El s diputats de Balears, durant un ple del mes de juliol. | P. BOTA

TW
7

La desconfiança cap a la classe política creix en temps de crisi, especialment respecte de la seva capacitat per gestionar la situació actual. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu d'un informe que ha elaborat el Cercle d'Economia de Mallorca sobre la qualitat de la democràcia a les Balears.

L'estudi s'ha duit a terme a partir de les respostes de prop de 200 experts de tots els sectors de Mallorca i és el primer d'aquestes característiques. D'acord amb els resultats, l'informe subratlla que la satisfacció general sobre la democràcia a Balears "és extremadament baixa" en la dimensió quantitativa i "extremadament pessimista" en el vessant qualitatiu.

Un dels aspectes més rellevants és la valoració del bon govern, entès com el conjunt de normes ètiques i d'eficàcia en la gestió pública. Es tracta de la dimensió amb una pitjor puntuació, ja que cap dels temes que la componen no aconsegueix l'aprovat. La majoria dels entrevistats coincideix a qüestionar la capacitat dels polítics, perquè no aproven l'adequació dels seus perfils als llocs de treball que desenvolupen. "Els consellers manifesten una manca de cultura descomunal, no saben parlar, ni escriure..." és un dels comentaris dels entrevistats que reflecteix aquest estudi.

També es posa en dubte la transparència dels gestors polítics i el funcionament de la llei electoral. L'informe avalua, a més, la confiança en les institucions i es qüestiona només l'existència del Consell de Mallorca, especialment pel solapament de competències i per la manca de coordinació.

Un altre aspecte que s'hi indaga és el paper de la societat civil, de la qual es posa en dubte l'"apatia". Dins d'aquest apartat, però, la confiança en les ONG obté la major puntuació (5,6), mentre que les organitzacions sindicals s'enduen la pitjor part, amb una puntuació d'un 1,6.