El ministre d'Exteriors islandès, Ossur Skarphéoinsson, que ha participat a Brussel·les al costat de representants de la Comissió Europea i de la presidència belga de la UE a la Conferència Intergovernamental que ha escenificat l'inici del procés, ha qualificat el dia d'"històric" i entre la sèrie d'arguments que ha usat per defensar la candidatura ha esgrimit l'econòmic. "Si Islàndia hagués sol·licitat el seu ingrés en la Unió sis o set anys abans i haguéssim adoptat l'euro, els bancs no haurien sofert el mateix col·lapse financer", ha dit, atribuint aquesta crisi a la falta de confiança en la corona islandesa.
També ha fet valer la posició estratègica del país per la seva proximitat a l'Àrtic per lluitar contra el canvi climàtic i com a font d'energies renovables. I ha minimitzat el poc entusiasme que la idea d'unir-se a la UE suscita entre els seus conciutadans, persuadit que el Govern aconseguirà convèncer-los de les bondats de ser a Europa. Per a això comptarà amb la col·laboració de la Comissió Europea, que el setembre obrirà una oficina de Representació a Reikiavik per oferir als ciutadans informació "objectiva" basada en "fets i xifres" i no en "mites i pors", en paraules del responsable d'Ampliació de l'Executiu comunitari, Stefan Fülle.
Fülle ha informat així mateix que la CE iniciarà el pròxim novembre l'anàlisi de la legislació islandesa per determinar les àrees en les quals el candidat haurà de fer més esforços per incorporar i aplicar correctament la normativa comunitària, una avaluació que preveu acabar abans de l'estiu de 2011. Dels 35 capítols que estalonen el camí cap a la UE, Brussel·les començarà amb els més complicats, això és, pesca, agricultura, desenvolupament rural, medi ambient, lliure circulació de capitals i serveis financers. Un d'ells, el pesquer, ha estat defensat pel ministre Skarphéoinsson com un dels "trets distintius" de l'economia islandesa.
Així, encara que va admetre que aquest sector a Islàndia no és "perfecte" quant a estàndards europeus es refereix, es va mostrar convençut que s'aconseguirà una solució "imaginativa" per no incomodar a cap Estat membre amb interessos similars, entre ells Espanya. "Se m'ha preguntat moltes vegades per les línies vermelles, també a Espanya, on he viatjat molt per parlar amb la bona gent de Galícia i els polítics espanyols, i em va sorprendre la comprensió que vaig trobar allà", ha dit. Respecte a la cacera de la balena, un altre dels temes polèmics, el cap de la diplomàcia islandesa ha al·legat que es tracta d'un sistema "sostenible" que no posa en perill a l'espècie, avançant que el país no acceptarà l'obligació de detenir aquesta pràctica.
Un altre element que podria interferir en la bona marxa de les negociacions deriva d'un conflicte bilateral que Islàndia manté amb el Regne Unit i els Països Baixos arran de la fallida del banc 'Icesave' i la compensació exigida per als britànics i holandesos que tenien allà els seus estalvis. El ministre islandès ha recordat que s'ha intentat resoldre la qüestió durant l'últim any, però no ha ocultat que aquest tema podria influir en les negociacions. "No tenc una bola de vidre per endevinar el futur, per això no es quin serà el final". Malgrat tot, Islàndia està en una "bona posició", tal com ha recordat el ministre d'Exteriors belga, Steven Vanackere, per complir els criteris econòmics i polítics fixats a Copenhaguen el 1993, ja que el país forma ja part de l'Espai Econòmic Europeu i de l'àrea Schengen.
La Comissió Europea havia recomanat de fet el passat mes de febrer de 2010 l'obertura de negociacions d'adhesió, en considerar que comparteix els valors comuns de la Unió Europea sobre democràcia, Estat de dret i respecte dels drets humans. La petició d'Islàndia per unir-se al club comunitari es va produir en plena crisi econòmica. El col·lapse del vulnerable sector bancari islandès l'octubre de 2008 va portar a l'economia de l'illa a una profunda depressió però amb l'ajuda de la comunitat internacional i del Fons Monetari Internacional (FMI) el país està començant a mostrar els primers signes d'estabilització. En fer-se carreg l'Estat dels bancs en fallida, el dèficit públic es va disparar fins i tot el 14,4% del PIB el 2009 i aquell mateix any el deute públic va assolir el 130% del PIB, un terç procedent dels deutes d''Icesave'. Així doncs, el sanejament pressupostari continua sent el principal desafiament del país.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.