La retratista retratada

Més de 60 persones, entre actors, extres del poble i músics, reconstruïren ahir una de les escenes habituals al palau del Rei Sanxo de principi de segle XX, quan hi havia convidats a Can Sureda. Aleshores, animat per una Pilar Montaner reivindicadora de la música popular, Bernat Estaràs fundà El parado de Valldemossa, bessó de l'agrupació que més endavant es convertiria en Los existencialistas de Valldemossa, primerament, i Los Valldemossa, després, amb Rafel, Bernat i Tomeu Estaràs, els quals, al llarg de 50 anys de carrera musical, anarien configurant el grup amb diferents partenaires femenines, des de Margaluz fins a Genia Tobin.

En aquesta escena musical de La pintora sense rostre resultà especialment testimonial la presència del darrer supervivent d'Els Valldemossa -ja desapareguts Rafel i Bernat-, Tomeu Estaràs, sens dubte el mestre de flabiol més insigne que ha conegut la música mallorquina, qui, acompanyat per la seva dona, Genia, i dos músics més, posà la música que ballaven els extres voluntaris valldemossins, entre ells, l'actual batle, Xisco Mulet. La seqüència forma part d'un seguit de dramatitzacions sobre una Pilar Montaner poc coneguda entre el gran públic, malgrat que aquesta pintora va viure una vida apassionant com a artista, mare i com a amfitriona dels personatges més rellevants dels primers 30 anys del segle XX.

Unamuno, Sargent, Rubén Darío, Sorolla, entre d'altres, segurament contemplaren alguna vegada al Palau una escena semblant a la que ahir recreava l'equip de Cinètica Produccions, dirigit per Luis Hortas, amb els personatges de Joaquim Mir, Santiago Russinyol, don Joan Sureda i Bimet i dona Pilar Montaner perfectament caracteritzats.

Ahir el documental ja estava pràcticament enllestit. Amb guió de Verònica Saiz, s'han fet totes les entrevistes amb parents directes de dona Pilar, i la majoria d'escenificacions amb actors, basades en estudis de Carme Llull i aportacions de Felio Lladó i el pintor Miquel Aguiló.

En el film hi veurem Rubén Darío amb la pintora, mentre plasma les oliveres que a ell tant l'encisaren, com també una recreació del Quadre de ses dides i l'anècdota de Sorolla quan, després de conèixer el treball de Pilar (interpretada, de jove, per Joana Ferrer), va escriure a don Joan Sureda i Bimet dient-li concisament: "Aquí hi ha pintora".

La Cabaneta

També coneixerem una dona Pilar de gran (encarnada per la pintora Teresa Matas) de l'època en què la família ja s'havia arruïnat, quan ella se separà de Joan Sureda (Xavi Núñez) per anar a viure amb el seu fill Pere al molí de la Cabaneta, on un dia aquesta artista s'emocionà profundament en sentir La llàgrima, de Tàrrega, perquè li recordà una vida de felicitat que s'havia esvaït per a sempre. És l'única escena que queda per rodar.