Un de cada tres infants viu sota el llindar de la pobresa a les Balears
Un informe d’Unicef assenyala que el 32,4% dels menors de les Illes viuen amb famílies que guanyen menys de 17.600 euros a l’any
Uns 65.000 menors se’n veurien afectats.A les Illes n’hi viuen 200.178, i 37.859 són d’origen estranger. | Efe - Arxiu.
Un de cada tres infants de les Illes viu sota el llindar de la pobresa. Així ho posa de manifest el primer informe del Comitè Balear d'Unicef, que fou presentat ahir i que mostra un panorama desolador sobre la infància a l'Arxipèlag. Segons l'estudi, el nombre de menors en aquesta situació ronda els 65.000. És a dir, un 32,4% de la població menor de 18 anys, mentre que la mitjana estatal és d'un 26,2%. Aquests nins i adolescents en situació de risc viuen en famílies que tenen uns ingressos inferiors als 17.600 euros l'any. La xifra delimita el llindar de pobresa a Balears el 2010, que es determina segons els ingressos anuals d'una família de dos adults i dos infants que viuen en aquesta comunitat.
També a Illes Balears
- Conseqüències de la prova cicloturista Mallorca 312: gent confinada a ca seva durant hores i retencions de més de vuit quilòmetres
- Emotiu i multitudinari acte de comiat a Pere Sampol
- Les Balears se salven de l'apagada elèctrica ocorreguda a la Península
- S'ha mort Pere Sampol Mas, el polític que va dur el sobiranisme d'esquerres a les més altes cotes de poder
- Arriba a Mallorca l’obra més irreverent i antifeixista de la temporada, ‘Who the fck is Iribarne?’
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
NORMAl. No voldreu que cap nin d'Extremadura estigui sense ordinador portatil, o si?? Insolidaris, que sou uns insolidaris. Ja ho arreglara a n'aixo en Bausa.
17.600 euros? Ostia jo no guany tant i som 4 a ca nostra, hem pagat els llibres de sa nina i els d'es nin que ja va a s'institut i ara mos pasarán totes ses contribucións, tambè se m`ha espenyat s'aire acondicionat i crec que el mes que ve he de pagar es seguro d'es cotxo
I això pasa a la Comunitat Autònoma més expoliada per l'estat. Els nostres recursos s'en van a Madrid mentre aquí es pasa fam. Quan deixarem de ser una Colònia dÈspanya?
Això és una de es coses que ens hauria de preocupar més. Les conseqüències de créixer i educar-se en la pobresa dins una societat on aparentment hi ha molta gens que té doblers són inimaginables: depressions, violència, delinqüència, ... Els nostres fills són el futur i hauríem de mirar per ells. I quan dic els nostres fills no dic només els meus, sinó els de tots. Si no canviam el sistema no anirem enlloc. Així com van les coses serà necessària la solidaritat de tots i la honestadat dels polítics perquè ni moralment ni físicament es pot viure en un món on hi ha tanta gent que passa pena per viure. No perdem l'esperança i intentem canviar aquesta situació.