José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero moments abans de la reunió a la Moncloa.

José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero moments abans de la reunió a la Moncloa. | Chema Moya

AgènciesMadrid22/07/10 0:00
TW
0

El president de la Generalitat, José Montilla, va reclamar al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, "gests polítics" per recuperar el pacte estatutari després del "revers" del Constitucional, una petició que el Govern va respondre dient que "estendrà ponts" per a l'entesa. Després de més de dues hores de reunió, tant Montilla com la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, l'encarregada del Govern central d'informar dels resultats de l'encontre, asseguraren que compartien "les coses essencials" del diagnòstic sobre les conseqüències de la resolució del Tribunal.

Montilla va dir que se sentia "raonablement satisfet" per la trobada, ja que tant ell com Zapatero coincidiren en la "magnitud" del problema ocasionat per la sentència i el fet que això "no és un problema de Catalunya, sinó també d'Espanya". Això no obstant, el president català va reconèixer que no s'ha arribat a "cap acord, perquè no es tractava d'això", però Zapatero va comprendre, segons Montilla, que "després de la sentència s'ha generat un problema polític i, per tant, la solució ha de ser política", per la qual cosa demanà gests.

Estendre ponts

El Govern, per part seva, va insistir en el missatge dels darrers dies i en aquest sentit es va comprometre a "estendre ponts" per restituir l'entesa institucional amb Catalunya i la confiança que s'ha vist danyada per la sentència de l'Estatut. Segons De la Vega, ambdós presidents van acordar desenvolupar el gran potencial d'autogovern de l'Estatut partint de la sentència sobre la norma bàsica catalana. De tota manera, De la Vega no va concretar cap dels instruments polítics, jurídics, legislatius i de cooperació institucional que es posaran en marxa.

L'Executiu té voluntat de "continuar estenent ponts per restablir la confiança" perduda i creu que hi haurà acord per "desplegar al màxim" les potencialitats de l'Estatut, després de quatre anys en què, segons va reconèixer la vicepresidenta, s'ha generat "crispació" i una "certa desafecció". Tant la De la Vega com Montilla deixaren clar que l'objectiu de la trobada era fer una anàlisi de la sentència.

No obstant això, a partir d'ara començaran els treballs conjunts per desenvolupar l'Estatut i es fixarà un calendari d'actuació. Aquest, segons el Govern, podria estar dissenyat a la tardor, i també es podrien concretar els assumptes a desenvolupar i els instruments que s'han d'utilitzar per assolir-ho. Montilla va subratllar que els danys "morals" que va generar la sentència són més "greus" que els materials, perquè s'ha realitzat un atac a la "dignitat" dels catalans i a les seves "justes demandes i raons". Per això, va insistir a demanar un canvi d'actitud a les institucions, perquè la tasca que hi ha per endavant no pot limitar-se a reformes legals o transferència de competències.

Crítiques

Els líders dels altres partits catalans, però, criticaren durament l'actitud dels socialistes a pesar de la reunió. El líder de CiU, Artur Mas, va titllar de "vergonyós" que el PSC no votàs dimarts la resolució unitària que havien presentat els partits de Catalunya. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que "no es creu les promeses de Zapatero". Per altra banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, va lamentar que Montilla "hagi recollit la liquidació de l'Estatut a Zapatero". Així mateix, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, va reclamar "concreció" al president de l'Estat i no "bones intencions". Fins i tot hi va haver veus crítiques dins el PSC. El conseller d'Economia, Antoni Castells, va comentar que el PSC hauria d'haver presentat una proposta diferent de la del PSOE. Finalment, la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va demanar als dos polítics socialistes que "deixin d'enredar" amb l'Estatut.