El batle de Barcelona rebutja alterar el model d'immersió per posicions “intransigents i minoritàries”
El batle de Barcelona, Xavier Trias, ha rebutjat canviar el model d'immersió lingüística del català "per posicions intransigents i minoritàries", i ha mostrat el seu total desacord amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per qüestionar un model que en els últims 30 anys ha estat un dels més importants pilars per a la cohesió de Catalunya.
El Govern “ajorna” els cursos de català per a docents
El Govern ha decidit "ajornar l'oferta de cursos i proves de llengua catalana" del Pla de reciclatge i formació del personal docent. Mitjançant un comunicat, la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional informà el 31 d'agost passat que la decisió s'ha pres "per les especials dificultats econòmiques i cojunturals actuals". El responsable de la Direcció General, Onofre Ferrer, assegurà ahir que "enguany no tenim els 90.000 euros que aportam al conveni amb l'Institut de Ciències de l'Eduació (ICE)de la UIB". La intenció de Ferrer és "poder posar en marxa els cursos el pròxim 1 de gener".
Mas no pactarà amb el PP si “toquen els nassos” amb el català
Artur Mas, president de la Generalitat, defensà ahir el sistema d'immersió lingüística del català i llançà un avís al PP perquè faci "una passa enrere" en l'ofensiva contra la llengua, i es demanà indignat: "Per què als catalans ens han de tocar els nassos amb el nostre idioma?". En declaracions a RAC 1, Mas advertí el PP que és "un gravíssim error" enredar-se ara en un "conflicte innecessari des del punt de vista lingüístic entre el català i el castellà", perquè la "prioritat" és la lluita contra l'atur. "Encara són a temps de corregir-lo, de fer una passa enrere i de no convertir una cosa que no existeix al carrer en un problema estrictament polític", apuntà. Mas instà el PP a "prendre nota" que, pel Govern i per CiU, "hi ha unes línies vermelles" que no pensen traspassar, entre les quals es troba el model educatiu: "Segons quines coses vulgui fer el PP quan governi a Espanya, amb CiU i amb l'actual Govern de la Generalitat hi haurà poca cosa a fer. Hauran d'elegir". Tanmateix, no descartà cercar el suport del PP per aprovar els pròxims pressuposts de la Generalitat si l'esquerra "dóna l'esquena" a l'Executiu.
Bosch defensa que les llengües oficials han de ser vehiculars a l'Ensenyament
El conseller d'Educació i portaveu del Govern balear, Rafael Bosch, ha defensat avui que en comunitats on hi ha dues llengües oficials ambdues han de ser vehiculars en l'educació perquè els pares decideixin quin n'aprenen primer els seus fills. Bosch ha intervingut així en la polèmica sobre el compliment de l'interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa a la Generalitat l'obligació d'incorporar el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament. Durant la presentació del pròxim curs escolar, el conseller balear ha assenyalat que cal distingir entre el sistema d'immersió lingüística, que "és constitucional", i la garantia del dret dels pares a elegir a quina llengua oficial volen que aprenguin a escriure i llegir els seus fills. Bauzá a la Generalitat: "el català també és cooficial a les Balears i no incomplim la Llei"
La immersió lingüística centra els actes de la Diada de Catalunya
Artur Mas amb altres membres del seu Govern participaren en els actes de la Diada catalana. Foto: Efe. Més de 5.000 persones assistiren ahir a l'acte institucional del parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, en la qual es reivindicà la immersió lingüística, mentre que el president, Artur Mas, va dir que ja veu en marxa la transició catalana. Abans, a primera hora del matí, partits i entitats havien duit a terme la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que per segon any consecutiu fou organitzat amb un blindatge policial que aïllà els polítics de les esbroncades d'altres anys dels més radicals.
Poca feina
Havia de ser després de l'estiu, el sempre difícil mes de setembre, el moment triat per donar a conèixer el patrimoni dels nostres polítics. Així, mentre la majoria de mortals fa números i càbales per intentar arribar amb certa dignitat a final de mes, els nostres representants ens mostren les vísceres de la seva economia.
El Congrés dóna suport al model lingüístic català
Tots els grups parlamentaris, llevat del PP, varen acordar ahir donar suport al vigent model lingüístic en el sistema educatiu català, "com a garantia de cohesió social i de la plena igualtat d'oportunitats, i també com a garantia de "la plena competència lingüística i profit escolar de tot l'alumnat, tant en català com en castellà des del punt de vista oral i escrit, al final de l'etapa educativa obligatòria (ESO), tal com demostren els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu català". Es tracta d'un acord assolit entre tots els grups parlamentaris, llevat del PP, a través d'una esmena transaccional que va ser promoguda per ERC en la moció sobre les mesures de reconeixement de la identitat i la llengua catalana. En el text de l'esmena els grups parlamentaris varen donar suport igualment "al dret a rebre l'educació en català, d'acord amb el que disposa l'Estatut de Catalunya i les lleis, i que s'utilitzi normalment el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge".
Gabilondo assevera que el model lingüístic de Catalunya no està en qüestió
El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, ha assegurat avui que el model d'immersió lingüística de Catalunya no és el que està en qüestió, sinó que hi ha una sentència que assenyala que cal fer "compatible", ha explicat, que sigui el català la llengua vehicular amb els drets també de la llengua castellana.
Els llibres en català, 'expulsats' de la Misericòrdia
La Misericòrida no serà la seu de la Setmana del Llibre en Català. El gremi de llibreters ha confirmat a dBalears que està cercant una nova ubicació per a la celebració literària, després que el Consell els "avisàs" que no es podria pagar la envelat que, d'ençà del 2007, es col·loca al pati de la Misericòrdia per acollir la gran festa literària en català. A més, des del Departament de Cultura del Consell també els han comunicat "que el pati de la Misericòrdia no compleix les mesures de seguretat necessàries" pel que fa a les "sortides d'emergència", segons comenta el secretari dels llibreters, Pep Mayol. Un fet, però, que, segons sembla, no havia suposat cap emperò fins ara. Així, els llibreters s'han vist forçats a haver de cercar una nova ubicació, que podria ser el velòdrom del Palma Arena.
Mariano Rajoy veu positiu que coexisteixin el castellà i el català
El president del PP, Mariano Rajoy, ha reconegut aquest dilluns ser partidari que, com el carrer, coexisteixin el castellà i el català i ha avisat que es pot actuar «intel·ligentment» per complir la llei i per respectar els drets dels ciutadans.
Antoni Alorda adverteix al Govern que no provoqui amb la qüestió del català
El diputat del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, Antoni Alorda, ha demanat al Govern que no "provoqui" en relació amb el català i ha confiat que el Parlament balear no sigui l'única Cambra del món on s'hagi de retreure a un president que "renegui" de la llengua pròpia.
El Parlament demana que no calgui saber català a la Sanitat
El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas. Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
Vicenç Thomàs assegura que el requisit de saber català no ha causat cap vacant
L'exconseller de Salut del PSIB Vicenç Thomàs ha assegurat avui que l'establiment del català com un requisit per a l'accés a la sanitat balear no ha causat cap vacant en el sistema públic, ja que es dóna un termini de dos anys als funcionaris perquè aprenguin la llengua cooficial.
El TSJIB avala que el català sigui requisit a l'Administració
La Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB avala en una sentència el conegut decret que regula l'exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d'accés a la funció pública, amb vista a ocupar llocs de feina convocats en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma. El decret fou aprovat el 17 d'octubre de 2008 pel Govern del Pacte de Progrés. El Tribunal desestima així el recurs presentat per la Unió Sindical Obrera de les Illes Balears (USO) en relació a diversos articles i disposicions de l'esmentat decret. Dues de les magistrades que formaven part de la Sala votaren en contra d'aquesta decisió.
Sant Llorenç defensa el català
L'Ajuntament de llorencí, amb el vot en contra del Partit Popular, es va posicionar a favor que el coneixement del català sigui un requisit per accedir a l'Administració autonòmica. L'equip de govern (Grup Independent de Son Carrió, PSOE, AGIN) i el PSM, a l'oposició, instaren l'Executiu a "promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat". La moció va ser presentada pel PSM i rebé el suport de l'equip de govern, però el Partit Popular va defensar, en cos i ànima, que "la campanya del PP incloïa que el català fos un mèrit i no un requisit". Els populars es varen engrescar en un debat tens, amb expressions com "que es deixi fer el tema de l'idioma", "el català ja l'entén tothom", "sembla que vivim als anys 60". També acusaren el PSM de "fer demagògia". Alhora, el PP entén que "el més important és la professionalitat".
El PP també modificarà la Llei de normalització lingüística
El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, deixà caure ahir que el Govern del PP durà a terme una modificació puntual de la Llei de normalització lingüística, aprovada pel mateix PP l'any 1986. Tot i que no aclarí l'abast que tindrà, si que deixà entreveure que aquesta reforma es farà per no entrar en contradicció amb la modificació que s'està fent de la Llei de funció pública. El canvi en aquesta darrera llei permetrà que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració autonòmica i passi a ser només un mèrit, amb la qual cosa no caldrà conèixer la llengua pròpia per ser empleat públic de la Comunitat.
Endavant Mallorca denuncia la persecució política del català
La plataforma Endavant Mallorca ha impulsat una campanya sota el nom 'Tenim la paraula: a Mallorca en català', amb l'objectiu de combatre la "inèdita persecució política" que segons la seva opinió està sofrint la llengua catalana per part de les institucions. "El català no havia estat mai tan perseguit des de la mort del dictador Franco", han lamentat durant la presentació de la iniciativa. L'OCB denunciarà els atacs contra el català davant les institucions europees Somescola.cat celebra el Dia europeu de les llengües defensant el model d'immersió
L'eliminació del Cofuc deixa enlaire els cursos de català
La llengua catalana també ha quedat tocada, després que el Govern anunciàs ahir l'eliminació de 92 empreses públiques. No debades, una és el Consorci de promoció de la llengua catalana (Cofuc). El director de l'Oficina de control pressupostari del Govern, Joaquín García, assegurà ahir que les competències del Cofuc seran transferides a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i que, d'alguna manera, es tracta d'una absorció. En tot cas, l'activitat del Cofuc no havia experimentat cap creixement en els darrers temps i l'oferta general de cursos de català està minvant. És per això que l'anunci de dissolució del Cofuc no causà gaire sorpresa en sectors de promoció de la llengua, però sí por. L'eliminació del Cofuc podria ser la primera passa cap a la supressió de bona part dels cursos de català i l'entitat podria quedar, senzillament, com una entitat avaluadora.
Gómez reitera que IB3 també emetrà en castellà
El conseller de Presidència, Antonio Gómez, ha reafirmat avui el compromís del Govern balear que el castellà s'empri en les emissions d'IB3 Ràdio i Televisió, mentre que el PSIB ha denunciat la intenció de l'executiu que el català deixi de ser la llengua vehicular en aquest ens públic.
CxI defensa el català amb mocions als ajuntaments
Convergència per les Illes (CxI) vol defensar el model lingüístic de les Illes Balears presentant mocions en defensa del català als 25 ajuntaments on té representació. Pel president de la formació, Josep Melià, aquesta iniciativa és "una reacció a la política involutiva que està protagonitzant el senyor Bauzá en matèria lingüística". Per Melià, "no té sentit que els funcionaris no dominin la llengua pròpia de les Illes, ni atacar el Decret de mínims, ni posar en qüestió el model lingüístic d'IB3". La moció que presentaran als ajuntaments perquè sigui aprovada és una crida "a favor de la nostra llengua".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc