Balears afronta el Nadal més auster dels darrers anys
Els comerciants asseguren que la majoria de ciutadans no volen deixar de celebrar les festes nadalenques. Foto: J.M. Nadal ha deixat de ser l'època de tirar la casa per la finestra. Si anys enrere aquesta època de l'any suposava un alè per a l'empresariat de les Balears i el millor mes de l'hivern, des de l'inici de la crisi econòmica aquesta bonança ha desaparegut. I enguany, lluny de veure la recuperació, la majoria de sectors no auguren millores respecte de 2011. En tot cas, els més optimistes preveuen igualar els resultats de l'exercici anterior. I és que aquest any hi ha un agreujant afegit: funcionaris i empleats públics han quedat sense la paga extra de Nadal.
“Hem quedat a zero, no rebem ni un euro"
Rafel Oliver, exgerent de Premsa Forana, en una imatge de 2007.Foto: Arxiu. "Hem quedat a zero. Ni el Govern ni el Consell de Mallorca no fan fet cap aportació des de l'any 2010 ençà. Si aquesta actitud es manté, podem dir que la continuïtat de les publicacions està amenaçada". Són manifestacions de Rafel Oliver, el president de l'associació de la Premsa Forana, que agrupa una quarantena de revistes locals. Fins al 30 de novembre, Oliver ocupava també el càrrec (retribuït) de gerent, però hi hagué de renunciar, precisament, a causa de les retallades. L'entrada del PP a les administracions autonòmica i insular, el juny de 2011, ha deixat la premsa forana sense cap ajut públic.
La crisi multiplica per més de 10 els aturats de llarga durada a Balears
L'atur de llarga durada és del que més ha crescut des de l'inici de la crisi. Foto: M.À.C. En el tercer trimestre de l'any hi havia a Balears 34.000 persones aturades que fa més de dos anys que cerquen feina, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que publica trimestralment l'INE. Aquest col·lectiu s'ha multiplicat per més de 10 des del tercer trimestre de 2008, quan a les Illes hi havia 2.800 aturats que feia més de dos anys que estaven desocupats. Es tracta d'un increment molt considerable que posa de manifest les poques oportunitats del mercat laboral illenc. Al llarg d'aquests quatre anys, els aturats de llarga durada són els que més han augmentat. De fet, el tercer trimestre d'enguany les persones que fa més de dos anys que estan desocupades representaven el 27,8% del total d'aturats, enfront del 5,1% del mateix període del 2008.
La partida d’estrangers fa que baixi l’atur en el col·lectiu
L'atur ha disminuït entre el col·lectiu d'estrangers en els darrers temps. El novembre de 2008 representaven el 30% del total de desocupats de Balears, mentre que el mes passat suposaven el 22,5%. De fet, el novembre, quan l'Arxipèlag aconseguí per primer cop en 13 mesos reduir el nombre de desocupats en termes interanuals (un 1%), la major reducció de persones sense feina es registrà entre estrangers de fora de la Unió Europea. En concret, el novembre passat es comptaren 13.807 extracomunitaris aturats, fins a un 14% menys que fa un any. Menys aturats que fa un any, però 9.226 més que a l'octubre No era una bona notícia
vaga ensenyament setembre 2012
Educació ha retallat en quatre anys 136 milions
Una protesta a Formentera, el mes de març passat. Foto: Arxiu. El sistema educatiu de Balears ha patit en quatre anys una retallada de 136,106 milions d'euros. Així es desprèn de la comparativa de la liquidació dels pressuposts del 2010 i dels que s'han presentat per al 2013. Concretament, el 2010 es liquidà l'exercici amb 861,583 milions d'euros, que el 2013 seran només 725,477 milions. En els darrers tres anys, les retallades no han aturat. I és que si la diferència entre els comptes del 2013 i la liquidació del 2011 era de 112,283 milions d'euros, l'any que ve la xifra es reduirà 24 milions d'euros.
El Govern Rajoy pot fer inviables els discutits imposts d’Aguiló
La patronal que reuneix les empreses de grans superfícies està molt pendent avui de saber si, finalment, el Consell de Ministres aprova el projecte de llei de la unitat de mercat. Foto: Arxiu. Els empresaris esperen amb impaciència que el Consell de Ministres que presideix Mariano Rajoy aprovi el projecte de llei de la unitat de mercat. I és que l'Executiu de Madrid pot fer inviables els tres nous imposts del Govern de José Ramón Bauzá. La unitat de mercat és una promesa electoral del Partit Popular que fou esmentada explícitament per Rajoy en el discurs d'investidura. El Govern pretén, entre d'altres coses, homologar la fiscalitat a totes les comunitats autònomes. Així mateix, intentarà reduir la dispersió de normes i llicències que hi ha a la pràctica totalitat de sectors de l'economia espanyola. El projecte de llei pot suposar un canvi substancial en la legislació i la fiscalitat de les Illes Balears.
La improvisació del Govern de Bauzá indigna els empresaris
Els empresaris estan indignats amb el Govern de José Ramón Bauzá per molts i diversos motius. El vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, acapara les crítiques dels empresaris de les Illes Balears, que l'acusen d'una constant improvisació i d'una falta de rigor extrema. Consideren, fins i tot, que pot frenar la reactivació econòmica. El detonant que ha fet esclatar la revolta empresarial -de moment, soterrada, però virulenta- són els tres nous impostos que impulsa el Govern amb l'elaboració dels pressuposts del 2013. Es tracta, com se sap, dels tributs sobre els envasos, els cotxes de lloguer i els grans establiments comercials. El col·lectiu, davant de la creació de nous tributs, no va tardar a mostrar-hi el seu desacord. Sempre ha defensat, i abans també ho feia el Partit Popular, que per incentivar l'economia el millor era abaixar-los.
Jutges i fiscals protesten de manera conjunta per la situació actual de la Justícia
Prop de vuitanta fiscals i jutges de Mallorca es varen concentrar ahir davant l’Audiència per expressar el descontentament. Foto: J. Morey Prop d'una vuitantena de jutges i fiscals de Mallorca varen reclamar ahir davant l'Audiència una justícia "àgil", "de qualitat" i "centrada en les persones". Els dos col·lectius, que no acostumen a protestar plegats, varen mostrar així la seva preocupació davant les reformes judicials que ha impulsat el Ministeri. El jutge Jaime Tártalo, com a portaveu de l'Associació de magistrats Francisco de Vitoria, i el tinent fiscal Ladislao Roig, com a representant de la Unió Progressista de Fiscals, foren els encarregats de llegir el manifest de la Comissió interassociativa de jutges i fiscals, que detallava una desena de propostes per millorar el sistema judicial.
La crisi satura els jutjats socials, que ja citen per a 2015
La crisi econòmica també afecta la Justícia. Els jutjats socials de Palma ja donen citacions per fer judicis l'any 2015, segons confirmaren fonts judicials. La sobrecàrrega d'assumptes derivats de la conjuntura actual ha duit al col·lapse i, en aquests moments, els jutges socials de Palma no tenen cap reforç. Actualment, hi ha 4 jutjats socials i una sala del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).
Aguiló: “Nosaltres mai no hem pensat que Madrid ens robi”
Josep Ignasi Aguiló (1962) és llicenciat i doctorat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Fou vicerector de Planificació Econòmica de la UIB. Abans d'entrar al Govern, la seva experiència en la gestió es limità a la direcció de l'Escola d'Empresarials.Madrid ens roba?Nosaltres mai no hem pensat que Madrid ens roba... Sí que pensam que hem de trobar un sistema de finançament que sigui més adequat, millor per a les Illes Balears, que ens ofereixi els recursos que pensam que ens pertoquen...
vaga ensenyament setembre 2012
Coapa Balears critica que les beques de menjador escolar arriben “massa tard per ajudar les famílies”
La Confederació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Balears (Coapa) ha criticat el retard en la convocatòria de les beques de menjador per al curs 2011-2012, ja que arriba un curs més tard i, per tant, "massa tard per ajudar les famílies amb dificultats i que no poden pagar el menjador".
El parc de Bombers de Felanitx tanca fins la setmana que ve per manca de personal
Imatge d’arxiu del parc de Bombers de Felanitx, que pertany al Consell de Mallorca.Foto: Arxiu. El parc de Bombers de Felanitx està tancat des d'aquest dijous i no es reobrirà fins la setmana que ve per manca de personal, tal com va confirmar ahir el conseller de Cooperació Local del Consell de Mallorca, Bernadí Coll. Segons informà Coll, "diversos treballadors han sol·licitat festa i, per tant, hem optat per no minvar les plantilles de la resta de parcs, en els quals es mantindran els torns, tal com estaven previstos". El delegat de CCOO en el parc de Manacor, Robert Nácher, va explicar ahir que fins ara alguns parcs auxiliars deixaven de prestar servei un parell d'hores quan no hi havia ningú que hi pogués anar i just es mantenien oberts gràcies a les hores extra que realitzaven els Bombers de Mallorca en altres parcs de l'Illa.
Aguiló, el govern i petit comerç
El comerç du al carrer el rebuig a la gestió del PP
La marxa anà des de la plaça de Cort fins a Vicepresidència econòmica.Foto: M.À.C. Poc més de 300 persones sortiren ahir al carrer per rebutjar la política comercial del Govern de José Ramón Bauzá. A la marxa, convocada per les patronals del petit i mitjà comerç, Pimeco i Afedeco, hi foren presents la plana major de PSM-IV-ExM, amb Biel Barceló al capdavant; el president de CxI, Josep Melià; i del líder d'UGT a les Illes, Lorenzo Bravo. També hi participaren les associacions de consumidors, les estacions de servei i expresidents de les patronals convocants. Els empresaris del comerç no sortien al carrer des de principis dels anys noranta, per la qual cosa els presidents de Pimeco, Bernat Coll, i Afedeco, Bartomeu Servera, qualificaren d'èxit la concentració.
Aguiló, el govern i petit comerç
El petit comerç crida més de 4.000 associats a la mobilització
Des de l’inici de la crisi econòmica hi ha hagut un degoteig constant de tancament de comerços.Foto: Arxiu. Les patronals del petit i mitjà comerç, Pimeco i Afedeco, han mobilitzat els associats en les darreres setmanes perquè acudeixin a la concentració de dimarts, dia 30, a la plaça de Cort en contra de les mesures del Govern en política comercial. Les dues patronals -una adscrita a Pimem i l'altra a CAEB- han enviat més de 4.000 cartells i manifests als associats per informar-los de la protesta. Pimeco té 19 associacions a Palma i 25 a la Part Forana, a més de quatre sectorials (ferreters, petits cellers, papereries i perruqueries canines). De la seva banda, Afedeco aglutina 26 entitats de diferents sectors, des de centres d'estètica fins a magatzems de material de construcció.
El deute del Govern serà la mort de moltes acadèmies
El SOIB és qui paga les acadèmies privades per fer cursos de formació per als desocupats.Foto: Arxiu. Les acadèmies i centres de formació privats de les Balears estan amb l'aigua al coll a causa dels impagaments del Govern. L'associació Cecap, que agrupa 26 centres arreu de les Illes i dóna feina a uns 1.500 professionals, advertí ahir de l'immimnent tancament d'un gran nombre d'establiments abans de Nadal, perquè no podran fer front a les despeses. L'entitat denuncia que el Govern -i en concret el SOIB- els deu més de 13 milions d'euros des de 2008 per treballs realitzats els darrers quatre anys. Es tracta de partides, en concepte de subvenció, que reberen els centres per realitzar formació per a desocupats.
Els ‘homes de negre’ vigilaran les Balears
El Govern s’obliga a mostrar tots els seus comptes i a informar de qualsevol desviació. Foto: Arxiu. Allò que Bauzá deia que no passaria gràcies a les seves mesures d'estalvi, tanmateix, ha acabat passant: la Comunitat balear demana a l'Estat un "rescat" de 355 milions d'euros per fer front als deutes. La concessió del crèdit inclou una sèrie d'obligacions que el Govern pretenia evitar. La més transcendent de totes és que els funcionaris del Ministeri d'Hisenda fiscalitzaran els comptes autonòmics i podran exigir el compliment del deute. La supervisió dels ‘homes de negre', com es denominen els tecnòcrates que fan quadrar els nombres, s'orienta a exigir els objectius pactats de dèficit. Les comunitats autònomes es varen comprometre a no sobrepassar l'1,5 del PIB autonòmic.
Aguiló, el govern i petit comerç
Fracàs entre Govern i comerciants després de no assolir cap acord
Les relacions entre les patronals del petit i mitjà comerç i el Govern no quallen. La reunió d'ahir horabaixa a tres bandes (patronals, Govern i Consell) fou un fracàs, segons els presidents de Pimeco, Bernat Coll, i Afedeco, Bartomeu Servera, de la qual sortiren "decebuts". La d'ahir fou la tercera trobada en poc més d'una setmana i els comerciants esperaven alguna proposta "que no arriba". "No ens poden convocar només per dir que estudien les nostres demandes", lamentà Servera, qui sentí que des de l'Executiu "es riuen" d'ells. En la reunió de dilluns, Pimeco i Afedeco sol·licitaren una suspensió cautelar de llicències a grans superfícies mentre el Consell de Mallorca elabora un pla sectorial d'equipaments comercials per equilibrar l'existència de grans i petits.
Els hotels balears deixen de guanyar 5 milions d'euros cada dia per les habitacions que queden sense ocupar
Els hotels de Balears deixen d'ingressar cada dia una mitjana de 5 milions d'euros per les habitacions que es queden sense ocupar, que són un total de 84.385 per jornada, segons un estudi de la web de reserva d'allotjaments hot.es.
Aguiló, el govern i petit comerç
El petit comerç vol una moratòria de grans superfícies
Afedeco i Pimeco no volen una proliferació de grans superfícies allunyades del centre urbà, com el cas de Bauhaus (foto). Foto: M.À. C. Les patronals del petit i mitjà comerç volen una suspensió temporal de llicències -o bé una moratòria- per a les grans superfícies mentre el Consell de Mallorca elabori un pla sectorial d'equipaments comercials. Així ho traslladaren ahir els presidents de Pimeco i Afedeco, Bernat Coll i Bartomeu Servera, respectivament, al vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, i a la secretària autonòmica de Promoció Empresarial, Lourdes Cardona. El Govern i el petit comerç es tornaren a reunir ahir durant prop de dues hores per intentar acostar posicionaments, després d'una primera trobada dilluns de la setaman passada. De moment, però, no hi ha acord, malgrat la voluntat d'ambdues parts de continuar negociant.
La Cambra de Comerç mostra malestar per les mesures de Madrid
La Cambra creu que la nova fiscalitat retraurà el consum. Foto: Arxiu. La Cambra de Comerç de Mallorca mostrà ahir malestar i "preocupació" per les mesures adoptades pel Govern Rajoy en aquesta matèria, ja que considera que incideixen "sobre l'equilibri de l'actual model comercial amb la dubtosa possibilitat que afecti positivament el consumidor". La Comissió de Comerç Interior de la Cambra ha consensuat un text entre les grans empreses i el petit comerç tradicional de l'Illa, en el qual consideren que el marc regulador proposat per l'Executiu central "altera l'equilibri de formats consolidat i comunament acceptats". Així mateix, veuen perjudicial un increment de la fiscalitat, perquè pensen que comportarà un major descens del consum. A la vegada, rebutgen el projectat impost a les grans superfícies.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula