La sisena edició d'aquesta anàlisi, que sintetitza nombrosos factors i àmbits d'utilització social de l'idioma, condicionats per cada un dels distints contextos sociolingüístics, deixa algunes consideracions d'interès sobre l'estat de salut de la llengua. Així per exemple, parlant de demolingüística -els usos lingüístics d'una població en particular- es constata que la població catalanoparlant ha sobrepassat el llindar dels deu milions. Proporcionalment, un 72,5 per cent de les persones que habiten algun territori on es parla el català declarà que sabia parlar-lo, els que deien entendre'l pujà a 12,8 milions (91,7 per cent), i l'escrivien 7,3 milions (52,6%).
Al treball es constata com hi ha indicatius divergents. Si bé el català es consolidà el passat any com una llengua de demografia mitjana, superant la barrera dels deu milions, certs estudis demolingüístics globals han aixecat la veu d'alarma davant una situació que consideren ”d'emergència”, sovint lligada a la manca d'un estat que l'afavoreixi. L'ús creix en segons quins àmbits; és el cas de les xarxes socials com Twitter, on el català és la dinovena llengua més utilitzada del món. També en les llengües pròpies d'Europa, essent la llengua catalana la setzena més parlada al si de la Unió Europea. Per tant, l'informe conclou en aquest aspecte que malgrat les dinàmiques positives, el català topa amb dificultats per consolidar la seva posició i mantenir-se al llarg del seu espai geogràfic històric.
Estatus jurídic
Un dels apartats destacats parla sobre el context sociopolític en el qual s'emmarca actualment la llengua catalana. A partir dels “nous cicles polítics” nascuts el 2011 a les Illes, el País Valencià i Aragó es constituïren noves majories absolutes que han deixat clara aquesta condició en la producció de legislació de tota mena, també lingüística.
Així han esdevingut normatives com el trilingüisme de Bauzá o el LAPAO de Luisa Fernanda Rudi, elements que han vingut a reconfigurar l'estatus normatiu de la llengua catalana, encaminant-lo a la “involució”, en un marcat context d'incertesa. A això se li ha d'afegir, a més, la reforma de la Funció Pública promoguda al Consolat de Mar, per la qual a l'Arxipèlag ara es pot accedir a llocs de feina de l'Administració sense haver de saber la llengua de l'indret. Tot això, segons l'estudi, s'explica perquè hi ha una preferència dels mandataris sorgits de l'última votació a aquests indrets per les modalitats lingüístiques pròpies, amb la voluntat de disgregar les diverses parles catalanes.
Aquestes males notícies, que fan presagiar una evolució “molt poc favorable” per la protecció jurídica de la llengua catalana han xocat amb la resposta ciutadana al carrer. L'informe reconeix en aquest sentit la tasca d'ens cívics com l'Obra Cultural a Balears, Òmnium Cultural al Principat, o Acció Cultural al País Valencià, coordinant aquest descontentament i articulant la defensa de l'idioma.
25 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Y eso sin contar a los que habitan en otras galaxias.
El mon a s'enreves: es rancis feixistarros es denominen antifas i es que es comporten com nins de parvulari demanen maduresa...
madura, xesco, que tienes menos luces que el monte
La indiferència davant dels comentaris en foraster és la resposta més bona. Per mor d'això, trob que hem de col·laborar tots a mantenir-ne la valoració a 0; tampoc no els hem de llegir ni contestar. Així, la pretensió provocadora dels autors, d'obligar-nos a llegir en espanyol en un diari en català, quedarà reduïda a no-res i no hauran aconseguit llur objectiu. Quant als gonelles, els podem aplicar la dita "puix parla català, vejam què diu"; ja que, de vegades, no se'ls descobreix totd'una. Naturalment, els seus comentaris es mereixen molta de puntuació negativa; però no la indiferència total, perquè almanco usen -més bé o més malament- la llengua del diari i això fa que no augmenti la presència de la llengua invasora.
Xesc, ets una eminència intelectual, et proposaré pel proper premi Nobel de Ciències Socials.
Xesc, ets una eminència intelectual, et proposaré pel proper premi Nobel de Ciències Socials.
Si que ho és, pedant, aquest sebastià. Però no crec que sigui més ignorant que mentider
"Tot això, segons l'estudi, s'explica perquè hi ha una preferència dels mandataris sorgits de l'última votació a aquests indrets per les modalitats lingüístiques pròpies, amb la voluntat de disgregar les diverses parles catalanes." Queda clar que l´enemic nº 1 de ses nostres modalitats és el català barceloní. Ho diuen ells mateixos (els catalufos) STOP feixisme llingüístic pancatalanista!
Jo també crec que la indiferència davant dels comentaris en foraster és la resposta més bona. Per mor d'això, trob que hem de col·laborar tots a mantenir-ne la valoració a 0; tampoc no els hem de llegir ni contestar. Així, la pretensió provocadora dels autors, d'obligar-nos a llegir en espanyol en un diari en català, quedarà reduïda a no-res i no hauran aconseguit llur objectiu. Quant als gonelles, els podem aplicar la dita "puix parla català, vejam què diu"; ja que, de vegades no se'ls descobreix totd'una. Naturalment, els seus comentaris es mereixen molta de puntuació negativa; però no la indiferència total, perquè almanco usen -més bé o més malament- la llengua del diari i això fa que no augmenti la presència de la llengua invasora.
En Tià manté que es castellà, es portugués o s'holandès viuen sengles processos de disgregació anàlegs an es llatí de ja fa segles i no li falta raó i crec que és un fet positiu, però també pens que no ho és tant positiu si això beneficia es francès, s'alemany o s'anglès, que en certa manera és es llatí des nostres dies. És a dir, si es té vergonya des castellà però afavorint altres macrollengües (com a Occitània s'ha cedit es terreny an es francès). Pens que més prompte o més tard es francès i fins i tot s'anglès (i es xinès, i es rus, i s'àrab) també viuran un fenomen semblant de disgregació i trob que serà positiu que siga així. Fora macrollengües, fora imperis