El 56% dels concessionaris de cotxes de Balears perd doblers
El 56% dels concessionaris automobilístics de Balears perd diners, a conseqüència de les baixes xifres de vendes de cotxes, de l'alt valor de les promocions que han d'afrontar per dinamitzar el mercat i de la caiguda dels serveis postvenda dels tallers.
Aguiló, el govern i petit comerç
30-O: Concentració del petit comerç contra la política del Govern
El proper 30 d'octubre les patronals del petit i mitjà comerç de Mallorca han convocat una concentració en contra de la política comercial del Govern balear. Així ho acordaren ahir les juntes directives de Pimeco i Afedeco, convocants de la protesta. Des de principi de legislatura, les relacions entre l'Executiu i, en concret, el director general de Comerç, César Nuño Pacheco, i els responsables de Pimeco i Afedeco no són bones. Els presidents d'ambdues patronals han expressat les seves queixes al llarg del mandat i el 27 de setembre passat escenificaren les seves desavinences abandonat la mesa del Consell Assessor de Comerç.
Aguiló, el govern i petit comerç
Aguiló s’acosta al petit comerç sense el director general del sector
Coll i Servera abandonaren la mesa del Consell Assessor de Comerç. Foto:Arxiu. El Govern vol llimar les diferències amb les patronals del petit i mitjà comerç, després que el 27 de setembre abandonassin la mesa del Consell Assessor de Comerç. Per això, el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, cità els presidents de Pimeco, Bernat Coll, i Afedeco, Bartomeu Servera, per intentar acostar posicionaments. L'Executiu, però, no informà els mitjans d'aquesta trobada, en la qual no hi hagué el director general de Comerç, César Nuño Pacheco, de qui el petit i mitjà comerç n'ha demanat el cessament. La reunió fou "de cortesia i cordial", ja que no s'assolí cap tipus d'acord. Les patronals exposaren una vegada més les seves inquietuds a Aguiló, qui els escoltà i els tornà a citar per a la propera setmana.
L’atur de llarga durada passa de l’11% al 35%
Les coes d’aturats a les oficines del SOIB són una estampa habitual.Foto: Arxiu. A les Balears, el mes passat hi havia 27.446 persones que fa més d'un any que estan a l'atur. Representen el 35,3% del total, la qual cosa suposa el percentatge més alt dels darrers anys. De fet, el novembre de 2008 aquesta xifra era de l'11,4%. Des de llavors, no s'ha aturat de créixer. En només quatre anys, marcats per la crisi econòmica, la radiografia de la durada en mesos dels desocupats ha canviat de manera significativa i s'ha invertit la tendència. El gruix d'aturats de menys de tres mesos minva al mateix temps que s'incrementen els de llarga durada. Les dades del mes passat posen de manifest que poc més del 44% dels desocupats de les Illes fa més de 10 mesos que no treballa.
Cort es carrega ara el Servei d’Educació gratuïta per a adults
Devers 7.000 persones sol·licitaven plaça als cursos.Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Palma va aprovar ahir l'eliminació del Servei d'Educació per a adults. De la destralada, només se'n salven els cursos de català, que s'impartiran gràcies a la col·laboració del Cofuc. La maniobra d'ahir suposa la desaparició de tots els cursos d'idiomes, d'alfabetització per a adults, formació en noves tecnologies i preparació per accedir a la Universitat. La repercussió d'aquesta decisió és amplíssima, ja que en convocatòries anteriors, entre tots els cursos, es fregaven les 7.000 sol·licituds. De fet, aquest proper dilluns havia de començar el període de matriculació del Servei d'Educació, ja que estava previst donar el sus als cursos a finals d'aquest mes d'octubre.
El preu mitjà dels cotxes de segona mà puja un 5,6% a Balears
El preu mitjà dels cotxes de segona mà es va situar a Balears en els 13.440 euros i va augmentar un 5,6% en els nou primers mesos de l'any, amb la qual cosa les illes es converteixen en la Comunitat Autònoma amb el major increment de preus.
Les grans superfícies són “pa per avui i fam per demà”
Govern i petit i mitjà comerç no casen aquesta legislatura. Les patronals critiquen la "manca de tacte" de l'Executiu amb el seu sector, "molt tocat per la crisi". Per això, es mostren especialment dolguts amb el suport de l'Executiu a la implantació de grans superfícies comercials, ja que suposen "pa per avui i fam per demà". La polèmica ve d'enrere, però "la gota que va fer vessar el tassó" fou la foto del director general de Comerç, César Nuño Pacheco, en la posada de la primera pedra d'un nou centre comercial a Marratxí, Bauhaus. Afedeco i Pimeco en demanaren la destitució, petició que subscriuen des de l'Associació balear de magatzemistes per a la construcció (Abemac) i l'Associació de subministraments industrials de Balears (Asiba).
Les navilieres adverteixen el Govern de “mesures dràstiques” si no paga els 16 milions que els deu
L'Associació d'Empresaris d'Activitats Marítimes (APEAM) ha exigit al Govern balear el pagament dels 16 milions d'euros que li deu en concepte de bonificació de residents, ja que, altrament, adverteix que hauran de prendre "mesures dràstiques" que afectaran els ciutadans.
La matriculació de vehicles cau un 6,3% a Balears
Las matriculacions de vehicles a Balears han descendit un 6,3% durant els nou primers mesos de l'any. De fet, segons dades de les associacions automobilístiques de fabricants (Anfac) i de venedors (Ganvam), només durant el mes de setembre les matriculacions van caure un 16,8%. Entre gener i setembre han estat matriculats a l'Arxipèlag un total de 19.813 vehicles, davant els 21.147 de l'any passat, mentre que el setembre d'enguany han estat 1.024 davant els 1.231 del mateix mes de 2011.
Aguiló vincula el Centre de Recerca i el CES a l’esquerra
El vicepresident econòmic del Govern, Pep Ignasi Aguiló (PP), rebutjà ahir l'anàlisi del Centre de Recerca Econòmica (CRE, dependent de Sa Nostra i la UIB) i la tesi que la setmana passada havia fet el Consell Econòmic i Social (CES, organisme consultiu del mateix Govern) i afirmà que ambdues institucions "estaven en la línia de governs anteriors", com el Pacte d'esquerres, i "els resultats els tenim", sentencià amb referència a la crisi. Les paraules d'Aguiló arribaven després que el CRE hagués advertit el dia abans que l'economia balear està en "alerta vermella", hagués qüestionat l'eficàcia de la política econòmica de l'Executiu perquè "no dóna resultats" i hagués lamentat que no s'estava aprofitant la crisi per afavorir un canvi de model productiu.
Un estudi del Cercle d’Economia qüestiona la capacitat dels polítics
El s diputats de Balears, durant un ple del mes de juliol.Foto: Arxiu. La desconfiança cap a la classe política creix en temps de crisi, especialment respecte de la seva capacitat per gestionar la situació actual. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu d'un informe que ha elaborat el Cercle d'Economia de Mallorca sobre la qualitat de la democràcia a les Balears. L'estudi s'ha duit a terme a partir de les respostes de prop de 200 experts de tots els sectors de Mallorca i és el primer d'aquestes característiques. D'acord amb els resultats, l'informe subratlla que la satisfacció general sobre la democràcia a Balears "és extremadament baixa" en la dimensió quantitativa i "extremadament pessimista" en el vessant qualitatiu.
Un de cada tres infants viu sota el llindar de la pobresa a les Balears
Un de cada tres infants de les Illes viu sota el llindar de la pobresa. Així ho posa de manifest el primer informe del Comitè Balear d'Unicef, que fou presentat ahir i que mostra un panorama desolador sobre la infància a l'Arxipèlag. Segons l'estudi, el nombre de menors en aquesta situació ronda els 65.000. És a dir, un 32,4% de la població menor de 18 anys, mentre que la mitjana estatal és d'un 26,2%. Aquests nins i adolescents en situació de risc viuen en famílies que tenen uns ingressos inferiors als 17.600 euros l'any.
De canvis i de moviments
La crisi, la realitat, la recessió o el que sigui, però quan la caixa pública s'aprima no només surten els doblers, també els fantasmes: de tancar files, de triar qui és dels nostres i qui no, surten els salvapàtries i s'enerven els nacionalismes, el sentiment grupal.
Aguiló, el govern i petit comerç
El Govern crearà un impost per a grans establiments comercials
El nou impost per a grans superfícies entrarà en vigor l’any 2013. Foto: Arxiu. El Govern crearà un nou impost que gravarà els grans establiments comercials. Vicepresidència està elaborant l'esborrany d'una llei per crear aquest tribut, que el Govern defineix com a mediambiental. Des de l'Executiu s'insisteix també a assenyalar que els doblers recaptats es destinaran íntegrament a polítiques socials. Es pretenen recaptar al voltant de 9 milions d'euros anuals. La realitat és que l'equip del vicepresident Pep Ignasi Aguiló està negociant ara mateix amb el sector.
Balears encara no ha rebut ni un euro del cèntim sanitari
Cada litre de combustible a les Illes està gravat amb 0,48 euros en concepte de cèntim sanitari. Foto: Arxiu. Balears encara no ha rebut ni un euro del cèntim sanitari amb el qual s'està gravant el litre de benzina i gasoil des de l'1 de maig passat. Vicepresidència econòmica assegura que encara "no disposa" dels doblers que tenia previst ingressar i que no sap quan arribaran de Madrid part dels 35 milions d'euros anuals que fan comptes rebre. Ja fa més de quatre mesos que al litre de combustible se li apliquen 4,8 cèntims d'euro més, el màxim permès, en concepte d'un impost que en teoria s'ha de destinar a reduir el dèficit de la sanitat balear. A part de l'impost especial d'hidrocarburs i de l'IVA, el Govern balear va incloure en el Decret Llei de mesures tributàries per reduir el dèficit aquest nou impost, del qual només se'n salven els transportistes i els taxistes. Els sindicats afirmen que s'ha estat pagant tot aquest temps per un tribut que no anirà a Salut, sinó que va directament a la "caixa general del Govern".
La creació de noves empreses creix un 12% a Balears
Durant els vuit primers mesos de l'any s'han constituït 1.787 noves empreses a Balears, la qual cosa suposa un creixement del 12% respecte al mateix període de 2011, per sobre del 3% estatals. Segons un estudi sobre demografia empresarial publicat per Informa D&B, el capital per crear aquestes empreses en la comunitat balear ha descendit un 59%, fins a quedar en 49 milions d'euros, mentre que les xifres d'inversió nacional cauen un 63%. Madrid continua essent la comunitat on més capital s'inverteix, 3.246 milions d'euros en l'acumulat, el 55% del totalen el conjunt de l'Estat, malgrat patir una caiguda del 76% respecte a l'any anterior.
Els turistes salven un altre cop l’economia
L’informe indica que els problemes “geopolítics” en altres indrets ha ajudat el sector turístic illenc. Foto: Arxiu Un estudi de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca deixa ben clar que l'impacte econòmic dels turistes que s'allotjaren en hotels al 2011 són positius per al sector. Les xifres parlen de més de nou mil milions d'euros en ingressos, de més de 65.500 treballadors i d'un PIB que representa el 22,2% del total de l'activitat econòmica de l'Illa. Se supera així amb èxit la forta davallada del 2009, arran de la crisi econòmica. Els resultats milloren i s'aprecia un notable increment en l'activitat. De fet, el creixement respecte del 2010 és d'un 7,5%. Cal dir, en tot cas, que una de les principals causes d'aquest canvi de dinàmica respon a factors externs.
El batle i els regidors de Cort cobren quasi la meitat que els de les altres grans ciutats
El batle de Palma, Mateu Isern, qui rep 58.534 euros anuals (4.181 en 14 pagues). Foto: Arxiu. Tot i la percepció popular que els polítics viuen ‘la gran vida', perquè guanyen uns salaris fantàstics cada mes, la realitat no és tan homogènia. I és que els guanys dels polítics són molt variables i depenen de la institució en la qual fan feina i la ciutat on es troben. Els regidors de les corporacions municipals, per exemple, poden arribar a cobrar des dels devers 34.000 euros que perceben a Sevilla fins als 109.939 que guanya mensualment el batle de Barcelona. I Palma, on queda en aquesta gran franja econòmica? Idò en la mitjana, i tirant cap avall. Un edil de l'oposició de Ciutat (PSM-IV-ExM i PSIB) cobra 38.878 euros bruts anualment.
“La pujada de la pensió a 450 euros no canviarà res”
Héctor,la dona i els fills, en el pis que comparteixen. Estan “ofegats” per la hipoteca que paguen. Foto: J.M. Héctor Rubén Caiza, de 36 anys, va arribar a Madrid el 1999. Després s'establí a Palma i actualment és beneficiari de la Renda Mínima d'Inserció, l'ajut de 400 euros del pla Prepara que el Govern de Rajoy aprovà prorrogar ahir. És el darrer recurs al qual es pot aferrar un ciutadà quan, encara a l'atur, ha perdut el subsidi de desocupació. La seva dona és empleada discontínua i, junts, tenen un fill de 5 anys i una nina de set mesos, que els està costant mantenir. El que més els preocupa, però, és la hipoteca a 30 anys, que els "ofega".
El nombre de concursos empresarials descendeix un 14% a Balears
Balears és l'única Comunitat Autònoma de l'Estat en la qual ha descendit el nombre de concursos empresarials, amb un 14% entre gener i juliol, en relació amb el mateix període del passat any, mentre que a nivell estatal, es van incrementar un 33%, segons l'Estudi sobre Evolució Mensual de Concursos publicat per Informa D&B. Així mateix, només el mes de juliol, l'Arxipèlag va ser la regió on més es va reduir la xifra de concursos empresarials, respecte al mateix període de 2011, amb un 38%.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula