400 anys del parlar de “sa”
Durant molts anys, que algú et digués "mallorquí" per terres valencianes suposava un insult. El parlar o els costums illencs eren motiu de burla per als descendents dels milers de mallorquins que, des de 1610 fins a 1613, havien partit de l'Illa per trobar una nova vida al País Valencià. L'expulsió dels moriscs de València, l'any 1609, havia provocat que aquelles contrades quedassin buides de població; així, els nouvinguts arribaren de Santa Margalida, Artà i Pollença. El seu quefer diari, la cultura, així com la manera de parlar, fa part avui de l'herència cultural de les comarques de la Marina i el Comptat. Aquesta és l'essència del documental Valencians de Mallorca, un treball de l'empresa valenciana InfoTV que ha estat coproduïda per IB3 i que ha rebut el suport del Govern balear, el Consell i diversos ajuntaments de l'Illa. Sota la direcció de Juli Esteve i Sergi Tarín, la cinta mostra els orígens mallorquins de pobles, no només de Tàrbena o la vall de Gallinera, "on parlen de 'sa'", com explica Esteve, sinó de moltes altres poblacions que "fins fa poques dècades no coneixien aquests orígens", afegeix.
La història de Pere de Son Gall, en imatges
L'obra reconstrueix el somni del jove pagès llucmajorer, que aconseguí fer volar el seu invent. Foto: M.P. La productora mallorquina Mosaic prepara per al proper mes d'octubre un documental sobre la història de Pere Sastre Obrador. Més conegut com a Pere de Son Gall (Llucmajor, 1895-1965), va ser l'inventor del giny anomenat cometagiroavió: una espècie de prototip d'helicòpter que només va arribar a volar una vegada i durant uns segons. Això no obstant, les condicions en les quals treballà el pagès del migjorn mallorquí per tal de complir el somni de fer enlairar el seu atuell mereixen el respecte de tothom.
Sons de llibertat contra el ciment fronterer
Al campament de refugiats de Betlem, una gran clau penja a la porta d'entrada. Devora, un cartell avisa que "no estam en venda, tornarem a ca nostra". És una de les crues estampes amb les quals es trobà la primera brigada de Músics catalans per Palestina , composta per Nabil Mansou, Cesk Freixas, Obrint Pas i Pau Alabajos. Aquest era un viatge de solidaritat però també d'anàlisi social d'un poble marcat per la lluita i la tergiversació de la informació. Ara, aquestes vivències han quedat plasmades en el documental Més enllà del mur: cançons contra l'apartheid, que ahir capvespre es presentà a Can Alcover.