El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. | Andreu Dalmau

TW
0

CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA van aprovar ahir en el Parlament de Catalunya una resolució que salvaguarda la precària unitat catalana en defensa de tot l'Estatut i de rebuig de la sentència del Constitucional, pacte de mínims avalat pel 87% de la cambra basat en el preàmbul de l'Estatut que defineix Catalunya com a nació. La resolució va rebre el suport amb 115 vots de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA i hi votaren en contra 18 diputats del PPC i Ciutadans. El pacte va ser possible gràcies a la iniciativa del president de la Generalitat, José Montilla, que va acordar la resolució amb ERC i ICV per comunicar-ho posteriorment i in extremis dins l'hemicicle al líder de CiU, Artur Mas, obert tothora a avalar el que presentàs el tripartit.

L'ambient preelectoral sobrevolà, no obstant això, durant tot el ple extraordinari. En el decurs de la sessió, els partits hi van deixar la seva empremta pensant en les autonòmiques de la tardor, un fet que va propiciar que la resolució majoritària finalment no fos firmada al registre per CiU i ERC, que tanmateix l'havien votada a la Cambra. A més, com a exemple de la debilitat de la unitat catalana destaca el fet que la resolució no serà presentada, en ser fora de temps, en el debat de política general, en el qual els partits catalans han presentat de manera separada les seves determinacions per ser votades el proper dimarts, dia 20, a les 10.30 hores. L'endemà mateix, dimecres, Montilla es reunirà a la Moncloa amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, una cita a la qual acudirà des de "l'exigència, el diàleg i la negociació" i amb l'objectiu de "proposar altres vies per donar compliment al contingut del pacte subscrit" entre les Corts i el Parlament amb l'Estatut ratificat pel poble català el 2006.

"Espanya ha de canviar"

En la sessió matinal, Montilla va realitzar un discurs de profunditat en el qual advocà "pel pacte" i el diàleg amb l'Estat però avisà que "Espanya ha de canviar" i fer possible una relació de confiança, que inclou una reforma constitucional. Segons Montilla, en el futur i "quan hi hagi les condicions favorables" s'hauran de "recuperar les garanties jurídiques" de l'Estatut, "molt probablement per mitjà d'una reforma de la Constitució que reconegui explícitament la nostra realitat nacional", com ell mateix assenyalà. "Si Espanya vol donar una solució al secular problema català, ha d'estar disposada a canviar", va advertir el president, qui creu que ha de començar per admetre que es tracta "d'un problema constitutiu de la seva pròpia essència".

Per part seva, el president de CiU, Artur Mas, va indicar que la "Catalunya autonòmica i constitucional dels darrers 30 anys no té continuïtat eficaç", va donar per impossible refer l'Estatut català i va defensar que Catalunya emprengui "un nou camí sense límits" en l'autogovern. Segons Mas, la sentència ha evidenciat un "aferrissament" amb els "òrgans vitals" de l'Estatut. A més, reivindicà el "dret a decidir" dels catalans i defensà el "canvi de rumb" perquè "hem de forjar el nostre propi camí de futur, independentment de si a l'Estat li agrada això més o menys". Malgrat el suport que donà Mas a la proposta de Montilla, el líder de CiU avisà que aquesta "queda curta" en relació amb les aspiracions nacionals que té la federació.

Des d'ERC, el líder del partit, Joan Puigcercós, es va referir a la manifestació del 10-J, de la qual va dir que ha marcat un final d'etapa i el començament d'una altra en la qual el "debat ja no és si tripartit sí o no", sinó decidir entre l'autonomisme de CiU i PSC o bé la independència. Després d'advertir que la sentència ha incrementat la "fatiga" dels catalans respecte a la seva posició dins Espanya, Puigcercós defensà una "nova transició a Catalunya" cap a la independència, una proposta que va formalitzar al llarg de l'horabaixa amb una resolució que únicament tingué els vots d'ERC i l'abstenció de CiU. Per la seva part, el president del grup d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, va reivindicar la "via federal" perquè Catalunya pugui aconseguir el nivell d'autogovern que la sentència del TC li ha negat, però que va admetre que el PSOE no hi creu perquè "no és federalista". Bosch acceptà utilitzar el preàmbul de l'Estatut com a resolució, perquè a parer seu "respecta la voluntat popular".

El PP i Ciutadans, al marge

La portaveu del PPC en el Parlament, Dolors Montserrat, va negar el dret al president català de "reivindicar una Espanya plural mentre no reconegui una Catalunya de tots" i li va exigir que entengui que "ningú no té el patrimoni de la catalanitat". Quant a Ciutadans, el seu president, Albert Rivera, va demanar responsabilitats a les formacions que impulsaren l'actual Estatut pel resultat del procés. Creu que ara només hi ha dos camins: "Quedar en l'Estat autonòmic o anar cap a l'abisme".