La manifestació del 9 de juny passat a favor que el català continiï sent un requisit per els funcionaris. | Miquel Àngel Canals
Convergència per les Illes (CxI) vol defensar el model lingüístic de les Illes Balears presentant mocions en defensa del català als 25 ajuntaments on té representació. Pel president de la formació, Josep Melià, aquesta iniciativa és "una reacció a la política involutiva que està protagonitzant el senyor Bauzá en matèria lingüística". Per Melià, "no té sentit que els funcionaris no dominin la llengua pròpia de les Illes, ni atacar el Decret de mínims, ni posar en qüestió el model lingüístic d'IB3". La moció que presentaran als ajuntaments perquè sigui aprovada és una crida "a favor de la nostra llengua, el seu coneixement i ús, i el manteniment del consens".
El document estableix cinc acords o declaracions a favor de la llengua catalana. El primer estableix "el suport i compromís actiu en el procés de normalització". El segon insta el Govern de les Illes a "mantenir el consens lingüístic reflectit a la Llei de normalització" i, per tant, li demana abstenir-se "d'impulsar modificacions unilaterals d'aquesta norma de capçalera". En el tercer també es fa una crida al Govern a mantenir "el mínim del 50% d'ensenyament en català i donar més autonomia als centres a fi de definir el model lingüístic en funció de les característiques sociolingüístiques particulars de l'alumnat".
El quart reclama a l'Executiu que garanteixi que "els ciutadans que s'adrecin a l'Administració podran ser atesos indistintament en les dues llengües oficials" i, consegüentment, donen suport que "el català sigui un requisit per accedir a la funció pública i no un mèrit". Finalment, un cinquè punt demana a la CAIB que garanteixi "una oferta televisiva plural i en els dos idiomes oficials" i, per tant, que mantingui l'actual model lingüístic d'IB3, que segons CxI "només compensa molt tímidament l'hegemonia del castellà dins el panorama comunicatiu".
33 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mi pregunta no es capciosa ni no prenendo ofender a nadia, y menos a una cultura como la catalana, la cual, aunque yo no soy catalanoparlante, me merece todo el respero y consideración. Siendo el catalán el idioma de Cataluña y el español de España y sin ser los mallorquines catalanes, por tanto, ninguno de los dos idiomas tiene sus raices en Mallorca. ¿Porqúe esa preferencia tan radical hacia lo catalán y ese desprecio tan radical hacia lo español?. El español lo hablan mas de quinientos millones de habitantes, el catalán seis, siete o quizás diez. El español será dentro de poco el segundo idioma de los EE.UU., el catalán será hoy lo mismo que mañana, es decir, una cultura minoritaria (vulevo a decir que se merece todo el respeto del mundo) sin influencia en ninguna parte, salvo en España, o Estado español. Me podría alguien razonar esto, por favor.
Esperanza, bonito nombre, pero vacio de contenido, es decir, ¿esperanza? bien poca, nena, de que esto algún día forme parte de tus soñados paises cacalanes..... tomate algo chica, lee un poco, y disfruta del dia de la NACION ESPAÑOLA, ya que tienes libre por cojones (algo que imponemos, al menos es bueno), que mañana hay que volver a levantarse para ir a dar clases de catalino, hay que volver a salir a la calle a ver a gente extraña, forastera, inmigrante, que hablan un idioma extraño, aunque hablado en todo el mundo.... Penita me das, igual que el juanito (martorell a veces) igual que tantos, o mejor, tan pocos, pero con muchos nicks. Lo dicho, feliz día.
Què diu aquest darrer comentari? No s'entén. Els ofesos per les darreres actuacions contra la nostra llengua hem perdut memòria pel que fa al coneixement de l'idioma d'aquest senyors. Les agressions chiches tenen consequències.
cocolandia? genial, he creado una nueva nación, gracias catalinos, de todo corazon, muchas gracias, no puedo decir casi nada más que un simple.... sobráis.
Quina creu que els doblers que pagam d'imposts a les Illes Balears se n'hagin d'anar a Cocolàndia per mantenir una guarda de cocos i chicos improductius. Qualque dia despetarem, casats de patir aquest espoli i aquesta tirania injusta. Llavors demanarem democràticament la nostra llibertat fiscal, cultural i nacional. Malta és lliure. Per què nosaltres hem de viure segons les regles imperials de Cocolàndia? No mos convé.
coco, això de "lengua española" per identificar a la llengua castellana, no es més que un invent dels castellans per imposar la seva llengua a tota espanya (es com si a la llengua catalana, en un moment donat de la història, se li hagués afegit el nom de "llengua espanyola", amb l'úníca finalitat d'imposar la llengua catalana a tota espanya. I sí, estic a Espanya, pero no a l'Espanya castellana, sinó a l'Espanya catalana (lingüisticament parlant). Ho entens ara, coco, i altres chicos cocos com tú?.
fer, dos cosas querido: una,la palabra imponer es muy fea. Y dos, quieras o no estas en España, y su idioma es el español. a partir de aqui , lo que quieras.
coco, Espanya no es Castella, Espanya està composta per diferents nacions i llengües en la qual Castella i el Castellà es només una d'ells, i no es precisament la nostra, o potser estaries d'acord que s'imposàs el català als territoris castellans?.
@coco, si pensam com pensam és perquè recordam constantment que vivim a Espanya i això mos costa molts de doblers que se'n van fora de la nostra comunitat per mantenir-ne d'altres. I no estam conformes amb això. Pensam que, per començar, és urgent el concert econòmic i, per acabar, volem tenir l'estatus de Malta a Europa.
Per a "A fer punyetes", company, jo fa molt de temps que no parl foraster mai. Si no ens agrada, que no en mengin. I saps quina va esser la sorpresa, quan vaig haver presa aquesta decisió? Que, amb dues soles exceptions, tots els forasters em feien bona cara. Que mantenguin el forasters a barriades perifèriques de Ciutat, barriades sobretot d'immigrats en general d'un grau cultural i social baixíssim... tant m'és. Ells s'ho trobaran. Mentrestant, l'altra diarra, vaig participar a un dinar professional, d'universitaris superiors, d'una carrera tècnica. Hi havia homes i dones, pares i mares i infants d'aquesta matrimonis i sabeu quin percentatge parlaven la nostra llengua) El cent per cent, ni un no xerrava foraster. Tenim, aquí, com a d'altres bandes, una guerra a mort entre la llengua pròpia i la llengua invasora. I estic cert que guanyarem nosaltres. De moment, a certes zones turístiques, el castellà ha reculat moltíssim en tres anys: molts d'espanyols se'n tornen. I això m'agrada. D'altra banda, tenc amics d'origen espanyol però plenament integrats al país, llengua inclosa, i tenim molt bones relacions: ja són mallorquins. Són quasi sempre gent intel·ligent i culta. Per tant, si els "killos" volen persistir en el seu foraster, va seu. Ells s'ho trobaran.