És una fórmula que mai no falla: quan les perspectives electorals assenyalen la pèrdua del poder, s'acaba la unitat interna. Exactament això és el que passa al Partit dels Socialistes de Catalunya. Ahir, però, la tempesta es desbocà. Ernest Maragall arribà a presentar la dimissió davant el president Montilla, qui no la hi acceptà. El conseller d'Educació assegurà que havia "rectificat" algunes de les declaracions, tot i que continuava veient necessari el "rerefons" de la crítica. Per Barcelona poca gent esperava que Maragall arribàs a dimitir, encara que finalment no es vessà cap gota de sang en la reunió que mantingueren al palau de la Generalitat.
No debades, Ernest Maragall no és un simple outsider, sinó que encapçala l'anomenada ala catalanista del PSC. Al seu costat se situen consellers com Marina Geli, Montserrat Tura i Toni Castells, de qui s'especula que encapçali el grup socialista al Parlament català si CiU els descavalca del poder. L'altra ànima del PSC té accent andalús i, ara, se'l pot anomenar aparell del partit. No només tenen José Montilla com a cap, sinó que tenen el totpoderós José Zaragoza com a secretari d'Organització.
Ara bé, en aquesta ocasió ha estat l'ala catalanista la que ha disparat primer. "La fórmula Tripartit està fatigada", Ernest Maragall dixit. A més, justificava la caducitat de la coalició en un article publicat diumenge a La Vanguardia: "El Tripartit ja no té visió de país"; per tant, ja no en fa falta. Ergo: Montilla no té visió de país. L'actual president no trigà gaire a rebutjar públicament aquesta equació. La reunió de l'executiva del PSC, ahir dematí, hauria bastat per marcar-ne els límits. "No ens hem de distreure amb debats estèrils", advertí Montilla als dirigents socialistes. Quai el migdia, però, optaren per reunir-se en privat. Aparentment, signaren la pau. Ara toca comprovar que no sigui una treva trampa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.