Betlem, una gran clau penja a la porta d'entrada. Devora, un cartell avisa que "no estam en venda, tornarem a ca nostra". És una de les crues estampes amb les quals es trobà la primera brigada de Músics catalans per Palestina , composta per Nabil Mansou, Cesk Freixas, Obrint Pas i Pau Alabajos. Aquest era un viatge de solidaritat però també d'anàlisi social d'un poble marcat per la lluita i la tergiversació de la informació. Ara, aquestes vivències han quedat plasmades en el documental Més enllà del mur: cançons contra l'apartheid, que ahir capvespre es presentà a Can Alcover.
El documental, entre la història i la poesia
Una de les millors unions possibles entre la història i la poesia a l'hora de plasmar-se en una pantalla és el documental. Així va quedar demostrat en la programació de cinema de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, al Conflent, que coordinà el mallorquí Jaume Vidal, qui a més a més també ha estat el responsable d'organitzar els cursos de cinema, dedicats a l'Escola de Barcelona, al cinema palestí, al documental i que féu unes aportacions sobre cinema negre. Un dels moments estrella de la Univeritat d'Estiu va ser la presència del director Carles Balagué, que aprofità l'avinentesa per presentar-hi la seva pel·lícula La bomba del Liceu. Balagué (1949) va poder debatre amb els estudiants de Prada abans del film. El director de l'aclamada La casita blanca va explicar que "vaig arribar al documental després de fer pel·lícules de ficció" i assegurà que "actualment hi ha quatre o cinc directors que han fet bons documentals i tots molt diferents, amb la qual cosa el gènere no està monopolitzat".
Reconstruïda la cara del rei Pere II el Gran
S'exhumà la tomba que romania intacta des de la mort del monarca. Foto: Efe. Les investigacions dutes a terme han permès reconstruir la cara del rei catalanoaragonès Pere II el Gran a partir de les restes trobades a la tomba reial del monestir de Santes Creus. El procés de reconstrucció de la fisonomia, així com els diferents estudis que s'han dut a terme en els últims mesos han estat recollits al documental "Anatomia d'un rei", que s'estrenarà el pròxim dia 12 a TV3 i dirigit pel periodista Josep Rovira. Rovira ha explicat que van decidir "col·locar una càmera des que a finals del passat any una endoscòpia de la tomba va demostrar que la tomba continuava intacta des de feia més de 700 anys".
Günter Schwaiger roda a Eivissa un documental sobre l'oci a l'illa
El realitzador austríac Günter Schwaiger ha començat a rodar aquesta setmana el seu nou treball cinematogràfic a Eivissa, un documental que reflectirà la societat a través del lleure, la música tecno i el món de la nit, segons s'explica en una nota remesa pel seu gabinet. "Ibiza (Occidente)" és el títol que el director ha elegit per a la seva pròxima pel·lícula, que "partirà de la trajectòria d'un dels DJ més mítics de l'illa, Alfredo Fiorito," i que tractarà la "frontera entre art i cultura de masses" a través dels personatges del film, amb l'objectiu de saber cap a on va l'actual societat de lleure. Com la majoria de les pel·lícules de l'austríac, la idea de fer un llargmetratge sobre la societat de lleure d'Eivissa neix "d'una llarga reflexió".
Les produccions de Mallorca al DocsBarcelona
Productors i directors de documentals de Mallorca participaren ahir en la 14a edició del festival internacional DocsBarcelona que té lloc a la capital catalana. Per primera vegada, la Mallorca Film Comission assistí al certamen per presentar els documentals realitzats durant l'any 2010. En capses de cartró com les de les ensaïmades, però de les dimensions d'un CD, s'oferiren als interessats 14 DVD's de documentals rodats per productores mallorquines i televisions públiques de les Illes.
400 anys del parlar de “sa”
Durant molts anys, que algú et digués "mallorquí" per terres valencianes suposava un insult. El parlar o els costums illencs eren motiu de burla per als descendents dels milers de mallorquins que, des de 1610 fins a 1613, havien partit de l'Illa per trobar una nova vida al País Valencià. L'expulsió dels moriscs de València, l'any 1609, havia provocat que aquelles contrades quedassin buides de població; així, els nouvinguts arribaren de Santa Margalida, Artà i Pollença. El seu quefer diari, la cultura, així com la manera de parlar, fa part avui de l'herència cultural de les comarques de la Marina i el Comptat. Aquesta és l'essència del documental Valencians de Mallorca, un treball de l'empresa valenciana InfoTV que ha estat coproduïda per IB3 i que ha rebut el suport del Govern balear, el Consell i diversos ajuntaments de l'Illa. Sota la direcció de Juli Esteve i Sergi Tarín, la cinta mostra els orígens mallorquins de pobles, no només de Tàrbena o la vall de Gallinera, "on parlen de 'sa'", com explica Esteve, sinó de moltes altres poblacions que "fins fa poques dècades no coneixien aquests orígens", afegeix.
La història de Pere de Son Gall, en imatges
L'obra reconstrueix el somni del jove pagès llucmajorer, que aconseguí fer volar el seu invent. Foto: M.P. La productora mallorquina Mosaic prepara per al proper mes d'octubre un documental sobre la història de Pere Sastre Obrador. Més conegut com a Pere de Son Gall (Llucmajor, 1895-1965), va ser l'inventor del giny anomenat cometagiroavió: una espècie de prototip d'helicòpter que només va arribar a volar una vegada i durant uns segons. Això no obstant, les condicions en les quals treballà el pagès del migjorn mallorquí per tal de complir el somni de fer enlairar el seu atuell mereixen el respecte de tothom.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula