Héctor Rubén Caiza, de 36 anys, va arribar a Madrid el 1999. Després s'establí a Palma i actualment és beneficiari de la Renda Mínima d'Inserció, l'ajut de 400 euros del pla Prepara que el Govern de Rajoy aprovà prorrogar ahir. És el darrer recurs al qual es pot aferrar un ciutadà quan, encara a l'atur, ha perdut el subsidi de desocupació. La seva dona és empleada discontínua i, junts, tenen un fill de 5 anys i una nina de set mesos, que els està costant mantenir. El que més els preocupa, però, és la hipoteca a 30 anys, que els "ofega".
De què heu treballat?
Jo vaig treballar en manteniment, com ara pintura o electricitat. Ho arreglava tot. El que passa és que ara hi ha un excés de treballadors i l'empresa va començar a reduir personal: entre el qual, jo mateix.
Ens explicau una mica el vostre currículum?
Vaig estudiar Batxillerat a l'Equador i em vaig treure el títol de professor d'Educació Primària. Però no el puc convalidar a Espanya. És per això que, un cop aquí, vaig continuar els estudis en una altra universitat: la Tècnica Particular de Loja (a distància). Ara faig la tesi.
Per què no heu treballat de professor?
He estat un treballador multiusos: la majoria dels que hem vingut de l'Equador no hem pogut exercir la nostra professió, o bé perquè no ens convaliden el títol o bé, en altres casos, per una manca d'interès que s'ha de reconèixer. Trobar feina era fàcil, i nosaltres vàrem venir amb l'única ambició de fer feina. Molts n'han fetes de semblants a les que he fet jo: de pintor, de manteniment, de jardineria... En aquells temps es parlava de bonança.
Quant de temps fa que cobrau la pensió?
Des del desembre del 2011 cobrava la pensió, però per febrer vaig trobar una feina i vaig deixar de cobrar-la. Allò que passa és que vaig treballar dos mesos, només; després vaig tornar a quedar a l'atur. Per això, a l'abril vaig tornar a sol·licitar l'ajut. Me'l varen denegar, però vaig presentar un recurs i finalment m'han donat la raó. Pens que amb dos fills petits i tan sols els 270 euros que cobra la meva dona és impossible sobreviure. I és que ja ho diuen, al meu país, que qui no plora no mama.
La vostra dona fa feina?
Figurava que la meva dona tenia una nòmina de dona de la neteja, discontínua. Treballava en dues llars, dos dies per setmana, i cotitzava 170 euros pel seu compte. Al juliol, les regles del joc canviaren. Les mestresses de la meva dona han de cotitzar per ella, de manera que ara només cotitza 17 euros per casa on va a fer feina: és a dir, 24 euros. En total cobra, al mes, 270 euros.
Pagau hipoteca?
A 30 anys, i ens està ofegant. Hauríem de pagar 824 euros al mes, tal com vàrem fer sense faltar ni una sola vegada durant set anys. Quan vàrem veure que no la podríem continuar pagant, vaig telefonar al banc i fins i tot vaig enviar una carta al director per demanar-li que revisàs el meu cas, sempre intentant arribar a una solució pacífica. Però no ens varen voler escoltar. Els bancs t'oferien tot lo món, però ara fan com si sentissin ploure. Els vaig insistir: el banc, com que va veure que fins ara sempre havíem complit, no em va contestar la carta. Fins que vàrem deixar de pagar, no ens varen fer ni cas. Llavors començaren les cridades i les amenaces. Ens dol moltíssim perdre casa nostra. Finalment, el banc ens va proposar que paguem 325 euros al mes fins al juliol que ve, però hem anat veient que aquests doblers ni figuren ni amortitzen enlloc. És per això que ens plantejam iniciar els tràmits de la dació en pagament.
Com administrau els doblers perquè bastin?
Hem estat una família prudent: quan cobrava de manera continuada, tot el que podia ho estalviàvem. Ara, ens estrenyem moltíssim el cinturó. Quan una persona no té doblers, se cerca la vida. El problema són els nins, perquè ells no miren si els pares tenen o no tenen, simplement necessiten coses. Hem visitat Càritas i ens ajuden donant-nos, cada cert temps, alguna cosa per al rebost. A veure: amb la pensió, més els 270 euros de la meva dona i alguna cosa que aconseguec voltant pel món, ens en sortim.
Cercau feina?
Em cerc la vida, tot i que és molt difícil. Els caps de setmana col·labor en una estació de ràdio comunitària, que no té ànim de lucre. Els beneficis obtinguts es destinen als col·laboradors. El programa que jo faig es diu Enyorances de ma terra.
Creis que la vostra situació milloraria un poc si us beneficiàssiu de l'augment del subsidi previst, que pujarà a 450 euros en alguns supòsits?
Aquesta pujada de la pensió de Rajoy, a 450 euros, no canvia res en absolut, perquè només suposa un petit augment que una família sencera no notarà.
Us esperàveu ser un dels més afectats per la crisi?
Mai no m'hauria imaginat en aquesta situació. Quan jo vaig venir, l'any 1999, l'acollida va ser molt bona. La gent es mostrava encuriosida pels estrangers, ens tractaven bé, i nosaltres només volíem treballar, érem tots molt feiners. A partir del 2002, però, que varen començar a venir en massa, la idea de l'estranger va canviar. Ara hem de patir la discriminació racial cap als immigrants. Em costa molt autoanomenar-me "immigrant" en veu alta, i em fa mal, perquè em sent d'aquí. Quan vaig venir, esperava tornar a l'Equador amb doblers, algun dia, però vaig agafar estima a aquest país i per això hi vaig quedar.
La vostra família de l'Equador, com ho viu?
A la meva família de l'Equador, els enviàvem doblers cada any: pel dia del pare i de la mare. Però ara, ja no. Ara també hem hagut de reduir el nombre de cridades a l'estranger i parlam molt menys amb ells, tristament. Això és una altra cosa: estam sols, no tenim ningú que ens empari. Jo tenc set germans a l'Equador, però vaig ser l'únic que es va atrevir a partir-ne. Aquí, estic tot sol: la meva família és la meva dona i els fills.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hipoteca? I per què? Jo si hagués anat a fer feina al seu país, la darrera cosa en la que hauria pensat hauria estat a comprar-me un pis. I a més ara això deu ser el que els retén aquí. S'ho haguessin pensat millor...
"Endevant": Quina pudor a feixista que fas. Ataques al feble perque no tens valor per fer-ho amb el fort. Racista i covard, quiin bon partit, ja vas ben servit, si senyor.
Errors. 1. Per la educació o el títol no ès propi per emigrar. Un mestre de escola no està fet per emigrar. Precisament té coneixements per sebre sobre aquest assumpte. 2. Treballs que exercia, són propis per els nostros ciutadans del "fracàs escolar" (un 40%). 3. Duració de la estada, diu que vengué l'any 1999, per un estranger mai ha de passar de tres anys, ja l'any 2002 se havia de haver anat (esquitxar-se, prendre es bobiot, prendre sa trossera, espitxar-se, collar, buidar, ...). Precisament, la invasió començà l'any 1997 i ja se advertia que no podía esser de aquesta manera, també tengué els avisos de la situació econòmica, any 2004 augment del barril de petroli, any 2006 canvis a els EUA, 2008 canvis a Europa, etc. Tots els immigrants extracomunitaris tenen suficients motius per no venir a Europa i els qui han vengut per anar-se'n lo més prest possible. 4. No som partidari que hi hagi hipoteques. L'immigrant com a mestre hauria de sebre calcular i tenir unes nocions de aritmètica. La hipoteca que firmà era abusiva. Aquí estam davant el "frau de la estampeta", que les dues parts són culpables i que no ès delicte. Així el meu consell ès que torni les claus an el banc (fer la dació igual que en el seu país i no an el nostro) i que el banc se quedi amb el pis. 5. I cada any que passi serà pitjor.
Molts d'emigrants han invertit els dobles guanyats aquí en el seu pais d'origen, Idò i ara que feim?. No tenc res en contra dels imigrants tendrien que haver invertit mes a on fan feina i menjen i no enviar tants de dobles cap en el seus paisos.. Això si que ho vui dir si un mallorqui va a serveis socials no tenen res per donar-li en canvi per un imigrant sempre tenen alguna cosa.
Amb els anys que duu a Mallorca, ja s'ha integrat ? Fa cara de que no. A l'Equador, potser, viuria millor i estaria a ca seva. No és racisme, és que pens que amb tots els germans que té se'n podria sortir.
Segons els tècnics del Ministeri d’Hisenda, el 72% del frau fiscal (uns 89.000 milions d’euros), és fet per les grans fortunes i grans corporacions empresarials; per a l’apotecari de Marratxí, però, això no sembla tenir rellevància.