Sa Nostra no troba la núvia perfecta

Sa Nostra cerca una -o diverses- núvies amb les quals començar un procés d'integració, però les hipotètiques aliances plantejades per ara no han convençut els gestors de la caixa balear. Descartada l'opció d'accedir a la Banca Cívica que encapçala Caja Navarra, arriba l'hora de canviar de companys de viatge.

Els darrers noms que sonen per a una possible integració amb Sa Nostra, en forma de SIP (Sistema Institucional de Protecció), són les caixes de Múrcia, Granada, Extremadura i la CAM valenciana. Tanmateix, el termini per demanar l'ajuda del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) venç el 30 de juny i, tal com confessen des de la central de treballadors CIC (Confederació Intersindical de Centres, on s'integra la Unió Obrera Balear), "serà difícil assolir una aliança ferma abans de l'esmentada data".

El Govern espanyol, tanmateix, demana com a condició sine qua non que les caixes sol·licitants de l'ajuda engeguin fusions o processos de concentració de tipus SIP. Ara bé, l'aparentment tan necessària fusió de les caixes ha estat qüestionada darrerament des de diversos àmbits. El més combatiu ha estat, precisament, el CIC. Jordi Ollé, president de la Confederació intersindical, ha alertat les darreres setmanes que les tan cèlebres fusions no són més que "una privatització encoberta de les caixes; o si més no, la bancarització del sector".

Anglaterra o Alemanya?

Els treballadors de les caixes, de fet, són ben conscients de les conseqüències que el procés fusionador ha tingut en altres països. És el cas d'Anglaterra, on les caixes són ara inexistents. No debades, la seva desaparició és conseqüència directa de la desregulació dels mercats iniciada en l'època thatcherista (1979-1990) i fins i tot avalada pel Nou Laborisme de Tony Blair (1997-2010). Des de la CIC contraposen l'exemple anglès al germànic. "A dia d'avui, a Alemanya hi ha 431 caixes, amb 249.000 empleats públics", diuen.

Els llocs de feina són un element clau en la negociació. Les fusions a Catalunya conclouran amb la prejubilació o l'acomiadament de 2.000 treballadors. "Ara bé, estam segurs que cap directiu no perdrà la cadira", exclama, indignat, Jordi Ollé. "Ni tan sols es redueixen els directius proporcionalment als acomiadaments".

L'excés de plantilla és generat per dos factors. Per una banda, les caixes fusionades passen a disposar d'uns únics serveis centrals. Per l'altra, moltes oficines financeres quedaran duplicades per l'excessiva proximitat entre elles. I algunes s'han de tancar. No és el cas de la possible integració SIP o fusió de Sa Nostra, ja que les Illes Balears són una comunitat autònoma uniprovincial, amb una caixa que s'ha de fusionar amb entitats de la Península. Per tant, cap oficina no se solaparà amb altres dels nous aliats.

No és casualitat que Sa Nostra iniciàs la integració amb entitats de les Canàries, Navarra o Múrcia (totes uniprovincials). De fet, aquestes entitats aposten per unir-se via SIP (anomenada fusió freda), mentre que les de grans comunitats tendeixen a la fusió.

Politització
Això no obstant, en el mapa de fusions cal afegir-hi el factor polític. En línies generals, el PP aposta per les fusions de caixes (i fins i tot en desitjaria la desaparició), en tant que aposta per la banca privada i la desregulació dels sistemes públics. El PSOE i els sindicats, en canvi, són habitualment favorables a mantenir-les, fins i tot ajudant-les econòmicament.

El PSOE ha aprofitat històricament la força de les caixes per apuntalar els seus governs autonòmics. Per què? Senzill: els consells d'administració d'una caixa depenen, bàsicament, de l'Executiu autònom. Per tant, són un mitjà per finançar projectes estratègics de la comunitat (un macrohospital, autopistes, etc.). Era aquest l'objectiu que cercava el Govern basc sota control del PNB (1980-2009) quan intentava fusionar les tres caixes de la comunitat autònoma. L'alabesa Caja Vital, la biscaïna BBK i la guipuscoana Kutxa intenten fusionar-se des de la dècada dels 90, malgrat que sempre infructuosament. Bé, el premi era golós: una única caixa, però ben forta, que servís als interessos del Govern basc. L'oposició del PSOE, de tota manera, neutralitzà la proposta.


Ara bé, defensar la fusió argumentant que 'una entitat és més rendible com més gran és', a hores d'ara, pareix dubtós. Lehmann Brothers també era un dels bancs més grans i poderosos del món i, tanmateix, anà a la fallida.