La cinta ha estat coproduïda per IB3, amb l'ajuda de Govern i Consell.

La cinta ha estat coproduïda per IB3, amb l'ajuda de Govern i Consell. | InfoTV

Francesca MaríPalma 19/02/11 0:00
TW
86

Durant molts anys, que algú et digués "mallorquí" per terres valencianes suposava un insult. El parlar o els costums illencs eren motiu de burla per als descendents dels milers de mallorquins que, des de 1610 fins a 1613, havien partit de l'Illa per trobar una nova vida al País Valencià. L'expulsió dels moriscs de València, l'any 1609, havia provocat que aquelles contrades quedassin buides de població; així, els nouvinguts arribaren de Santa Margalida, Artà i Pollença. El seu quefer diari, la cultura, així com la manera de parlar, fa part avui de l'herència cultural de les comarques de la Marina i el Comptat.

Aquesta és l'essència del documental Valencians de Mallorca, un treball de l'empresa valenciana InfoTV que ha estat coproduïda per IB3 i que ha rebut el suport del Govern balear, el Consell i diversos ajuntaments de l'Illa. Sota la direcció de Juli Esteve i Sergi Tarín, la cinta mostra els orígens mallorquins de pobles, no només de Tàrbena o la vall de Gallinera, "on parlen de 'sa'", com explica Esteve, sinó de moltes altres poblacions que "fins fa poques dècades no coneixien aquests orígens", afegeix.

Les investigacions que a final dels anys setanta publicà Josep Costa encoratjat per Vicenç Rosselló, foren cabdals per descobrir nous pobles amb "genètica" mallorquina. "Només quatre pobles mantingueren viva la memòria del repoblament: Tàrbena, la vall de Santa, la vall de Gallinera i Corxa. Amb els anys, però, molts altres l'han recuperada, com ara Xaló, Llíber, Pedreguer i Gata", afegeix l'historiador de Santa Margalida, Antoni Mas, un dels màxims coneixedors del repoblament i que ha fet part del documental.

Allò que abans era motiu de burla i "d'un autoodi molt peculiar" -com defineix el codirector-, avui s'ha convertit "en motiu d'orgull per a tota la comarca". "Aquesta mallorquinitat està de moda", assegura Esteve, mentre recorda que, a mesura que feien el documental, anaven descobrint com aquesta part de la història encara és completament desconeguda per a molts ciutadans. Els actes commermoratius del 4t centenari del repoblament, que també està previst que es realitzin a Mallorca, així com la difusió d'aquesta cinta, pretenen fer una passa endavant en la història d'aquestes poblacions. "És una història apassionant", diu el codirector valencià.
La cinta parteix del retrobament entre l'historiador Josep Costa i Vicenç Rosselló, en recordar com s'inicaren les investigacions i la recreació històrica d'un repoblament que suposà que, "almenys 5.000 mallorquins, un 5% de la població total de l'Illa, partís cap al País Valencià", diu Antoni Mas.

La seva evolució històrica, explicada a partir dels treballs d'Antoni Mas, Josep Mas i Josep Lluís Monjo, fan que el documetal doni una visió global d'aquella immigració, fins a l'actualitat, "centrada en Tàrbena". "Hem anat a cercar què queda de tot això i com s'ha passat de l'autoodi a l'orgull, amb els agermanaments amb els pobles de Mallorca", aclareix Esteve, que, contundent, sentencia: "Ens ha emocionat, aquella mallorquinitat".