Els liders d'Alemanya, França, UE, Fons Monetari Internacional i Banc Central Europeu convocaren ahir el premier grec,Iorgos Papandreu. | PHILIPPE WOJAZER / POOL
La Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) van decidir ahir congelar l'ajuda urgent de 8.000 milions d'euros per a Grècia fins que es dugui a terme el referèndum anunciat pel primer ministre hel·lè, Iorgos Papandreu, sobre les condicions del pla de rescat, que podria tenir lloc el 3 o 4 de desembre, segons anuncià el president gal, Nicolas Sarkozy.
"Els europeus, igual que l'FMI, no podran considerar el pagament del sisè tram del programa d'ajuda a Grècia fins que el país hagi adoptat el conjunt del paquet del 27 d'octubre i que s'hagi aclarit qualsevol incertesa sobre el resultat del referèndum", anuncià Sarkozy en roda de premsa conjunta amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, després de reunir-se amb Papandreu. "Estam disposats a ajudar Grècia perquè la solidaritat és en la base de la construcció europea, igual que el principi de lleialtat. Però això implica que Grècia compleixi els seus compromisos", va dir Sarkozy.
El president gal afirmà que el que es plantejarà en el referèndum és "el futur europeu de Grècia", "si Grècia vol continuar o no a l'eurozona". Merkel i Sarkozy van anunciar la seva intenció d'accelerar la posada en marxa del pla global contra la crisi de deute pactat a la cimera de l'eurogrup del 26 d'octubre, i en especial el reforç del fons de rescat per frenar el contagi a Espanya i Itàlia. Per a això, els ministres de Finances alemany i francès es reuniran ja avui amb el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn. La reunió amb Papandreu, qui segons fonts europees va ser "convocat" i no "convidat", fou precedida per una altra en la qual únicament hi foren presents els líders de França i Alemanya i representants de la UE, l'FMI, l'eurogrup i el Banc Central Europeu (BCE).
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quina por tenen els polítics a les consultes populars. Deu ser perquè tenen por que el poble, majoritàriament, decideixi el contrari del que decidirien ells, que en teoria són els representants del poble. A aquesta falsa democràcia li queden ben pocs telenotícies.