L'Institut d'Estudis Baleàrics conrea les modalitats de Bauzá

Ja us vaig comentar fa uns mesos quan informàreu de l'aparició d'aquest manual que ni la senyora Ramon ni la senyora Sagrera n'eren les autores. És una vergonya l'ínfim nivell professional a què ha arribat el periodisme. Contrastau, senyors. No era tan difícil. Se us ha acudit fullejar el llibre? I als lectors àvids de malparlar i renegar, us creis tot el que surt a la premsa?

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.

Fora catalanistes de ses balears !!! Abaix tants d, anys deimposició i adoctrinament catalanista. Anau a porgar fums a catalonia, renegats!!

Ses modalitats no són d'en Bauzá, sino des Mallorquins, Menorquins, Eivissencs i Formenterencs. A voltros sí que vos haurien de conrear... es cap.

Comparau en Bibiloni amb en Vera, tots dos filòlegs de català. Es primer renega de tot lo mallorquí, article salat inclos, es segon sembla a vist es llum a la fi i s'ha posat a fer feina de bon de veres per donar a ses nostres variants es prestigi que mereixen. Qui vos estimau més?

Molt Bé Sr Bauza, molt ben fet. Es nostro sistema educatiu surt gonyant.. no volem mestres i professors que facin política, ja no balear, sinó catalana dins Mallorca Decret TIL no va contra cap llengo, potencia ses dues oficials més una tercera MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalaniste.. Demostrem es nostro rebuig cap a sa política pancatalaniste d’espoli cultural que mos fan des de es Principat.. Si vius a Mallorca, ja ho saps, es mallorquí i ben aferrat que se noti en obrir sa boca.. que tens registre mallorquí. #sialTIL

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Filòlogues de llengua catalana, supòs? avam si hauan après qualque cosa a sa carrera...

Tonyigué!!! Sa dictedura Catelaniste s'ecabera!!! Pudrem ascriure com ans donigui sa ral gàniga. Visva Isles Baléàs. Edoctrinedors Fore!!

El complex d'inferioritat el tenen els del PP i els gonelles, però vers el castellà.